Lletra de batalla

Amb el cul a l'aire. A partir del llibre A la intempèrie, de Patrícia Gabancho

2012-02-21T19:34:00.000+01:00

Acabo de llegir A la intempèrie (Columna, 2011), de Patrícia Gabancho, que porta el subtítol Una memòria cruel de la Transició catalana (1976-1978), i és un llibre de memòries força peculiar i oportú. Tot i haver-se publicat tres dècades després dels fets que narra, no està escrit amb la perspectiva que donen els anys, sinó que recupera un document redactat a cop calent, l’any 1978. A la intempèrie és la crònica d’una etapa mitificada des del punt de vista històric i polític, escrita per una persona que ho va viure a primera línia, com a militant d’un petit partit (Esquerra Nacional), cosa que li va permetre participar, sense restriccions, en l’Assemblea de Catalunya, en l’Organisme Consultiu del president de la Generalitat i, finalment, en la Conferència d’Organitzacions Independentistes. Gabancho fa evident que existeixen certs paral·lelismes entre aquell moment i l’actual, des de les possibilitats de canvi fins a la divisió dels grups independentistes.

Segons Gabancho, la gran derrotada de la Transició (derrota que va culminar amb l’aprovació de la Constitució) va ser Catalunya, i, si avui s’ha d’avançar en el procés sobiranista, cal que no es repeteixin els mateixos errors. A la intempèrie ofereix la mirada neta (a voltes un xic ingènua) d’una periodista molt jove, i molt polititzada, que amb prou feines acabava d’arribar de Buenos Aires. Són curiosos els retrats d’alguns personatges d’una gran solera intel·lectual, social, política o cultural que en aquell moment, per a l’autora, eren pràcticament desconeguts i que, per tant, es permet de tractar amb total naturalitat, allunats de la imatge mítica que sovint se’n té, com és el cas d’un lluitador i egòlatra Lluís Maria Xirinachs, un seductor i arrogant Rafael Ribó o un nerviós i intransigent Josep Benet.

La divisió, després de les eleccions generals de 1977, entre els partits amb representació parlamentària i els que no, va ser la fi de l’Assemblea de Catalunya; l’actitud possibilista dels parlamentaris, a més, va acabar amb l’acceptació d’una Constitució que anava contra les aspiracions dels catalans. “A la intempèrie” (és a dir: “amb el cul a l’aire”) és com van sentir que es quedaven aquells que, com l’autora, haurien volgut anar més enllà. A la introducció, Gabancho comenta, des del moment actual, que “ara que s’ha instal·lat la consciència que Espanya no ens donarà res de substancial, penso que val la pena d’explicar com va començar tot plegat. (···) Avui com ahir el moviment col·lectiu està més madur que no pas la traducció política d’aquesta altíssima aspiració de llibertat, benestar i dignitat nacional”.

A la intempèrie és, doncs, un interessant document que, tot recordant un passat no pas massa llunyà, convida a la reflexió sobre el futur qui sap si força proper.

(Article publicat el dia 19 de febrer de 2012 al suplement Lectura del diari Segre)

Kitch medieval. A propòsit de la Fira de l'Aixada

2012-02-19T12:17:00.000+01:00

Les fires medievals han proliferat per les nostres terres, de llevant fins a ponent, com els bolets en una tardor fresca i humida a la muntanya. El poble o la ciutat que no celebra una fira medieval al llarg de l’any corre el perill de ser esborrat del mapa de la Catalunya històrica, de no figurar en el rànquing de localitats de reconeguda i rància estirp quadribarrada, amb unes arrels mil·lenàries que es remunten fins al temps de Guifré el Pilós, de Jaume I el Conqueridor o, com a mínim, de Martí l’Humà.

A les comarques centrals se’n fan diverses, de fires medievals: a Saldes, Súria, Bagà, Navarcles, etc. Però la més sonada és, sens dubte, la Fira de l’Aixada, de Manresa, que cada febrer es fa coincidir –com el premi literari dedicat a Joaquim Amat-Piniella— amb la tan nostrada festa de la Misteriosa Llum. Diuen que, fa més de cinc-cents anys, Manresa va viure un fet extraordinari, un misteri que li va canviar el destí: una llum intensa, provinent de Montserrat, va anar de pet fins a l’església del Carme. La cosa de seguida va ser interpretada –i així se li va fer veure al bisbe de Vic, Galceran Sacosta— com un senyal diví perquè es resolgués el conflicte que interrompia la construcció de la cobejada i necessària sèquia. Segons la llegenda, doncs, l’aigua va arribar a Manresa gràcies a la intercessió divina.

Per això, durant un cap de setmana –que enguany s’escau els dies 25 i 26 de febrer—, Manresa es converteix en la capital del kitch medieval. Es pretén situar el visitant en el suposat bullici urbà del segle XIV i els carrers, doncs, s’omplen d’artesans i de parades que proven de reproduir el que l’imaginari popular, amb més o menys rigor històric, associa als mercats de l’edat mitjana: vestits esparracats, algun ferrer manxant o picant sobre l’enclusa, palla pels carrers i música de llagut o flauta. Si se’m permet la frivolitat, badant pels carrers de la capital del Bages algun despistat podria imaginar que a l’època del rei En Pere, dit el Cerimoniós, el personal s’alimentava a base de formatge, embotits i ametlles garrapinyades. Fins i tot, amb una mica més d’imaginació, podríem creure que Guillem Catà, l’arquitecte que va dissenyar la sèquia al segle XIV, es delia per les creps de nocilla.

Amb tot, resulta divertit trobar-se els membres del consistori municipal vestits amb calces i gipó, presenciar l’arribada del bisbe i el discurs del rei Pere III el Cerimoniós, contemplar lluites entre cavallers sense que corri la sang o assistir a algun dels nombrosos espectacles i exhibicions de ressons més o menys medievals que tenen lloc en alguns punts del centre històric. I, ja de pas, ens pot venir de gust fer una passejada subterrània pel carrer del Balç; entrar a la Seu per admirar el meravellós retaule de Sant Marc; acostar-nos fins al Pont Vell, tot passant per davant de la capella de Sant Marc; contemplar els diferents trams de muralla o la torre del portal de Sobrerroca mentre ens imaginem la seva bessona al costat, flanquejant una de les principals entrades a la ciutat... Això sí que seria un veritable viatge a la Manresa medieval. És clar que per a fer-lo no cal esperar la Fira de l’Aixada. Tot això ho tenim, durant tot l’any i sense artificis, davant del nas.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 18 de febrer de 2012)

El somni d'Amadeu Cuito

2012-02-08T23:45:00.002+01:00

Qui dijous passat va desafiar el fred va poder assistir, a la llibreria Petit Parcir de Manresa, a la presentació de Memòries d’un somni (Quaderns Crema, 2011), d’Amadeu Cuito, obra finalista del Premi Joaquim Amat-Piniella.

Memòries d’un somni és la crònica històrica, política i personal de tres dècades, dels anys quaranta als seixanta (amb ullades molt superficials, això sí, als episodis més íntims), escrita amb una prosa àgil per un home amb inquietuds polítiques i culturals que, d’entrada, es mostra prou honest quan afirma que “pretendre restituir el que va passar de veritat és una quimera i ho continua sent per als episodis successius de la nostra existència, no únicament perquè la memòria és traïdora, sinó perquè, en el moment d’escriure, no prescindim de la nostra fantasia, ni del desig de creure, i de fer creure, en el que hauríem volgut que passés i hem acabat creient que ha passat”.

Provinent d’una família d’exiliats amb una destacada implicació en la vida cultural i política de la Catalunya republicana (fill de l’enginyer i polític Ferran Cuito i nét de l’advocat i diputat republicà Amadeu Hurtado), Amadeu Cuito divideix el seu llibre de memòries en quatre parts. En primer lloc descriu com va ser la seva infantesa a Perpinyà, amb el rerefons de l’ocupació alemanya durant Segona Guerra Mundial. A la segona part narra la seva vida a París, on es va traslladar la família, el creixement intel·lectual i la presa de consciència històrica, el pas per la universitat, la decisiva coneixença de Josep Pallach (un home que “vivia en el present i només pensava en el passat si se’n podia treure conclusions que donessin ales a projectes actuals i de futur”) i els primers passos en la política, a l’exili. El tercer capítol se situa a finals dels anys cinquanta, quan Cuito es va traslladar a viure i treballar a Nova York, on, després d’una primera etapa de solitud i incomunicació, acabarà descobrint la cultura americana i la vida social novayorquesa. Per últim, explica el seu retorn a Europa, entre París, Berlín, Barcelona, Castella, Lisboa i altres punts de la Península; l’intent, sempre al costat de Pallach, de “configurar un socialisme capaç d’acceptar un estat plurinacional”, de crear un “gran partit nacional, demòcrata i socialista”, de disciplina catalana. I acaba les memòries l’any 1969, perquè el règim tenia garantida la continuïtat, perquè Pallach havia tornat a Catalunya i ja no li calia algú que fes de corretja de transmissió amb l’interior; i perquè va conèixer la seva dona i la política va passar a ocupar un segon terme.

Per aquest somni desfilen, a més, personalitats que l’autor va conèixer de petit, a través del seu pare (Pompeu Fabra, Pau Casals o Eugeni Xammar), altres amb qui va coincidir de jove (Claude Simon, Josep Pla o Albert Camus) i, sobretot, intel·lectuals i polítics amb qui es va relacionar durant els anys seixanta (Joan Fuster, Dionisio Ridruejo, Mario Soares o Felipe González); i no s’està de mostrar-se escèptic cap al marxisme imperant entre els joves de l’època o la seva visió irònica i desmitificadora de les revoltes d’estudiants del maig del 68, que el van enxampar a París i que, pel que diu, van ser només una “revolta contra la pèrdua d’una situació privilegiada”.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 6 de febrer de 2012)

Ignorància i orgull

2012-02-05T22:17:00.001+01:00

En una mostra de gran saviesa i modèstia, Sòcrates va deixar anar, si fem cas del que va escriure el seu deixeble Plató, una de les màximes més conegudes del pensament filosòfic: “només sé que no sé res”, amb la qual cosa va demostrar, paradoxalment, que sí que sabia alguna cosa. Sòcrates, com Plató, i com molts altres pensadors de la Grècia clàssica, eren molt intel·ligents i rebien un important reconeixement social per aquest fet.

Els valors, però, han canviat i es diria que, ara per ara, la intel·ligència no és pas un atribut digne de fer-ne ostentació, i sí que ho és, en canvi, la ignorància. L’ínclit Cristiano Ronaldo deixava anar, no fa massa, una perla que ha estat reproduïda a bastament: “com que sóc guapo, ric i bon jugador, la gent em té enveja”. I, per més ràbia que faci, tenia raó: la bellesa, els diners i les habilitats esportives són avui, entre els nostres joves –i segurament també entre els no tan joves—, valors molt més a l’alça que no pas la possessió d’una vasta cultura, d’una intel·ligència brillant o d’una bona capacitat analítica (atributs, aquests, que si analitzem el comentari citat podem afirmar que CR7 no té ni, pel que sembla, necessita). Les enquestes diuen que els nois volen ser futbolistes i les noies actrius o, directament, tots plegats volen ser famosos, així, com a finalitat en si mateixa, sense tenir en compte els mèrits o demèrits que s’han fet per arribar-hi. Fa uns quants anys, David Beckham i la seva dona Victoria (una de les Spice Girls) es vantaven de no haver llegit mai un llibre. Se’n mostraven orgullosos, com si la lectura estigués renyida amb el glamur.

La paraula “ignorar” ve del llatí ignorare, que, casualment, és també l’origen d’”enyorar”, és a dir, trobar a faltar alguna cosa amb tristesa. I aquesta curiositat etimològica em porta a la següent reflexió: el món és ple d’ignorants que no anyoren els coneixements que no tenen, de persones que no es conformen sent felices en l’analfabetisme sinó que –emparats per un sucós compte corrent— se senten legitimades per mostrar, arrogants, la seva incultura.

Això no vol dir que la ignorància no es pugui portar amb dignitat. És clar que sí. Si estem d’acord amb la màxima socràtica, tots som ignorants. Com a ignorants que som, doncs, hem de ser humils, especialment davant de qui sap més que nosaltres i ens pot ensenyar alguna cosa. He conegut persones sense estudis de qui he après moltes coses i persones amb un currículum acadèmic llarg i brillant que no m’han ensenyat res. De bons mestres també en vaig tenir: a l’escola, a l’institut i a la universitat. No tothom ha tingut les mateixes oportunitats i no per haver tingut una vida més difícil ningú es mereix una consideració diferent.

Al capdavall, però, només un imbècil pot mostrar-se orgullós de la seva ignorància.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 5 de febrer de 2012)

El llibre de l'any, de Vicenç Pagès Jordà i Joan Mateu

2012-02-03T20:03:00.000+01:00

Vicenç Pagès Jordà és autor de novel·les destacables, que van des de la breu i sorprenent Carta a la reina d’Anglaterra (1997) fins a la darrera i exitosa Els jugadors de Wist (2010), i d’assajos sobre literatura també molt notables, com Un tramvia anomenat text (1998) o De Robinson Crusoe a Peter Pan (2006), també ha conreat el conte, en llibres com El poeta i altres contes (2005) i, a poc a poc, s’ha convertit en un dels principals autors de la generació que va començar a publicar durant els anys noranta.

El seu últim llibre és, però, una obra curiosa i difícil de classificar. El llibre de l’any (Labutxaca, 2011) és l’obra d’un escriptor exigent, però sobretot d’un lector insaciable, que presenta cinquanta-tres textos de la mida d’una columna de diari (de fet, parteixen d’articles publicats per l’autor a la revista Presència o al diari El Punt), acompanyats de cinquanta-tres dibuixos del pintor Joan Mateu, que s’hi relacionen en un irònic i efectiu diàleg entre pintura i literatura. Cada text està relacionat, poc o molt, amb el moment de l’any al qual va destinat i la reflexió que s’hi desenvolupa parteix, gairebé sempre, de referències a autors clàssics i universals (des de Josep Maria de Sagarra a Nikolái Gógol, passant per Txèkhov, Verne, Kafka, Valle-Inclán, Cioran, Poe, Pla, Woolf, Joyce, Calvino, Scott Fitzgerald, Cortázar, Keats, Vinyoli, Wilde, Huxley i molts altres) per tocar temes tan diversos com l’estil narratiu considerat “modern”, la proximitat entre la literatura elevada i Auschwitz, les màscares que ens posem, la mort i la bellesa, el dret a la mandra, la tendència a substituir clàssics juvenils per obres de fàcil lectura, el turisme, la vigència dels poemes de Papasseit, la rebel·lia dels joves o la relació entre vida i art.

Pagès Jordà presenta el llibre com un “almanac literari” i, fins i tot, proposa al lector que llegeixi un article cada setmana de l’any. A la contracoberta hi podem llegir un missatge força revelador: “No us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”, una cita atribuïda a l’escriptor britànic Samuel Johnson, la imatge més coneguda del qual és un quadre de Joshua Reynolds, de 1775, titulat El lector voraç, on veiem un home grassonet –Johnson—, absolutament concentrat en la lectura d’un llibre que té, doblegat i mig rebregat, entre les mans. A El llibre de l’any, Vicenç Pagès Jordà es mostra també com un lector voraç, i demostra el profit que li han fet les bones lectures.

(Article publicat a la revista El pou de la gallina, en el número de febrer de 2012)

Tenim un problema amb la llengua

2012-01-29T00:55:00.000+01:00

Cada cop que apareix una denúncia de la suposada discriminació del castellà a Catalunya per part de polítics, periodistes o –com en el cas del famós “Manifiesto en defensa de la lengua común”— intel·lectuals, surt una part del sector progressista (autòcton i estatal) que, amb la boca petita i sense fer gaire soroll (no fos que ens titllessin d’abrandats i radicals), assegura que el problema de la llengua no existeix, que els catalans vivim en la més idíl·lica de les situacions lingüístiques possibles.

No hi ha problema, doncs? Jo crec que sí. I gros! El que passa és que, sovint, quan es parla de la situació lingüística a Catalunya, acostuma a ser per deixar clar que el castellà no corre perill entre nosaltres, la qual cosa és d’una evidència tan quotidiana i incontestable que fa mal haver-ho de recordar dia sí, dia també.

A uns i altres ens domina, encara, la mentalitat colonialista que arrosseguem des de fa segles: els uns, colonitzadors per vocació i per tradició, no poden sofrir que hi hagi un territori de la seva pàtria-imperi que defensi una singularitat minoritària, per marginal que sigui, i encara menys que la intenti conservar; el altres, obedients i dòcils, demanem perdó cada vegada que aquesta singularitat aflora i, naturalment, ens esforcem a demostrar que, com a bons colonitzats, absorbim i defensem a ultrança els interessos imposats. I al mig, últimament, ha aparegut també la figura paternal dels qui, sabent quina és la tendència (qui desplaça qui) i sota la disfressa de defensors del pluralisme, afirmen que no passa res, que aquí la convivència és exemplar, que la diversitat enriqueix i el mestissatge ens fa millors i bla, bla, bla.

Però el problema hi és. I mentre ens defensem dels atacs que ens acusen de totalitaris, hi ha molt poques veus que denuncien el problema real: que hi ha una llengua que corre perill, i que no és pas el castellà! Aneu al cinema, als jutjats, al quiosc... Engegueu el televisor, pareu l’orella pel carrer, al pati de l’escola... Naturalment que hi ha un problema! Si ens despistem, però, aquest problema desapareixerà i, ara mateix, només pot fer-ho en favor de la més forta de les llengües, de la que és més poderosa.

La tergiversació deliberada de la realitat és un dels més cruels i perversos sistemes de manipulació de masses. Dissortadament, també és un dels més utilitzats. Denunciar greuges inexistents ha esdevingut –o potser sempre ha estat— una forma d’assegurar, per part dels poderosos, la pròpia hegemonia. Com és possible que una de les cultures més potents del món, recolzada per una llengua que parlen centenars de milions de persones, que ha produït alguns dels escriptors més importants de la literatura universal, que disposa de plataformes mediàtiques i polítiques de primer ordre, vulgui mostrar-se com a víctima de discriminacions totalitàries? Des de quan és el peix petit el que es menja el gros?

En fi, que mentre hauríem d’estar reivindicant les mancances que patim com a cultura, ens toca, una vegada més, esmerçar esforços a debatre les agressions i justificar la pròpia existència... Mentrestant, com deia aquell, a cada bugada hi perdem un llençol.

(Article publicat al Regió7 el 26 de juliol de 2008)

Ho vull, ho tinc, me'n canso

2012-01-24T14:59:00.000+01:00

No sé si respon a una veritable tendència social o si és producte de la meva paranoia particular, però tinc la sensació que cada cop és més general per part de persones de totes les edats l’actitud de voler satisfer els desitjos en la més absoluta immediatesa. Tradicionalment, aquest era un capteniment infantil, reservat sobretot als nens i nenes malcriats: vull una cosa, l’he de tenir i, com que m’han mal acostumat, si no l’obtinc immediatament, m’enfado, m’estiro a terra i començo a espeternegar i a bramar com si fos víctima d’una possessió satànica. Ja em perdonaran els anomenats “indignats” del moviment 15-M (pels quals he de confessar que professo, en general, certa simpatia), però l’eslògan “Democràcia real, ja” [sic], que tantes vegades vam veure i sentir al llarg del 2011, em recorda aquesta actitud: l’aire prepotent i egoista del nen consentit i acostumat a exigir (més que no pas demanar) allò que vol, i que allò que vol es materialitzi a l’instant. També vaig pensar en aquesta mena d’infantilisme creixent quan, no fa gaire, vaig llegir que la gent es cansa dels tatuatges i, cada vegada més, acuden als centres mèdics on ofereixen tractament amb làser per esborrar els pigments que, en el seu moment i decidits a lligar-s’hi per a tota la vida, van fer-se gravar sota la pell.

Qualsevol afeccionat a l’art de guarnir la pell amb dibuixos permanents (sapigueu que hi ha veritables col·leccionistes, que viuen la decoració epidèrmica com una mena de religió, capaços de viatjar a l’altre cap de món i sotmetre’s a les agulles d’algun artista de prestigi) sap que fer-se un tatuatge no és una frivolitat, sinó una afirmació d’identitat, una manera de comunicar-se; sap que cal un llarg període de reflexió abans de decidir-se per una imatge que l’acompanyarà a la tomba: el tatuatge és, en principi, irreversible, ha de formar part de la persona i, per tant, molt més enllà de ser un element decoratiu, ha de tenir un significat de certa transcendència. Els tatuadors de solera, per la seva banda, arrufen el nas quan se’ls presenta un inconscient que es vol calçar un tatuatge perquè està de moda.

El cas, doncs, és que cada vegada hi ha més persones que es fan fer un tatuatge i no són mariners, ni motoristes, ni exconvictes. Molts, però, quan el tenen enganxat a la pell, se’n cansen al cap de quatre dies (perquè volen una feina que no és compatible amb el tatuatge, perquè han canviat de parella i a l’actual no li sembla bé que duguin el nom de l’anterior enganxat a l’avantbraç o perquè consideren que l’estil del dibuix ja no va amb la seva personalitat o amb la nova ideologia) i volen esborrar-lo. El que no saben és que el procés d’eliminació serà molt més llarg, car i dolorós que no pas el de fer-se’l.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el diumenge, 22 de gener de 2012)

El valor de la saviesa

2012-01-22T19:25:00.000+01:00

Tinc la impressió que la possessió d’una vasta cultura és, en aquests temps que corren, un valor molt poc considerat; que comptar amb la lucidesa i la capacitat de penetrar, a través del pensament o la literatura (que és, també, una manera de pensar), en els plecs recòndits de la naturalesa humana –com fan els bons escriptors i els grans filòsofs— no és una virtut gens valorada per la major part dels habitants d’aquests planeta, si més no a Occident. En canvi, no és difícil constatar que, cada vegada més, hi ha qui –amparat sovint per un suport mediàtic de baixa talla moral— es mostra orgullós de la seva ignorància. Hi ha qui es passeja amb altivesa per platós televisius i per les pàgines d’un determinat tipus de premsa popular i populista exhibint esperpèntics retocs estètics i proclamant als quatre vents, com a mèrit personal, no haver-se llegit mai un llibre. Sembla ser que la lectura està renyida amb el glamur. També hi ha qui manifesta, sense cap pudor, que se li té enveja per ser ric, guapo i bon jugador de futbol; perquè la bellesa, els diners i les habilitats esportives són avui, sobretot entre els més joves –que somien ser futbolistes, models, actrius o, directament, famosos—, valors molt més a l’alça que no pas cap mena de mèrit intel·lectual. El que més sorprén de tot plegat és l’actitud amb què alguns es vanten de la seva incultura.

Aquesta reflexió m’ha vingut al cap llegint el llibre Memòries d’un somni (Quaderns Crema, 2011), d’Amadeu Cuito, un dels quatre finalistes d’enguany per al Premi Joaquim Amat-Piniella, que presentarà el seu llibre el dia 2 de febrer a la llibreria Petit Parcir, i que, entre moltes altres coses interessants, i a part d’exhibir una envejable cultura política i humanística, diu (ara no recordo en quin context, però no importa) que “la ignorància es pot portar amb dignitat (···), però només un cretí en pot fer bandera i mostrar-se’n orgullós”. Quina gran veritat!

Per això crec que cal tenir sempre com a referents els homes i les dones que, sovint des de la discreció i amb el posat humil, tenen el cap prou ben moblat per saber dir allò que els altres amb prou feines aconseguim mig esbossar o, de vegades, ni tan sols ens havíem plantejat. Gent com Lluís Calderer o Josep Tomàs Cabot (per citar només un parell d’eminents escriptors bagencs d’estatura intel·lectual incontestable) formen part d’aquesta elit avui dia tant poc considerada. I aquests referents no sempre formen part de l’àmbit acadèmic o erudit: tots hem aprés un gavadal de coses de persones que, malgrat no haver tingut l’oportunitat de formar-se (perquè la vida els ha anat com els ha anat), són capaces d’esbatanar ulls i badar boques al seu voltant cada cop que parlen.

Al contrari del que passa amb els ignorants, és curiós observar com la modèstia i la humilitat acostumen a ser característiques de les persones sàvies. Sovint, també ho és la ironia. És clar que, com amb tot, cal anar alerta amb un excés d’humilitat. Com deia Josep Pla, una de les veus més iròniques que han donat les lletres catalanes, al seu Quadern gris: “Una societat de fatxendes és plausiblement concebible; una societat d’humils seria inhabitable i perillosa”.

(Article publicat al Regió7 el dia 21 de gener de 2012)

Poetes joves (III Trobada de Poetes de la Catalunya Central)

2012-01-16T19:04:00.001+01:00

La Tercera Trobada de Poetes de la Catalunya Central, que organitza Òmnium Bages en el marc de la setmana d’activitats al voltant dels Premis Lacetània, i que va tenir lloc al local la Peixera el passat 24 de novembre, va centrar-se per segon any consecutiu en la poesia jove. Sis poetes, quatre dels quals hi eren presents (els altres dos van cedir alguns versos per al llibret que es va repartir entre els assistents), van demostrar la força i la vitalitat de la poesia a les nostres comarques.

(La foto és de la trobada de l'any passat)

Amb estils, tons, referents i influències molt variats, Jordi López, Sònia Moya, Santi Rufas i Víctor Verdú van oferir un tast de la seva obra, acompanyats amb la guitarra delicada de Pau Ruíz, que sembla que acariciï les cordes com qui no vol la cosa i sempre troba la nota justa per acompanyar la paraula dita. El vallesà Jordi López, que conserva força vincles amb la capital del Bages, on ha viscut alguns anys, va oferir els seus poemes, carregats de sarcasme, amb una acurada escenificació a mig camí entre la recitació i la performance. La cerdanyolenca Sònia Moya, que també fa temps que viu entre nosaltres, va demostrar una vegada més que es poden dir veritats punyents, que es pot analitzar sintàcticament la vida quotidiana, amb una dolçor corprenedora. El manresà Santi Rufas (un dels qui demostra, amb una veu personal i una poesia fresca, que a l’edat en què els futbolistes ja s’han retirat els escriptors encara són –som!— joves) va definir alguns matisos, en forma de poemes, del personatge de ficció (un curiós individu solitari) que protagonitza molts dels seus versos. I, finalment, el lleidatà Víctor Verdú, professor, músic i poeta que actualment viu a Santpedor, va recitar, amb ímpetu, uns quants dels seus poemes, gairebé epigramàtics, que van a l’essència de les coses amb un llenguatge depurat i precís. No hi van poder ser el manresanocasserrenc Josep Grifoll, de qui amb tot es van llegir alguns dels seus versos inclassificables, ni la Laia Noguera, també establerta a Manresa, que a poc a poc, a base de premis i reconeixement, es va consolidant com una de les veus joves més potents del panorama líric en la nostra llengua.

Iniciatives com aquesta són necessàries, perquè serveixen per donar cobertura als autors de casa, per consolidar una marca literària de qualitat associada a la Catalunya Central. Òmnium Bages està plenament compromès amb aquesta tasca, ara potser caldria que llibreters, institucions i mitjans s’hi impliquessin una mica més.

(Article publicat a la revista El pou de la gallina, en el número de gener de 2012)

Més Planes que mai (75 anys de l'assassinat de Josep Maria Planes)

2012-01-15T00:04:00.002+01:00

Fa uns dies, a través d'un article a Regió7, l'escriptor manresà Lluís Calderer ens recordava que l'agost passat va fer 75 anys que van assassinar el periodista Josep Maria Planes, i denunciava l'oblit amb què s'ha viscut la trista efemèride, tant des de Manresa en particular, com des de Catalunya en general.

Per això em sembla interessant reproduir un article que vaig publicar en el mateix diari el 3 de maig de 2008, l'any en què commemoràvem el naixement de Planes:

El traç segur del dibuixant Joan Vilanova i la ploma subtil del periodista Josep Maria Planes són actualitat. Tots dos van néixer fa poc més o menys un segle, a Manresa, i encara que les seves vides van seguir viaranys molt diferents, van coincidir en algunes publicacions bagenques. D'en Joan Vilanova se'n fa una exposició aquests dies [maig de 2008] al Casino. Pel que fa a Planes, les iniciatives han estat diverses.

Des de fa alguns anys, l'editorial Proa ha inicia la meritòria tasca de recuperar els escrits de Josep Maria Planes. Nits de Barcelona (Proa, 2001) és una mostra deliciosa d'allò que l'autor anomenava periodisme decoratiu. A mig camí del reportatge i la crònica de societat, i amb una prosa carregada d'ironia intel·ligent, hi retrata alguns locals emblemàtics de la vida noctàmbula de Barcelona. Els gàngsters de Barcelona (Proa, 2002) és un recull de reportatges que Planes va anar publicant, la primavera de 1934, a La Publicitat. Hi denunciava la delinqüència aixoplugada sota el paraigua ideològic dels grups anarquistes, sobretot de la FAI. Aquests i altres articles, així com la visió que del tema apareixia una setmana darrere l'altra a El Be Negre, van ser la causa que l'agost de 1936, amb els carrers i la seguretat controlats per aquells amb qui s'havia enemistat, fos descobert al seu amagatall, i assassinat brutalment en un vergonyós acte de covarda venjança. Tenia 29 anys. Finalment, Planes d'esport (Proa, 2007), aplega els articles dedicats al món esportiu i, molt especialment, els que formaven part del seguiment que, durant dos anys, va fer de la Volta Ciclista a Catalunya.

Per a qui es quedi amb ganes de llegir més coses de l'autor, o per a qui desitgi simplement fer un tast del seu papalloneig literari, l'espai web elaborat per Joaquim Aloy ofereix un apartat amb cent articles apareguts en publicacions manresanes i barcelonines. Planes hi parla de l'actualitat política i cultural, d'autors admirats com Guimerà o Dickens, de societat, d'art... A part d'això, el web inclou també imatges, testimonis, documents... que ens acosten a la figura d'aquell jove periodista que, des del 2002, té un carrer dedicat a la seva ciutat natal.

Proa ha publicat també la completa biografia que ha reelaborat i ampliat Jordi Finestres a partir de la que ja va publicar deu anys enrere, Josep Maria Planes. Set trets al periodisme a la Rabassada. Finestres és també un dels guionistes de la docuficció de TV3 "Els diaris de Pascal", en la qual el manresà és un dels protagonistes. Cal dir, a més, que aquesta sèrie ha brindat a qui signa aquest paper l'oportunitat de contribuir modestament a l'homenatge a Josep Maria Planes a través d'una novel·la escrita a partir dels guions televisius.

Recuperar Josep Maria Planes, però, és també recuperar la memòria històrica. Com denunciava Ignasi Aragay a l'Avui (20/03/2008), en el llibre Memòries I, del desaparegut Josep Benet, s'explica que l'assassí Justo Bueno, un dels personatges més sinistres vinculats al pistolerisme anarquista que denunciava Planes, assassí dels germans Badia i un dels qui va amenaçar el periodista manresà (i qui sap si un dels qui va estar al darrere de la seva mort), figurava fins aquesta setmana al Fossar de la Pedrera de Montjuïc com a "immolat per les llibertats de Catalunya".

(Article aparegut a Regió7, el maig de 2008)

I, encara, un altre article, aquest aparegut al Regió7 al setembre de 2009, on feia, amb certa frivolitat, una comparació entre Planes i l'heroi de les novel·les de Stieg Larsson, que ara torna a estar d'actualitat arran de l'adaptació cinematogràfica que ha fet Holliwood de la saga Millennium. N'estalvio el començament:

Un dels temes centrals de l’obra de Larsson, deixant de banda les històries concretes dels personatges, és la mateixa feina del protagonista, el periodista Mikael Blomkvist, i més concretament el periodisme d’investigació. La recerca periodística és al centre dels tres llibres; d’aquí que la trilogia dugui com a títol genèric Millenium, el nom de la revista per a la qual treballa Blomkvist.

Blomkvist, seductor en la quarantena, intel·ligent, compromès, condumidor compulsiu de cafè i a qui agrada sortir per televisió, es dedica a posar el nas en afers sòrdids i, sovint, incòmodes en una societat acomodada com la sueca. Denuncia pràctiques il·legals i immorals de caps de poderosos grups empresarials, es fa ressò del tràfic de dones més o menys encobert i, fins i tot, destapa un cas de corrupció de gran magnitud en el mateix cor dels serveis d’intel·ligència del govern.

Aquest enaltiment del periodisme ben documentat m’ha recordat un dels escriptors manresans més interessants del segle XX, Josep Maria Planes. L’home que va fundar Imatges, va dirigir El Be Negre i va publicar, durant dos anys, un article periòdic a la coberta de La Publicitat, va ser també un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya. Bona mostra n’és el recull de reportatges publicats sota el títol Els gàngsters de Barcelona. El que hi diu és fruit d’un rigorós treball de camp a partir, sobretot, de fonts anònimes (expresidiaris, assassins a sou, mafiosos...). Hi denuncia la delinqüència encoberta sota els principis ideològics dels grups anarquistes, especialment de la FAI. Hi parla de la relació entre els atracadors i les associacions llibertàries. Aquests articles, juntament amb la denúncia solitària que va fer dels mateixos grups en relació amb l’assassinat dels germans Badia, o la visió que apareixia del tema a El Be Negre, van ser la causa que a l’inici de la guerra civil, amb la seguretat dels carrers controlada per aquells de qui havia exposat tota una col·lecció de draps bruts, fos descobert al seu amagatall, i assassinat en un acte vergonyós de venjança.

La diferència entre Mikael Blomkvist i Josep Maria Planes és que el suec, com els bons herois madurs i seductors de les novel·les, surt airós de les aventures relacionades amb la seva feina de periodista d’investigació, mentre que el malaguanyat manresà, un periodista real i valent, va acabar amb set trets al cap a la carretera de la Rabassada.

(Part d'un article aparegut a Regió7, el setembre de 2009)

Joan Maragall i l'independentisme intel·lectual

2012-01-08T18:13:00.000+01:00

L’Any Joan Maragall, que es va engegar l’octubre del 2010 per commemorar del cent-cinquanta aniversari del naixement del poeta i s’ha tancat aquest passat desembre en motiu del centenari de la seva mort, ha arribat a la seva fi. Maragall és un dels poetes més importants de la literatura contemporània, i l’aparent senzillesa de molts dels seus versos (“La vaca cega”, “El cant de la senyera”), que l’han fet popular, més que no pas limitar-ne la vàlua, encara el fan més gran, al costat dels poemes amb més contingut social (“L’Oda a Espanya”), els que recreen l’imaginari popular (“El comte Arnau”), o els que amaguen un pensament més complex (“Cant espiritual”).

Entre totes les iniciatives (conferències, rutes literàries, publicació de llibres, antologies, traduccions, etc.) que s’han realitzat durant aquest període, vull destacar-ne una de les que ha passat més desapercebudes: l’edició, per part de l’Albí, en una col·lecció de volums breus anomenada Espresso, d’un petit recull d’articles de caire polític titulat La independència de Catalunya. I especialment vull referir-me a l’article que dóna títol al recull. Lluís Calderer també en va parlar a Manresa al novembre, en una interessant conferència a la sala d’actes del Casino, sobre la vigència de Maragall. Es tracta d’un text que el poeta va escriure el 1895, però que mai no va veure publicat en vida, sinó que va aparèixer el 1932 en el volum XIII de les seves Obres completes.

La independència de Catalunya comença amb aquesta frase: “El pensament espanyol és mort”. A continuació, Maragall valora el fet que “Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d’idees del món civilitzat”, i manifesta creure arribada l’hora “de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta”. Tot seguit explica que Madrid es nodreix d’intel·lectuals i artistes catalans, que són els únics que a Espanya es mostren vius, espontanis i dignes de ser considerats europeus. Llavors renega de la temptació de deixar-se seduir per la capital del regne. Madrid pot comprar quadres i traduir llibres, però no ha d’absorbir els intel·lectuals catalans. I tampoc no veu com una opció la voluntat dels qui pensen que poden envair Espanya, dominar-la intel·lectualment. “Nosaltres no serem mai l’Espanya intel·lectual”, conclou. I rebla: “hem anat massa temps plegats”. I tot seguit convida els catalans a no llegir diaris de Madrid, a fer veure la “poca substància i lo ridícul dels clixés de la premsa madrilenya o amadrilenyada”, i també els convida a evitar el teatre madrileny (el género chico), i diu que “el flamenquisme i el xulisme són el salt endarrere d’una raça decrèpita que, de més a més, no és la nostra”. Reivindica, llavors, els artistes catalans: Serafí Pitarra, Enric Morera, Emili Vilanova... als quals atribueix “gràcia europea, gràcia de gent civilitzada”. I acaba dient que “el dia que la nostra independència intel·lectual siga complerta, lo demés serà lo de menos, i Catalunya formarà part d’Europa”.

Des de la nostra actualitat on predominen els discursos ambigus, carregats de matisos i de llenguatge políticament correcte, on les opinions polítiques semblen respondre a la consigna segons la qual els catalans no podem dir res que pugui ofendre ningú, no deixa de sorprendre la naturalitat amb què Joan Maragall, fa més de cent anys, parlava d’abandonar el llast anomenat Espanya i mirar cap al nord (on algú, més tard, diria que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç). Estic segur que avui se li haurien tirat al coll i l’haurien tractat d’insolidari, d’egoista i de ves a saber què més.

Tres anys després d’escriure aquest article, en un dels seus poemes més coneguts, l’Oda a Espanya, tip de no sentir-se entès, el mateix Maragall deixaria anar aquell transparent i lúcid “Adéu Espanya!”, que tant ha fet ballar el cap, fins avui mateix, a autonomistes, independentistes i federalistes, que han intentat trobar-li interpretacions diverses, cadascú per als seus interessos. Potser d’aquí a cinquanta anys més, quan se celebri (si és que algú es recorda de celebrar-lo) el bicentenari del seu naixement, encara hi haurà qui doni voltes a l’”Adéu Espanya” sense decidir-se a pendre-se’l seriosament.

(Aquesta entrada recull i ajunta la informació publicada en dos articles diferents, als diaris Regió7 i Segre, els dies 7 i 8 de gener de 2011)

La Hunta

2011-12-27T22:34:00.000+01:00

Fa uns dies, vagarejant per la xarxa, vaig descobrir l’existència d’una curiosa iniciativa, la Hunta d’Ehcritoreh en Andalú, que ve a ser una mena de congrés o trobada bianual d’escriptors en andalús. Des de l’any 2002 se n’han fet cinc, d’aquestes juntes. Al darrere hi ha un senyor que es diu Huan Porrah (Juan Porras) i les dues primeres edicions es van celebrar a Miha (Mijas, província de Màlaga), la tercera a Campillos (també a Màlaga), la quarta a Marchena (Sevilla) i l’última, l’any 2010, a Er Paú (Padul, província de Granada). En aquestes trobades, a banda de les inevitables tertúlies al davant d’unes tapes i un bon vi, es fan lectures de textos d’autors que conreen el sistema lingüístic andalús (com les Poezíah, de Huan Migué Péreh Porrah), es convoca un Zertamen Leterario n’Andalú (que el 2010 va guanyar José María Sánchez Pérez, per La sombra de akeya kasa loka), es lliuren diplomes als establiments que retolen en andalús, es presenten llibres sobre l’andalús (com el de Tomás Gutier, Lengua andaluza. Apuntes para su gramática y diccionario) i es fan col·loquis i xerrades, on conviden erudits locals, però també forans, com el lingüísta i professor de la Universidad Autónoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera, que s’ha destacat per combatre el nacionalisme lingüístic espanyol i que va ser l’estrella convidada en la darrera edició. Les trobades acostumen a durar dos dies i al final es reparteixen els certificats corresponents. Els participants són andalusos afeccionats a la lingüística, que reivindiquen les seves particularitats dialectals (lèxiques, morfosintàctiques i fonètiques) amb voluntat de divulgar, reivindicar i, sobretot, dignificar uns trets particulars que sovint són objecte de burla o riduculització.

Furgant una mica més, vaig trobar també que hi ha una pàgina web, amb més de dos mil fans al facebook, anomenada “Identidad Andaluza” que, segons diu a la capçalera, té com a objectiu “aportar al pueblo andaluz aquello de lo que más carece, identidad, perdida por las políticas asimilistas de los sucesivos gobiernos de España desde hace 500 años”.

Es veu que a determinats sectors del nacionalisme espanyol aquestes iniciatives no els fan gota de gràcia, i això que en realitat, com es pot suposar, l’existència de la Hunta o del col·lectiu Identidad Andaluza no fa ni pessigolles a la unitat de la pàtria ibèrica. Però resulta que els mateixos nacionalistes espanyols que s’escadalitzen per aquestes innòcues manifestacions andalusistes, després, quan es passegen per Mallorca i per València, aplaudeixen com possessos el discurs que no accepta la unitat del català i, amb l’objectiu de reduir la nostra llengua a mera manifestació folklòrica, accentua fins a la caricatura les diferències locals.

(Article publicat aquest diumenge, dia de Nadal de 2011, al suplement Lectura, del diari Segre)

Joan Soler i Pla, un secundari de primera fila

2011-12-26T22:59:00.000+01:00

L’historiador i periodista d’origen manresà Joan Esculies ha publicat la biografia Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys (Edicions de 1984, 2011). Fins ara, els qui havien parlat del doctor Soler i Pla ho havien fet, generalment, amb condescendència, mostrant-lo com un personatge més aviat estrafolari. Però resulta que aquell admirador d’Arnau de Vilanova, que es movia amunt i avall per Barcelona a dalt d’un automòbil elèctric, va ser present en moments importants de la nostra història: el trobem en l’arrencada del catalanisme polític com a membre de la Unió Catalanista; va ser el principal promotor del voluntariat català durant la Gran Guerra d’Europa, tasca per la qual va rebre la distinció de Cavaller de l’Orde de la Legió d’Honor; va assistir el seu amic Àngel Guimerà en les darreres hores; va ser parlamentari, amb llibertat de vot tot i haver-se presentat a les llistes d’ERC, durant la República; era vora el llit de mort del President Macià, a qui va sentir pronuciar les seves darreres i cèlebres paraules: “pobra Catalunya”; era l’home a qui Companys, després de proclamar l’Estat Català el 6 d’octubre de 1934, va abraçar i va dir: “ara no direu que no sóc catalanista!”; en el primer moment de la Guerra Civil, sense ser un home religiós, va salvar Montserrat dels incontrolats i va ajudar el bisbe Vidal i Barraquer quan estava en mans dels faistes; exiliat a Barranquilla, va freqüentar el cafè Colombia, on va coincidir amb Ramon Vinyes, i va convertir-se en un metge estimat, sobretot pels indígenes més desafavorits. Separatista irreductible, contrari a qualsevol submissió amb Madrid, Soler i Pla va admirar profundament Francesc Macià i va menysprear amb vehemència Lluís Companys, a qui considerava poc compromès amb la causa i les llibertats de Catalunya. També va conèixer Josep Irla, de qui va quedar força decebut en el moment de l’exili, per la seva actitud poc honorable en passar la frontera abans que ningú; o Josep Tarradellas, de qui desconfiava i a qui titllava de “saltataulells”. La seva ploma també va carregar, íntimament, contra altres personalitats com el ministre Marcel·lí Domingo, Eugeni d’Ors o Josep Pla. Josep Maria de Sagarra, amb qui Soler i Pla va coincidir a les tertúlies de la penya de l’Ateneu Barcelonès, va deixar escrit que “aquest doctor, famós per les seves barbes, pel seu barret ample i per uns aires d’importància que donava a les coses més planeres i trivials, era, en el fons i en la forma, un cavaller molt decent i posseïa un cor com una casa”.

Joan Soler i Pla no tan sols era present en l’actualitat catalana, si no que la jutjava amb una severitat que poc s’imaginaven els qui poc el coneixien. Si no hagués estat per la seva grafomania, que l’impulsava a omplir, a raig, durant les seves llarges hores de vetlla, centenars de quaderns sobre qualsevol tema, el seu testimoni s’hauria perdut. Ara, gràcies a la tasca rigorosa d’Esculies, que ha espigolat en l’ingent material autobiogràfic que el doctor va acumular i n’ha extret allò més sucós, podem conèixer aquest personatge que mai no va ser protagonista directe de la història, però que va actuar de secundari, a primera línia i amb actitud crítica, en diversos episodis importants durant la primera meitat del segle XX.

(Article publicat dissabte, vigília de Nadal de 2011, al Regió7)

Visca la solidaritat!

2011-12-23T19:55:00.001+01:00

Diuen que hauria d’estar orgullós de poder sentir-me solidari perquè, com a privilegiat treballador públic, fa un temps ja vaig contribuir a solventar la greu crisi econòmica amb més d’un 5% i una posterior congelació del meu sou. Ara que s’acosten noves retallades sembla ser que fins i tot hauria de donar gràcies (no sé si a Déu, o a l’administració, encara que m’agrada pensar que algun mèrit propi deu haver-hi) per tenir la feina assegurada i no haver d’estar sotmès a les fluctiuacions del mercat laboral. Es veu que no cal que siguem massa primmirats pensant que una part dels treballadors públics no són funcionaris de carrera i molts (substituts i interins) han perdut o perdran la feina ben aviat. Al capdavall, abans de quedar a l’atur, hauran tingut també el privilegi de contribuir a solucionar la crisi amb una part del sou que, com a treballadors públics, també els han retallat.

Com que no vull ser rancuniós, he d’oblidar que en temps de vaques grasses, mentre als funcionaris difícilment (o mai!) se’ns apujava el sou al mateix ritme que pujava el nivell de vida i anàvem perdent, a poc a poc, poder adquisitiu, hi havia gent que, en el sector privat, es repartien beneficis substanciosos i mai, a ningú, no se li va acudir que, per solidaritat, hauria estat tot un detall incloure en el repartiment aquells que, amb un sou modest, podíem mantenir un discret nivell de vida, sense excessos. Ara, en canvi, tothom troba natural que els qui no vam rebre la solidaritat de ningú paguem contents i alegres (agraïts i tot!) els resultats de la mala gestió d’uns quants que van remenar grans sumes en el seu moment i que, com que no van saber administrar-les, o no van saber preveure el que s’avenia, o van creure que tenien la gallina dels ous d’or, no saben com sortir del forat. Per això el govern ha mantingut fins ara un exèrcit de funcionaris, per retallar-los el sou una vegada i una altra, treure’ls els privilegis i acabar amb la crisi en quatre dies. Amb l’altre, d’exèrcit, el de les pistoles, més val no posar-s’hi, perquè manté unida la pàtria, com ho fan la colla de milionaris que xuten una pilota amb una samarreta del mateix color que la sang llatina que els corre per les venes. Una colla que, quan van guanyar el mundial, van cobrar de la federació futbolística un feix d’euros que, indirectament, provenen de la mateixa caixa d’on es paga els funcionaris. Aquests valents, però, es mereixen fins l’últim cèntim, perquè la seva contribució al manteniment de al unitat sota l’oneig de la rojigualda és impagable.

Quan n’hi havia que guanyaven molts diners, els de la meva espècie teníem un sou segur, però modest. Ara que la mamella ja no raja, cal que ajudem, un cop i un altre, la vaca i hem de posar una mica de la nostra (mala) llet per abeurar un país (i un estat) que amenaça raquitisme. I ho hem de fer contents, perquè es veu que tenim a les nostres mans (als nostres sous) la solució.

Ja ho deia aquell: “la felicitat consisteix en viure per als altres sense esperar que els altres visquin per a tu”. Les retallades, doncs, vénen a ser una oportunitat per als funcionaris, perquè ens puguem sentir bé i ser més pobres, però més feliços. Ai, quin missatge nadalenc més joiós! Visca, doncs, la solidaritat!

(Reescriptura i adaptació d'un article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, fa un any i mig)

La mà de ningú, de Vicent Usó

2011-12-19T18:38:00.000+01:00

El valencià Vicent Usó, dues vegades finalista del Sant Jordi i amb un corpus narratiu iteressant, acaba de publicar una peculiar novel·la negra.

La mà de ningú (Proa, 2011) és una novel·la d’aquelles que, com se sol dir, atrapen el lector. Potser algun dels habituals del gènere trobarà que s’entreté una mica massa en els detalls superflus, en la descripció de gestos i situacions; i potser algun altre se sentirà molest per no trobar-se amb una trama linial, amb un protagonista clar i amb una mica més de sang i fetge, però el cas és que a mi em va atrapar fins a la darrera pàgina. Es tracta d’una història situada a França i protagonitzada per sis personatges: un vell pagès que fuma d’amagat i que no vol sentir dir res sobre deixar de conrear la terra; un transportista d’origen balcànic, brut i gras, que parla amb una amant imaginària; un senegalès que ven pel·lícules pels carrers de París i que no sap on passarà la nit; una okupa desarrelada i generosa que es guanya la vida fent malabars; una dona maltractada que fuig d’un passat fosc i es refugia en una gran mansió on acaben de contractar-la com a serventa; i un metge vidu que estima amb bogeria les seves dues filles petites i treballa fent un horari força intempestiu. A banda d’aquests sis protagonistes tant diferents i aparentment desconnectats, per la novel·la també es passegen altres personatges prou interessants, com un policia malcarat i arrogant que s’assembla a l’actor Jean Reno com si li fos germà bessó, o la mestressa d’un dels cellers més prestigiosos de França. Justament la clau del suspens que aconsegueix crear Vicent Usó, allò que ens té enganxats capítol rere capítol (cadascun focalitzat en un personatge), radica en descobrir quina relació tenen tots plegats amb una mà seccionada a l’altura del colze que apareix en un camí del camp en plena Normandia. I, arribats aquí –titlleu-me, si voleu, de provincià—, he de reconèixer que se m’escapa el motiu –si és que n’hi ha cap— pel qual Vicent Usó situa aquesta història a França i no en uns escenaris més propers.

Des del principi, però, i gràcies a l’atmosfera creada per l’autor, un intueix que tot plegat amaga una realitat fosca i sordida. Mostrar aquesta realitat, encara que sigui supeditant-la a una trama de misteri i a un final sorprenent, és –i ha de ser— l’objectiu de qualsevol novel·la negra que vulgui ser digna d’aquesta etiqueta. I crec que La mà de ningú ho aconsegueix.

(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de desembre de 2011)

Lluny de la normalitat

2011-12-14T17:05:00.001+01:00

Entre el cúmul d’inconcrecions, silencis i ambigües manifestacions de bona voluntat que va ser el programa electoral del PP en les darreres eleccions generals –especialment en tot allò que afecta les relacions entre Catalunya i Espanya—, no es va poder amagar del tot la posició del partit de Rajoy en relació a un parell de punts: l’oposició al model d’immersió lingüísitca i el qüestionament de l’existència de televisions autonòmiques.

Pel que fa a la immersió lingüística a les escoles, no es van estar de lloar la postura del govern balear en aquest camp (Bauzà s’ha carregat la preponderància del català en el sistema educatiu de les Illes i ha eliminat les partides de foment de la llengua pròpia), ni s’han desmarcat de la promoció del Manifiesto por la Lengua Común, que vol assegurar la presència majoritària del castellà arreu dels territoris governats des de Madrid. Per més que la Societat Catalana de Pedagogia hagi fet pública una declaració en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística, en qualsevol moment el flamant govern d’Espanya s’aixecarà contra el nostre model educatiu, i, una vegada més, ens tocarà defensar el poc que tenim, per no retrocedir, alhora que deixarem d’avançar els passos necessaris en el procés de normalització.

En relació als mitjans de comunicació autonòmics, que molts espanyols veuen com una despesa inútil, ja s’ha començat a actuar. Just quan esperàvem l’anunci de les primeres mesures de l’imminent govern del PP, ha estat el govern de la Generalitat que ha anunciat una retallada sensible en el pressupost de la CCMA. La mesura (de moment, una proposta) no sorprèn, perquè s’emmarca en el conjunt de retallades que s’apliquen a la sanitat, l’ensenyament, etc. Però preocupa especialment els qui aspirem a viure en català amb normalitat. Catalunya Ràdio i tv3 no han estat simples canals de ràdio i televisió, no han servit només per informar i entretenir, no han estat tan sols una eina per transmetre continguts des de la proximitat... han actuat –i actuen— com una mostra de normalitat lingüística. Gràcies al lideratge d’aquests mitjans s’ha frenat –no pas impedit!— el monopoli castellanoparlant en el terreny audiovisual a Catalunya.

Qualsevol procés de normalització lingüistica té com a objectiu aconseguir que una llengua minoritzada recuperi, en tots els àmbits d’ús, la normalitat perduda. I ara resulta que, en comptes d’avançar per aconseguir que el català s’utilitzi allà on es troba bandejat (cinema, premsa, justícia, comerç...), haurem de continuar lluitant per no perdre el que s’ha avançat en els camps educatiu i audiovisual. De moment, doncs, el vent bufa a favor dels qui pretenen reduir la llengua catalana a mera manifestació folklòrica.

(Article publicat el diumenge, 11 de desembre de 2011, al suplement Lectura del diari Segre)

Ensenyar la llengua (a propòsit del llibre Un tast de català, d'Albert Pla Nualart)

2011-12-12T14:50:00.000+01:00

Albert Pla Nualart és l’actual responsable lingüístic del diari Ara, com ho va ser de l’Avui durant vint-i-cinc anys. A banda de la seva tasca com a assessor i corrector, però, ha demostrat –i demostra periòdicament— una gran habilitat com a articulista irònic i implacable quan retrata personatges públics, i alhora rigoròs, divulgatiu i amè quan tracta qüestions de llengua. Ara tenim l’oportunitat de llegir els seus articles del 2010 i el 2011 recollits en forma de llibre. Un tast de català (Columna, 2011) es pot llegir, com a mínim, de tres maneres diferents:

1-Com a eina de consulta per aclarir dubtes sobre l’ús de determinades paraules o expressions (és molt útil, en aquest sentit, l’índex de paraules i conceptes que hi ha al final).

2-Com a assaig de sociolingüística que posa al descobert els problemes dels catalans per fixar una normativa funcional per a la nostra llengua, a causa de les pors, inseguretats i complexos motivats, sovint, per la “zona grisa en què la interferència es confon amb l’evolució”. Parteix del principi (agosarat) segons el qual “per a la salut de qualsevol llengua és assenyat considerar que allò que la majoria de parlants ja diuen espontàniament és més correcte i adequat que allò que diuen que es deia. Sempre, és clar, que sigui genuí”. També denuncia la trampa que s’amaga darrere el concepte de bilingüisme i desmenteix la versió institucional que no vol reconèixer que l’ús del català retrocedeix enfront del de la veritable llengua comuna i dominant a Catalunya, que és el castellà.

3-És el dietari d’un lingüista preocupat per la salut i la funcionalitat del català. S’hi presenta un professional allunyat de la imatge del corrector-policia i defensa amb fermesa, sempre que hi hagi una justificació, la simplificació de la normativa.

Albert Pla Nualart mostra una “manera de veure la llengua que deriva de la constant feina de mediació entre la norma i l’usuari”, i no li tremola la veu a l’hora de criticar solucions poc útils del Termcat o de l’IEC; reivindica aglutinacions com almenys, esclar, sisplau, encabat o deunidó, i castellanismes com marrano; recomana la revisió de normes, o acceptar que la situació de contacte amb el castellà és una font d’incorreccions, però també de formes com xiringuito, cel·lo o mono, que, a la llarga, agradi o no, s’hauran d’acceptar; reconeix l’esforç de lingüistes no sempre prou valorats, com Albert Jané o Josep Ruaix; també es lamenta de casos com el de l’adjectiu gran, que cada vegada es confon més amb gros i això fa que la llengua, com a sistema de comunicació, no hi perdi res, però que com a signe d’identitat tingui un problema. Potser es troba a faltar una visió més profunda de la llengua des del punt de vista dialectològic, però en general demostra un grau de coneixement excel·lent de l’objecte d’estudi, i de tant en tant ofereix curiositats etimològiques (de xiruca i guiri, per exemple), o comentaris força divertits, com quan posa al descobert la incoherècia, en castellà, d’escriure Tutankhamom en comptes de Tutanjamón.

Estiguem d’acord o no amb algunes de les propostes més agosarades de Pla Nualart, és un consol constatar que Joan Solà no ens ha deixat del tot orfes, perquè hi ha qui, amb els peus a terra, es mostra hereu del vessant més divulgatiu d’aquell mestre.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 10 de desembre de 2011)

Va de retro, Catalunya!

2011-12-05T16:00:00.001+01:00

Si una cosa ha unit sempre les forces polítiques espanyoles, de qualsevol signe ideològic, és l’anticatalanisme. O, dit d’una altra manera, l’oposició radical (de vegades, visceral!) a qualsevol expressió de catalanitat que qüestioni la unitat indissoluble d’Espanya.

Sempre que a Madrid (o a Badajoz, o a Lleó...) han cregut que el catalanisme (de qui s’han mostrat amics quan els ha convingut) adquiria tics secessionistes, les forces majoritàries espanyoles, de forma no pas deliberada, han coincidit plenament en el seu discurs ranci i imperialista.

Llegiu, si no, el monumental primer volum (i suposo que, a causa de la mort de l’autor, acabarà sent l’únic) de les memòries de Josep Benet, De l’esperança a la desfeta 1920-1939 (Edicions 62, 2008). Benet transcriu la famosa frase pronunciada pel dretà José Calvo Sotelo el 1936, poc abans del seu assassinat: “entre una España roja y una de rota, prefiero la primera, que sería más pasajera”; i la posa de bracet amb una altra, també força coneguda, escrita per l’esquerrà Manuel Azaña el 1937: “es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años”.

El mateix Azaña, i en el mateix quadern, anotava un comentari que li havia sentit a Juan Negrín, president socialista del govern republicà durant la guerra civil: “si estas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco”. Més endavant, és el ministre basc Zugazagoitia qui, crític, cita paraules de Negrín: “No hay más que una nación: ¡España!”, i encara: “Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones (···) cedería el paso a Franco”.

Res no ha canviat. Molts espanyols (de la dreta i de l’esquerra) prefereixen que mani la versió més radical del contrincant abans que veure trencat el que resta d’aquell imperi que tant feia enorgullir un dels meus mestres de l’escola “nacional”, el darrer a qui vaig veure utilitzar el regle com a eina pedagògica de primer ordre i a qui més d’un cop vaig sentir recitar, cofoi, que en el territori on regnaven els Reis Catòlics mai no es ponia el sol.

I això ens sorprèn? El que fan els espanyols és el que faria qualsevol estat europeu civilitzat: vetllar per la unitat territorial. El que potser hauria de sorprendre és que els catalans, després de tants anys, encara anem pel món mirant de fer pedagogia del nostre fet diferencial, intentant vendre unes peculiaritats que a Espanya mai no seran compreses ni respectades (més enllà de ser considerades una singularitat floklòrica i regional) si no és amb un estat propi al darrere.

Llegiu el llibre de Josep Benet i descobrireu, entre moltes altres coses explicades amb rigor i claredat, que el difícil encaix dels catalans a Espanya no és una cosa d’ara.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, a principis de 2009)

Passar-les putes

2011-11-29T18:18:00.000+01:00

Quan un escriu una novel·la ambientada en una època passada (sigui l’antiga Roma, la Barcelona medieval o les guerres carlines), tothom reconeix l’esforç de documentació que ha hagut de fer per recrear uns costums, personatges i escenaris que no poden entrar en contradicció amb el que recull la historiografia; en canvi, quan el marc dels esdeveniments de ficció és l’actualitat, aquest reconeixement gairebé no existeix. És com si sobre el món que ens envolta ja ho sabéssim tot. En canvi, partint de la meva (humil i mosdesta, però real) experiència com a narrador, puc dir que sovint he hagut de documentar-me sobre aspectes del nostre voltant amb tant o més rigor i intensitat que quan he hagut de buscar informació sobre com es vivia a l’època dels bandolers, al segle XVII.

Em vaig interesar per les ambigüitats legals que envolten el món de la prostitució arran de la redacció de la meva novel·la Sota la pell (Proa, 2010), perquè un dels personatges protagonistes és una jove polonesa que arriba a Catalunya i es veu obligada a exercir-hi l’ofici més antic del món.

Des del 1995, a l’Estat espanyol, la prostitució és legal, però no té marc normatiu. El debat sobre com regular el fenomen rebrota de tant en tant, però no s’arriba mai a consensuar cap norma que sigui mínimament efectiva. Alguna cosa deu tenir-hi a veure el fet que, com a negoci, la prostitució mogui a l’Estat més de 18.000 milions d’euros anuals, tingui en nòmina (és una manera de dir) 300.000 dones i compti amb uns 3.600 clubs. A Catalunya només hi ha un decret d’Interior, de l’any 2002, que regula les característiques que han de tenir els locals on es practiquen (oferir-los no és legal, però practicar-los sí) serveis sexuals remunerats. Segons la llei, doncs, la prostitució no existeix, i quan s’actua contra determinades xarxes es fa sota l’empara de lleis com la d’estrangeria o de protecció als menors.

Entre les dues posicions extremes, la reguladora (que defensa que la prostitució existirà sigui com sigui i que, per tant, cal una normativa per regular-ne l’exercici), i l’abolicionista (que parteix del pressupòsit que la prostitució és una forma d’esclavitud i, per tant, no és pot acceptar de cap de les maneres), hi ha tot de postures intermèdies que fins ara no han permès, en la majoria de països, avançar ni un pas cap a enlloc. Entre els regulacionistes hi trobem els empresaris del sector (agrupats en l’entitat ANELA: “Asociación nacional de empresarios de locales de alterne”, que voldrien acabar amb la competència que els suposen les noies que hi ha a les carreteres o als carrers), i entre els abolicionistes les diverses entitats en defensa dels drets de la dona o d’ajuda a les dones que volen deixar la prostitució (com APRAMP: “Associación para la prevención, reinserción y atención de la mujer prostituida”). Els usuaris, com és de suposar, no tenen cap associació reconeguda i no s’han manifestat.

La realitat legal de casa nostra en aquesta matèria ens porta a circumstàncies tan vergonyoses com el resultat del macrojudici que fa poc es va instruir contra una xarxa romanesa de proxenetes, desmantellada al 2006, que explotava dones a Barcelona: els 45 acusats han estat pràcticament absolts, perquè tot el pes de l’acusació partia del testimoni d’unes víctimes amenaçades, dependents i desconfiades.

Potser que els qui han de dictar les lleis comencin a mirar-se d’una vegada què està passant allà on sí que s’ha fet algun pas; així, veuran que, a l’altre extrem del conegut cas d’Holanda, que ha acabat convertint el centre d’Amsterdam en una mena de parc temàtic sobre la prostitució, hi ha el de Suècia, que parteix del principi que cap explotació econòmica no pot basar-se en l’explotació de persones com si es tractés d’una mercaderia, considera que la nostra societat ja ha acceptat la llibertat sexual i, en conseqüència, tracta la prostitució com una forma de violència contra la dona. Un exemple a seguir?

(Versió completa de l'article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 27 de novembre de 2011)

Immersió lingüística: present (i futur?)

2011-11-27T10:09:00.000+01:00

La Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha fet pública una declaració en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística. La declaració, el redactat final de la qual es va aprovar el 19 d’octubre, és una defensa legítima i aferrissada del model. En primer lloc, destaca l’existència, entre els catalans, d’un pensament pedagògic propi, que es remunta a Ramon Llull i arriba fins als nostres dies, i remarca la importància de l’escola com a eina per promoure les actituds favorables a la convivència i a la cohesió social. A continuació, defensa les virtuts del fet que el català sigui (per ampli consens) la llengua vehicular a les escoles, i recorda que aquest sistema ha estat avalat per estudis de nombrosos experts, autòctons i forans. Assegura que la immersió no és, en cap cas, una estratègia de substitució, i que garanteix el coneixement de les llengües oficials: català i castellà, la qual cosa queda demostrada amb els resultats globals al final de l’escolarització obligatòria. La declaració de la SCP relaciona la defensa de la immersió amb el dret fonamental dels pobles a decidir el propi model educatiu, i també amb el dret a la no-discriminació ni separació per raons de diversitat lingüística. Per tot això, conclou que “el model d’escola catalana i l’ensenyament de llengües que practica garanteix l’aprenentatge de les llengües oficials a tots els joves ciutadans de Catalunya”.

Ho he dit altres vegades: mentre haguem d’esmerçar temps i esforços a defensar la immersió lingüística (els beneficis de la qual, a hores d’ara, ja no haurien de discutir-se), deixarem d’avançar un pas (potser imprescindible) cap a la plena normalització del català, llengua radicalment minoritzada en molts àmbits d’ús a casa nostra (cinema, televisió, premsa, justícia...). Rere els arguments tendenciosos emparats en la llibertat d’oportunitats i d’elecció, s’amaga una voluntat clara de reduir la llengua catalana a mera manifestació folklòrica i, a la llarga, de fer-la desaparèixer.

El proper govern d’Espanya, fruit dels resultats electorals del passat diumenge, haurà de desenvolupar un programa ple d’ambigüitats i inconcrecions que molts van qualificar, durant la campanya, de moderat. Però, per més moderat que sigui el govern del PP, sabem positivament que combatrà el sistema d’immersió lingüística. Ho sabem, encara que no ho diguessin explícitament durant la campanya, perquè ja han lloat la postura del govern balear en aquest camp (Bauzà s’ha carregat la preponderància del català en el sistema educatiu de les Illes i ha eliminat les partides de foment de la llengua pròpia), i perquè el partit de Mariano Rajoy és un dels promotors del Manifiesto por la Lengua Común, com de tantes altres iniciatives destinades a assegurar la presència majoritària del castellà arreu dels territoris governats des de Madrid. Així, doncs, ja ens podem preparar per defensar una vegada i una altra el poc que tenim, per dedicar esforços a no retrocedir... i mentrestant, si no som capaços de reaccionar i prendre la iniciativa, continuarem estancats, sense avançar en el procés tan necessari de normalització lingüística.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 26 de novembre de 2011)

L'esport com a mirall

2011-11-23T16:30:00.000+01:00

De vegades sembla que estiguem vivint sota el principi, o la consigna, de la facilitat, del mínim esforç, del si puc aconseguir el mateix sense suar, per què hauria d'esforçar-me... Aquest principi, que de vegades pot servir per al dia a dia, l'utilitzen també –i de quina manera!— aquells que haurien de defugir-lo perquè la seva feina consisteix, justament, a mostrar com en són, de bons i de virtuosos, en allò que fan, la qual cosa només s’aconsegueix en situacions extremes i davant d’autèntiques dificultats.

És el cas dels equips de futbol, que s’alegren quan els toquen rivals fàcils per jugar en una eliminatòria i, en canvi, tremolen quan s’han d’enfrontar a un equip de la seva pròpia (teòrica) categoria. La lògica m’inclina a pensar que hauria de ser al revés: si són bons, han d’alegrar-se que el rival també ho sigui. Només així la victòria té algun mèrit. ¿Quin orgull es pot sentir, davant d’una victòria fàcil? ¿No s’adonen que aleshores, davant d’un equip suposadament inferior, i per més que s’omplin la boca dient que tot rival és respectable, la derrota encara els posa més en evidència?

És, però, la cultura de guanyar a qualsevol preu. El que importa és el que aconseguim, no pas com ens ho fem per arribar-hi. La finalitat ho és tot. Aquell equip amb el qual s’enfronten, més que no pas un rival amb qui mesurar les forces, és sovint vist com un enemic a abatre. Si no m’equivoco, la tan poc esportiva com cèlebre frase “a l’enemic, ni aigua!” la va dir un entrenador de futbol quan el seu massatgista es disposava a atendre un jugador de l’altre equip.

Tot això seria pura anècdota si no fos perquè l’esport té un pes social molt gran entre nosaltres. L’actitud dels esportistes, a dins i a fora del camp –o de la pista, o del circuit— s’escampa als quatre vents gràcies a l’omnipresència televisiva i es converteix en un model per a joves. Insultar, faltar al respecte, aplaudir la murrieria, encoratjar la mala educació, riure les gràcies a segons quina mena de gent, protestar per tot... i fer-ho perquè l’important és guanyar a qualsevol preu és el pa de cada dia en el món de la competició esportiva i, per efecte mirall, en la nostra vida quotidiana, en el nostre tracte amb els veïns, amb els amics, amb els familiars.

Celebro el foment institucional que es fa de l’exercici físic i m’agrada, de tant en tant, fer el badoc quan televisen un partit del Barça, però detesto haver de ser testimoni, ara i adés, d’escenes on persones adultes es comporten com nens malcriats, que són aquells nens que, acostumats a aconseguir sempre el que volen (hagi estat quin hagi estat el seu comportament), protesten amb vehemència el dia que se’ls nega alguna cosa.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, l'any 2009)

Nacionalismes

2011-11-15T23:34:00.000+01:00

No fa gaire vaig tenir ocasió d’assistir a una xerrada de Juan Carlos Moreno Cabrera, professor de la Universidad Autónoma de Madrid, sobre el nacionalisme lingüístic. Cabrera és un reconegut lingüista que des de fa temps es distingeix per fer un discurs (ple d’arguments sòlids i contrastats) que va a la contra del que pensen la majoria dels seus conterranis. Potser per això s’ha fet tan popular a Catalunya, on tot sovint prodiga les seves virtuts de comunicador. Si teniu ocasió d’escoltar-lo, us recomano que no en perdeu l’oportunitat. Si no, sempre podeu llegir el seu llibre titulat precisament El nacionalismo lingüístico (Península).

El professor Cabrera s’ha marcat com a objectiu posar en evidència el nacionalisme espanyol, i denunciar, des del sentit comú, l’etnocidi sistemàtic que aquest nacionalisme practica envers les nacions i cultures com la catalana, la vasca i la gallega. Segons Cabrera, la base que sustenta el nacionalisme lingüístic espanyol és la idea (emparada en la Constitució, que parla d’unitats indissolubles) que a una nació li correspon una sola llengua. A partir d’aquí, es dedica a demostrar l’existència d’un nacionalisme d’Estat, molt més agressiu que qualsevol altre, que no es veu a ell mateix com a nacionalisme perquè, des del seu punt de vista, no hi ha més nació que l’espanyola. També defensa el concepte legítim de llengua pròpia i inverteix bona part de les seves intervencions a destapar les males intencions de fons dels qui defensen les virtuts de la “llengua comuna” enfront de les anomenades “llengües autonòmiques”. La seva conclusió és que l’únic nacionalisme excloent que actua en aquestes latituds és l’espanyol, que és l’únic que practica (des de fa segles) el monolingüisme agressiu. Cabrera assegura que dir que hi ha llengües més importants d’altres no té fonament lingüístic, només ideològic; perquè una llengua és més o menys important per al que la utilitza, i ningú té dret a dir que la seva és més important que la d’un altre.

No és cap secret que a Espanya, quan es parla de nacionalisme sempre s’associa als territoris que reivindiquen un major o menor grau de sobirania (sobretot País Basc, Galícia i Catalunya), i resulta estimulant que sigui un professor de la UAM qui desemmascari el més ferotge dels nacionalismes ibèrics. Moreno, però, confessa que d’aquest tema només n’acostuma a parlar quan el conviden a la perifèria peninsular. I això no hauria de ser així, perquè tan poc normal és que no s’entengui el seu discurs a Madrid, com el fet que els catalans, per sentir-nos segurs, necessitem que un madrileny ens recordi que tenim dret de ser allò que nosaltres vulguem i que l’estatus que hagi de tenir la llengua catalana a Catalunya només el pot decidir el poble català.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 13 de novembre de 2011)

Llenguatge publicitari en campanya

2011-11-14T15:05:00.000+01:00

Recordo haver sentit que Adolfo Suárez va guanyar les eleccions espanyoles de l’any 1977 en part gràcies a la seva bona planta. Diuen que un percentatge gens menyspreable de l’electorat femení, indiferent a qualsevol programa ideològic, es va rendir als encants físics d’aquell exfalangista que acabaria convertit en un dels personatges claus de la Transició democràtica espanyola.

No hi ha dubte que, tant o més que les virtuts atorgades per la natura, en la imatge pública dels líders polítics hi té molt a veure la feina dels assessors d’imatge, dels publicistes o, fins i tot, dels fotógrafs a qui n’encomanen la projecció. I això, en campanya, es nota especialment. I encara més en època de desconfiança generalitzada. Fixem-nos, si no, en els cartells que aquests dies pengen dels fanals o empastifem els murs dels nostres pobles i ciutats. Com que en aquestes eleccions espanyoles no hi concorre cap candidat amb l’atractiu físic que en altre temps s’havia atribuït a Suárez, González o Zapatero, suposo que els equips encarregats de tenir cura de la imatge dels candidats han hagut de fer un sobreesforç. Res no queda a l’atzar. Josep Antoni Duran i Lleida apareix al costat d’Artur Mas en un primeríssim primer pla, de perfil, tots dos amb la mirada perduda en l’horitzó, seriosos, com qui observa el futur, en una posada en escena de to messiànic, amb senyera al fons, pròpia d’un cartell soviètic, com herois disposats a encapçalar una gran gesta èpica i patriòtica. Mariano Rajoy, sobre un fons inevitablement blau, és presentat amb posat afable, somrient però no pas eufòric, mirant lleugerament cap al costat com si ja fos l’amo de la situació. Joan Cuscubiela i Alfred Bosch miren directament la càmera i, per tant, el votant potencial; tots dos, retratats –com Rajoy— en un pla mig curt, van sense corbata; el republicà, que somriu fins a ensenyar les dents, potser per mostrar la cara afable i positiva de l’independentisme); l’ecosocialista, per la seva banda, que amb prou feines esbossa un lleu somriure, està mig cobert per un eslògan (de lletres verdes, per descomptat) amb regust de reivindicació contestatària (“...i a sobre hem de callar?”) que és una clara picada d’ullet als joves descontents. A Carme Chacon, que mostra les genives en una bona rialla a través d’una imatge presa de perfil, en moviment, mentre dóna la mà a algú, la veiem en acuradíssim blanc i negre, fórmula que, curiosament, ha passat de servir per retratar el passat gris i caspós del franquisme, a ser un símbol de modernitat progressista. Tots fan cara d’honestos, de persones disposades a servir la causa que defensen; de la mateixa manera que els gelats dels anuncis a les revistes tenen sempre una aparença deliciosa o els cotxes dels espots televisius són sempre resplendents i conduïts per homes amb cara d’haver triomfat.

El codi de la publicitat –tot un llenguatge de mirades, gestos i colors— entra en joc durant la campanya electoral. Entre tanta fesomia aflable es fa difícil distingir, però, en quin cas ens volen vendre menys fum i, per tant, quin és el producte que ens convé més de compar-votar.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 12 de novembre de 2011)

No ho llegiu

2011-11-11T16:01:00.000+01:00

A Bartleby y compañía, Enrique Vila-mats ens acostava, l’any 2000, a l’univers apassionant de la “literatura del No”, la d’aquells escriptors que s’inhibeixen davant la feina i opten per no escriure. Fa un temps, però, va aparèixer en català (traduït per David Clusellas) Un assaig de Pierre Bayard, Com parlar dels llibres que no hem llegit, sobre el que podríem anomenar els Bartlebys de la lectura.

Tot i que s’anuncia com un llibre d’humor irreverent o com un manual d’estratègies sobre com sortir-se’n en situacions on cal parlar de llibres dels quals només coneixem el que n’hem sentit a dir o que, com a molt, hem fullejat, Com parlar dels llibres que no hem llegit és, en realitat, un assaig sobre els hàbits de lectura de la nostra societat.

I parteix d’una premissa força descoratjadora: com que és impossible abastar, ni de bon tros, tot el que es publica, qualsevol lector és també, per força, un no lector.

M’ha sorprès que es doni per suposat que la gent tenim por de passar per ignorants. Conec poc la societat francesa i, per tant, evitaré emetre cap judici sobre la versemblança d’un tal supòsit en el context de l’autor. Però sí que conec la nostra, de societat, i em veig legitimat per afirmar que aquí, en general, la pròpia ignorància no és tan sols una realitat que no es vol amagar sinó que, fins i tot, sovint s’exhibeix com si fos un mèrit. Ras i curt: ningú s’avergonyeix de no llegir i hi ha qui fins i tot en fa ostentació. Aquí no és cap tabú confessar que no es llegeix, perquè la veneració de la literatura no tan sols és una raresa, sinó que segons com es considera símptoma d’antipàtica pedanteria. El llibre de Bayard, doncs, dibuixa una societat hipòcrita que, almenys en les nostres latituds, no sé si és prou real.

Tot i l’aparença d’obra irreverent, i malgrat la ironia manifesta que destil·la, a Com parlar dels llibres que no hem llegit, Bayard, professor de literatura i psicoanalista, hi aboca denses dosis de pensament, amb una prosa que barreja (potser per parodiar-los) el comentari literari i el tractat científic.

De fet, ara m’adono que per dir tot el que he dit fins ara no m’hauria calgut llegir el llibre (no he dit res que no es dedueixi del títol o aparegui a la contracoberta) i, per tant, de moment encara no he traït l’essència de la tesi de l’autor, que diu que no cal llegir-se un llibre per parlar-ne.

Però sí que me l’he llegit, i he constatat la irònica paradoxa que inclou: l’autor ens dóna consells alhora de parlar de llibres no llegits, desmitifica aquesta pràctica, la promou i enumera situacions en què pot produir-se, però sempre, en cadascun dels seus capítols, ho fa a partir de referències a altres llibres que, si no ha llegit, com a mínim demostra que coneix prou bé.

(Article publicat al suplement lectura, del diari Segre, l'any 2009)

Papers de diari, de Tomàs Arias

2011-11-09T16:32:00.000+01:00

Tomàs Arias és un berguedà que es defineix com a poeta, narrador, músic i projectista. Ha publicat un parell de llibres de poemes (Romanços, Odi sobre tela), un de relats (Per a nois i paranoies) i ha col·laborat com a clarinetista en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes. És un d’aquells artistes eclèctics, outsiders que sobreviuen en el món ingrat de les lletres, i que, de tant en tant, un descobreix mig per casualitat, mig per recomanació. En aquest cas, i per la meva part, el descobriment de Tomàs Arias ha estat gràcies a un llibret titulat Papers de diari (L’Albí, 2010), que recull un grapat d’articles que aquest autor de Guardiola va publicar durant els anys 2007, 2008 i 2009 al diari Avui, al Periòdic d’Andorra i, sobretot, al diari gratuït Berguedà Actual.

En els articles de Tomàs Arias hi he descobert un bon escriptor, punyent i desacomplexat, franc i independent, amb brots de lucidesa d’aquells que sovint es troben a faltar a les seccions d’opinió de la premsa periòdica d’abast nacional. Són articles incisius, personals, esmolats, irònics, sarcàstics, àcids, irreverents, descarats, que poques vegades es limiten a tocar temes circumstancials, i estan escrits amb un llenguatge vivíssim, que no evita el mot gruixut ni la pinzellada col·loquial. De vegades recorda l’estil i el tarannà de l’inclassificable, iconoclasta i discutit Salvador Sostres, per bé que Tomàs Arias no cau en el posat aristocràtitzant i reaccionari que tant agradava a qui va ser el columnista més polèmic de l’Avui. Així, a les pàgines de Papers de diari hi podem trobar des de curioses anàlisis literàries (una comparació, posem per cas, entre els estils de vida i d’escriptura de Truman Capote i Josep Pla), fins a reflexions sobre el mal o la mentida, o crítiques als poetes que no distingeixen entre “parlar del jo” i “parlar de mi”, o a l’església catòlica, o als creadors que volen ser originals i no saben que tot està dit, o als presentadors de llibres que es cenyeixen a la llagoteria, o a la monogàmia antinatural...

Finalment, he trobat curiós que, per emmarcar el recull, hagi triat un títol tan neutre com Papers de diari, quan al llarg del llibre queda demostrada l’habilitat de Tomàs Arias per jugar amb les paraules en el títol dels articles: “Prohoms febles”, “Anem a beure”, “Amor platúnic”, “Alcohòlics, apostòlics i romàntics”... Un autor per descobrir.

(Article publicat a la revista El pou de la gallina, en el número de novembre de 2011)

Nacionalisme lingüístic

2011-11-02T15:42:00.000+01:00

La sala d’actes del Centre Cultural del Casino, a Manresa, plena de gom a gom de gent disposada a escoltar un lingüista convidat per Òmnium Bages. Això passava el passat divendres, 21 d’octubre. I és que dues característiques feien de la xerrada un esdeveniment insòlit: en primer lloc, el tema (el nacionalisme lingüístic espanyol); i en segon lloc, el conferenciant (Juan Carlos Moreno Cabrera, professor de la Universidad Autónoma de Madrid).

Cabrera és un reconegut lingüista, autor de diversos llibres, entre els quals El nacionalismo lingüístico (Península), que des de fa temps es distingeix per fer un discurs (ple d’arguments sòlids i contrastats) que va a la contra del que pensen la majoria dels seus conterranis. S’ha marcat com a objectiu posar en evidència el nacionalisme espanyol (que coneix bé, perquè hi ha conviscut tota la vida), i denunciar, des del sentit comú, l’etnocidi sistemàtic que aquest nacionalisme practica envers les nacions i cultures peninsulars que no són l’espanyola, com a mínim des del segle XVIII. Segons Cabrera, la base que sustenta el nacionalisme lingüístic espanyol és la idea (emparada legalment en l’article segon de la Constitució, segons el qual la unitat d’Espanya és indissoluble) que a una nació li correspon una sola llengua. A partir d’aquí, amb un ampli desplegament documental i una gran capacitat comunicativa, el professor Cabrera es va dedicar a demostrar l’existència d’un nacionalisme d’Estat, molt més agressiu que qualsevol altre, que no es veu a ell mateix com a nacionalisme perquè, des del seu punt de vista, no hi ha més nació que l’espanyola. També va defensar el concepte legítim de llengua pròpia i va dedicar bona part de la seva intervenció a destapar les males intencions de fons dels qui defensen les virtuts de la “llengua comuna” (estatal) enfront de les anomenades “llengües autonòmiques”. La seva conclusió va ser que l’únic nacionalisme excloent que actua en aquestes latituds és l’espanyol, que és l’únic que practica (des de fa segles!) el monolingüisme agressiu i està emparat per una base legal que es pot interpretar des de posicions ideològiques clarament etnocides. Segons els defensors d’aquesta ideologia, les llengües que no són la “comuna” no tenen territori, i el seu ús ha de dependre de la voluntat dels ciutadans; però en canvi tenen molt clar quins són els límits territorials de la “llengua comuna”. Cabrera va assegurar que dir que hi ha llengües més importants que d’altres no té fonament lingüístic, només ideològic.

L’ovació, al final de l’acte, va ser llarga, calorosa i merescuda. El públic va acabar complagut després de sentir com un madrileny manifestava que els catalans tenim dret de ser allò que nosaltres vulguem, que l’estatus que hagi de tenir la llengua catalana a Catalunya només el pot decidir el poble català. I és en la necessitat que tenim de sentir-ho dir a un madrileny on trobo l’únic aspecte que grinyola en tot plegat, perquè penso que retrata la inseguretat endèmica dels catalans, que no en tenim prou amb les nostres pròpies conviccions per avançar cap a un futur de llibertat, i necessitem sentir-les en algú de fora, la qual cosa no deixa de ser un símptona (un més!) de falta de normalitat.

(Article publicat el dia 1 de novembre al diari Regió/)

Precampanya permanent

2011-10-31T08:44:00.000+01:00

Ja se sap que, dels sistemes d’organització política, la democràcia és el menys imperfecte. Se sap també, però, que es troba lluny de la perfecció absoluta i sense matisos. ¿Per què, si no, hi hauria tanta gent que demana una democràcia “real”? Winston Churchill, sempre brillant en les seves al·locucions i discursos, deia el 1947 que “la democràcia és la pitjor forma de govern, a excepció de totes les altres formes que s’han provat fins al moment”. Per mostrar les febleses del sufragi universal sovint es recorda que Hitler, un dels governants més cruels de la història, va ser un mandatari elegit pels alemanys de forma democràtica.

A les portes d’una nova i repetitiva campanya electoral (qui ho diria que, oficialment, la campanya encara no ha començat?), se’m fa evident que en aquestes latituds i en aquesta època que ens ha tocat viure portem mesos (anys!) de precampanya permanent, i aquesta és una de les perversions més pernicioses de la nostra democràcia. I se’m fa també evident que, si bé és imprescindible, per al bon funcionament del joc democràtic, que els partits polítics tinguin un espai per presentar el seu programa als ciutadans, la precampanya permanent (amb declaracions enverinades, contradeclaracions a la defensiva, picabaralles inútils i espolsament de responsabilitats) només serveix per empobrir la imatge dels polítics (fins i tot d’aquells que s’hi dediquen amb honestedat), per ajornar decisions, per desqualificar el rival sense matisos, per evitar d’aprofundir en un discurs massa superficial, per escampar demagògia i, sobretot, per esquivar actuacions sovint molt necessàries. I val a dir que del ball de cites inútils (desafortunades o simpàtiques, inòcues o coents) que, a falta d’altra feina per fer, ens regalen els polítics a tota hora, no se n’escapa cap partit.

Si com a mínim les campanyes fossin imaginatives. Si almenys els discursos no tinguessin com a receptor immediat els que ja estan convençuts d’antuvi... Seria interessant, per exemple, veure què passaria si els candidats s’intercanviessin l’auditori. ¿Us imagineu que Mariano Rajoy es presenta en un míting socialista disposat a defensar el seu programa, que Rubalcaba parla en un de CiU sobre perquè l’haurien de votar, que Duran i Lleida ho fa en un míting d’ERC intentant convèncer l’auditori que la independència no és la millor via i Alfred Bosch davant de simpatitzants del PP mirant de dur-los al seu terreny?

Un dia d’aquests comença la campanya de les eleccions al govern de Madrid. Les eleccions són d’aquí a tres setmanes. Guanyi qui guanyi, però, l’endemà mateix, governants i opositors, partits petits i partits grans, començaran a dissenyar la propera campanya, s’iniciarà una nova precampanya i, mentrestant, el més calent es quedarà a l’aigüera.

(Article publicat el dia 30 d'octubre de 2011, al suplement Lectura, del diari Segre)

La invenció de l'adolescència

2011-10-23T13:33:00.000+02:00

És aquella etapa de la vida en què els nois es tornen muts i mengen com llimes i les noies més assenyades, en un moment de nervis, esclaten a riure per coses que no fan cap gràcia o s’ofenen per comentaris innocents. Els adolescents, éssers contradictoris per definició, són capaços de córrer durant dues hores rere una pilota sense despentinar-se i, en canvi, al·legar un cansament mortal quan arriba l’hora de caminar cent metres en una excursió escolar o familiar. Volen ser grans i tastar els avantatges de la vida adulta, però no renuncien a determinats jocs infantils. A ells els canvia la veu d’una forma sobtada i comencen a deixar anar galls estrepitosos. A elles se’ls defineixen les corbes i els creixen els pits. Tots vesteixen seguint uns mateixos patrons i asseguren que és el seu estil particular. Busquen la seguretat que en realitat no tenen.

Pobrets. Han de prendre decisions importants (algunes de les quals els marcaran de per vida) i això coincideix amb l’època en què tenen més dubtes. Tot plegat provoca canvis d’humor sobtats i un permanent recel davant l’autoritat. Passen de l’amor a l’odi amb una facilitat inversemblant. Qualsevol element desestabilitzador (un desengany amorós, una negativa imprevista...) pot desencadenar en el seu estat d’ànim una explosió hormonal difícil de preveure.

Pobrets? I si tots plegats recordéssim que l’adolescència és un invent occidental dels darrers cinquanta anys? Abans, una persona passava d’infant a adult sense transició, de l’escola al món laboral directament, dels pantalons curts als pantalons llargs, de no tenir cap responsabilitat a tenir-les totes. I a bona part del món encara funciona així.

Hem passat d’un model de societat que no contemplava l’existència dels adolescents a un altre en què l’adolescent és pràcticament el centre de l’univers, en què l’adolescència s’ha convertit en una etapa de la vida cada cop més llarga. Tant, que corre el risc de ser tractada per la gerontologia. Avui dia no és difícil trobar pares que imiten la manera de parlar dels fills, i diuen coses com “no em ratllis!”, “com mola!” o “s’ho ha currat una passada”; pares que juguen amb la Play Stations i vesteixen amb els pantalons a mig cul.

La síndrome de Peter Pan dura fins més enllà dels quaranta i es tracta de posposar sine die el més important dels conflictes de l’adolescència: l’adquisició de responsabilitats.

Està clar que, de ser responsables, n’haurien d’aprendre a l’institut, oi? Que per alguna cosa mantenim aquesta colla de funcionaris queixosos que només pensen a fer vacances. El mínim que poden fer és aguantar els nostres fills malcriats. Perquè, ja se sap, la feina dels pares és consentir i la dels professors, educar... O no anava així?

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, l'any 2009)

Negres ganduls i dones planes

2011-10-18T08:21:00.000+02:00

Fa un parell de setmanes llegíem que un ciutadà d’origen congolès, resident a Bélgica, Mbutu Mondongo Bienvenu, ha cursat una demanda perquè la societat que gestiona els drets dels còmics d’Hergé, protagonitzats pel famós reporter Tintín, retiri de les llibreries l’àlbum Tintín al Congo, perquè difon plantejaments fonamentats en la idea de la superioritat racial. Els negres hi són caricaturitzats com a ganduls i sapastres. Tintín al Congo és, doncs, un còmic amb connotacions racistes.

La posició del senyor Mondongo em sembla respectable, però un xic desmesurada, i crec que servirà, sobretot, per donar publicitat a un dels àlbums més mediocres i desconeguts de la sèrie Tintín. Cal tenir en compte que parlem d’una historieta de fa vuitanta anys, una època en la qual, en molts països occidentals, els negres eren vistos com a éssers exòtics, i en què als Estats Units, per exemple, estaven encara lluny d’aconseguir la igualtat de drets amb la resta de ciutadans. Em sembla desmesurat com m’ho semblaria, també, que s’interposés una demanda contra les pel·lícules de Tarzan que protagonitzava Johnny Weissmuller, on sovint els negres eren elements decoratius que deien “Sí Buana” i que de tant en tant servien, tan sols, per mostrar la perillositat d’una travessa per la selva en caure per un penyassegat.

Com si es tractés de documents antropològics, les pel·lícules de Tarzan o els àlbums de Tintín mostren, des de la ficció, una visió del món pròpia dels anys trenta i quaranta. I no és per enorgullir-se’n. Si avui a ningú amb dos dits de front no li passa pel cap mostrar els nadius africans estereotipats com a ridículs sapastres, servidors submissos o ganduls impenitents és perquè el món occidental ha evolucionat, ha fet un pas endavant, i ens n’hem de felicitar. Però d’aquí a prohibir l’exhibició pública de la visió que en mostrava el món pretesament civilitzat a través de la ficció del còmic, de la literatura o del cinema... què voleu que us digui? En l’art del segle XX també hi podríem rastrejar altres dinàmiques que avui poden resultar vexatòries. Pensem, per exemple, en el model femení retratat per bona part del cinema d’aquella època: la dona s’hi mostra submissa, plana, sempre atenta amb el marit, parapetada a la cuina i amb els fills al seu càrrec. I aquest és el model que es pot trobar en alguns bons films de George Cukor o Frank Capra. Tot i una aparent pàtina de feminisme, moltes comèdies queien en alguns dels estereotips masclistes més tronats. Hauríem de prohibir-les? Per què? Si després un s’adona que molts d’aquests estereotips es mantenen inalterats en pel·lícules i sèries de televisió realitzades en l’actualitat i ningú no aixeca el crit al cel.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el diumenge 16 d'octubre de 2011)

Pasqual Farràs i les coses

2011-10-16T20:36:00.000+02:00

A l’època del zàping, la velocitat i la impaciència, llegir una novel·la com El vigilant i les coses (Edicions de 1984), del solsoní Pasqual Farràs, és anar contracorrent, gairebé una provocació. La novel·la de Farràs no té una acció trepidant, ni una estructura de plantejament, nus i desenllaç, ni pràcticament diàlegs, ni cap clímax massa marcat... És a dir que no se li pot atribuir cap de les característiques de la literatura de comercial. En canvi, El vigilant i les coses és un relat cuinat a foc lent (l’autor va publicar-la al cap de deu anys de la seva primera novel·la, La mort del fabulador), escrit amb una prosa impecable i elegant (en alguns moment superba), que agafa com a referència els grans narradors europeus d’entreguerres (Kafka, Musil, Joyce), i que conté, segurament, una de les anàlisis del comportament i de la naturalesa humans més subtils i profundes que un lector pugui trobar en la literatura catalana de les darreres dècades.

El protagonista, August, fa de vigilant nocturn en uns magatzems i es dedica a observar objectivament, sense cap finalitat concreta, tot el que passa al seu voltant. És una mena de Bartleby desmotivat, escèptic, obsessiu, poc sociable, que evita implicar-se en res. La xerrameca l’atabala. “Ell no era pas un home sol. Ell era, o maldava per ser, un home independent, un home deslligat de les exigències externes més immediates, un home descompromès”. Al voltant de la seva existència passiva, però, succeeixen coses greus, que se’ns mostren de biaix, des de la perspectiva abúlica del protagonista, perquè la novel·la, tot i que està escrita en tercera persona, focalitza el discurs en la ment d’August, que viu en un món de “coses” abstractes i, de tant en tant, fa una ullada a les “coses” concretes (“La pulsió contemplativa d’August sempre se solia acabar imposant a la possibilitat d’actuar”).

En la primera meitat del llibre seguim August per la ciutat on viu, durant un cap de setmana, des que plega de la feina dissabte al matí fins que hi torna dilluns al vespre. Tot el que fa és anar al Cafè Central, a la fira, a casa seva, a casa d’una antiga amiga que ha desaparegut i al funeral d’un noi a qui només havia conegut de vista. Al llarg d’aquest periple tan aparentment insuls, però, assistim a una meticulosa dissecció de la psicologia del personatge. La segona part és més dinàmica: una peculiar relació amb l’encarregada d’un gimnàs, les tertúlies del Cafè Central, una relació furtiva amb una dona casada i unes curioses aspiracions laborals. En realitat, El vigilant i les coses narra el que podríem dir-ne una aventura introspectiva, l’aventura d’un home a la recerca d’ell mateix. I també podríem veure-hi la metàfora de l’escriptor: “Hi havia el món de veritat, el món de fora, el món de les coses, i la gent que hi intervenia necessàriament, cadascú amb el seu paper ben après. I en una altra esfera que només de tant en tant es creuava amb aquella altra, hi havia el vigilant August, perspicaç observador sense paper, un figurant anònim enmig de la gran mascarada”.

Tinc la sensació d’haver llegit un llibre ambiciós, gens anecdòtic, intemporal. És per això que m’ha vingut de gust parlar-ne tot i haver-se publicat fa un parell d’anys.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 15 d'octubre de 2011)

La fi de l'humanisme

2011-10-10T23:08:00.000+02:00

Entre la gran quantitat de matisos que, al voltant d’una trama complexa i absorbent, ofereix l’última novel·la de Jaume Cabré, Jo confesso (Proa, 2011), hi ha un tema del qual no he sentit a parlar ningú però que en canvi a mi em va cridar força l’atenció mentre llegia el llibre. Em refereixo al retrat que fa Cabré d’un canvi importantíssim que s’ha produït en la civilització occidental coincidint amb les darreres dècades del segon mil·lenni: el pas de la cultura humanista al deshumanitzat món tecnològic, del manuscrit a l’ordinador.

El protagonista de Jo confesso, Adrià Ardèvol, és un apassionat del coneixement, que sap que una llengua no és només un codi per comunicar-se (“Els homes no habitem un país; habitem una llengua”), per això en parla un bon grapat (entre les quals el llatí, l’hebreu o l’arameu) i té una biblioteca espectacular (“El despatx és el meu món, la meva vida, el meu univers on hi té cabuda quasi tot excepte l’amor”), col·lecciona vells manuscrits, aprecia les grans veritats que s’amaguen al darrere de la ficció literària (“Sé que m’invento coses: però no deixo de dir la veritat”), creu en la força de l’atzar (“Si l’itinerari dels nostres gens i després les nostres vides s’haguessin desviat per una altra dels milions de cruïlles possibles, ni s’hauria pogut escriure tot això que ves a saber qui llegirà: Que bèstia”), coneix el valor de la poesia (En una conversa, un narrador mediocre li diu: “-Llegeixes poesia. / -Sempre n’he llegit. / -Doncs jo no, tu. / -I així et van les coses”), aprecia el poder de la bellesa redemptora (“mirem de sobreviure al caos amb l’ordre de l’art”), més concretament de l’artifici literari (“que és el més proper a l’experiència viscuda”) i és un pensador brillant que reflexiona sobre com l’art pot salvar la humanitat del Mal, si és que la humanitat pot o mereix ser salvada (“l’home destrueix l’home i també compon El paradís perdut”)... Però l’Adrià Ardèvol és incapaç d’entendre’s amb un document word.

En un moment determinat de la novel·la, el protagonista, que fa de professor d’història de la cultura a la Universitat, descobreix que cap dels seus alumnes sap gens de llatí ni han llegit la Bíblia, i quan tradueix un vers d’Horaci que diu que “el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit”, a un dels alumnes no se li acut res més que demanar: “-Quin senyor?”.

Cabré, doncs, constata que la visió humanista del món, aquella que veu en l’art la més gran forma de coneixement, ha perdut la partida.

(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número d'octubre de 2011)

El mar de la tranquil·litat, de David Castillo

2011-10-09T13:21:00.000+02:00

Per refugiar-se dels inspectors d’hisenda i del pròpi passat més recent, després d’haver-se entrampat econòmicament en un negoci i d’haver arrossegat amb ell una bona colla de treballadors, d’haver perdut la parella i haver-se quedat sol, un empresari torna al barri que el va veure créixer durant els anys setanta. Allà, recupera antigues amistats (els supervivents de tota mena de fracassos professionals i sentimentals, i de tota mena de flirtejos amb substàncies addictives) i engega una relació vital amb una prostituta de luxe. El mar de la tranquil·litat (Proa, 2010), de David Castillo, combina la crònica d’una època (els anys setanta) i un món (Vallcarca, el Coll i el Carmel), amb la història d’un “fracassat” que (com el fill pròdig) hi torna.

És una novel·la generacional (una autoficció, de fet) que ens pot provocar una certa sensació de vertígen als qui vam néixer els anys seixanta. Aquella mena de sensació de veure retratada una experiència viscuda (salvant distàncies geogràfiques i demogràfiques) amb tota la intensitat de l’adolescència. “Ens havíem format un ordre del món basat en la uniformitat homogènia dels àlbums de cromos, de la geografia i de la naturalesa, dels productes Bimbo”. Partits de futbol al carrer, vida de barri, joves que parlen en “una barreja entre el xava genuí de la barriada del Coll i l’andalús més tancat dels nous emigrants”, baralles amb colles rivals, flirteig amb les idees llibertàries... El contrast entre el que eren i el que han acabat sent, duu els personatges a demanar-se si la vida és alguna cosa més que una pèrdua de temps, i a concloure que, al capdavall, tot el temps és un temps perdut.

Amb algun castellanisme innecessari i una trama centrada en l’ambient i els personatges (especialment en la seva relació d’amistat) més que no pas en l’acció, David Castillo construeix un retrat sòlid d’un barri que ell coneix bé, d’uns joves que, com diu la primera frase, “encara no érem capaços de diferenciar l’avorriment de la tristesa”. És el retrat (i la reivindicació), també, d’una Barcelona “que no surt a les guies turístiques” i que entronca amb una certa tradició literària que fins ara potser s’havia expressat més en castellà en novel·les com, per exemple, Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé.

10 raons per llegir Jo confesso

2011-10-03T08:11:00.000+02:00

A hores d’ara ja hi ha qui ha parlat de la darrera novel·la de Jaume Cabré, publicada a primers de setembre, tractant-la de desmesurada, però també (i sobretot!) qui l’ha qualificat de catedral narrativa. A mi, després d’haver-hi invertit algunes hores, se m’acut donar deu motius pels quals penso que val la pena llegir-la:

1- Perquè demostra que la literatura catalana pot anar pel món sense complexos.

2- Perquè, malgrat tenir un miler de pàgines, és una novel·la que atrapa amb facilitat, un llibre que fa de bon aconsellar.

3- Perquè tracta, d’una forma gens vanal, alguns dels temes més profunds de la literatura: l’amor, la mort, la bellesa, la culpa, l’atzar...

4- Perquè Jaume Cabré és un gran narrador, capaç d’estructurar amb naturalitat una història tan complexa com aquesta: un recorregut impressionant per la maldat humana i per la desaparició de la cultura humanista. El protagonista, Adrià Ardèvol, és un home ple de contradiccions, que viu tot de peripècies personals, familiars i col·lectives, sempre lligades a un extraordinari violí fabricat a Cremona al segle XVIII.

5- Perquè Cabré domina les possibilitats formals del text narratiu. En un mateix paràgraf hi poden haver dues o tres veus narratives, dos espais físics allunyats i un salt temporal de diversos segles; però mai no es tracta d’un exercici vacu, de lluïment i prou. La pirotècnia estilística serveix per comunicar el missatge amb la màxima emoció i intensitat; per introduir el lector en la història i fer-lo anar més enllà de la trama; per, al capdavall, donar més vida als personatges...

6- Perquè la prosa de Cabré, tot i l’esforç estilístic que hi ha al darrere (o precisament per això), flueix amb naturalitat.

7- Perquè Jo confesso conté una subtil reivindicació (i és, alhora, un exemple) de la bona literatura.

8- Perquè mostra amb gran encert alguns aspectes de la naturalesa humana: les dificultats per estimar; la necessitat de Bellesa, en forma d’art, per ordenar el caos; el Mal inherent a la nostra raça.

9- Perquè retrata, com qui no vol la cosa, un canvi en la nostra civilització que va tenir lloc amb l’acabament del segon mil·lenni: el pas de l’humanisme al món tecnològic. El protagonista sap parlar nou llengües i té una biblioteca espectacular i és un pensador brillant... Però és incapaç de crear un document word.

10- Perquè Jo confesso és molt probable que s’acabi convertint en una novel·la important.

(Article publicat el dia 2 d'octubre de 2011 al suplement Lectura, del diari Segre)

El valor de la ironia (a propòsit del cicle Tocats de Lletra)

2011-10-01T10:45:00.000+02:00

Entre la cinquantena d’actes que atapeeixen l’agenda cultural manresana durant aquest octubre amb motiu del cicle Tocats de Lletra, n’hi ha de molt varitats i destinats a públics ben diversos. Permeteu-me, però, que (amb un punt d’ironia, que és el tema que centra l’actual edició, i sense cap més intenció que analitzar una mica el món en què vivim) faci una classificació, en tres grups, dels actes en funció del valor monetari que se’ls atorga.

Grup 1: hi ha tres actes en què el públic haurà de pagar el preu simbòlic de tres euros. Tenen en comú que es fan al vespre i en espais tancats. En dos dels casos, en tractar-se de recitals duts a terme per actors de renom (Lluís Marco, acompanyat pel pianista Joan Martorell, recita poemes de Pere Quart; i Vicky Peña que, amb el seu fill Orestes Gas, posarà veu als versos d’Ángel González), sembla lògic que es vulgui regular una afluència de públic que es deu preveure massiva. En l’altre cas, la projecció de la pel·lícula Le signe du Lion, d’Eric Rohmer, amb presentació de Lluís Calderer, tinc la sensació que es fa pagar per no establir un precedent de cinema gratuït a la ciutat, més que no pas perquè es prevegin bufetades a l’hora d’entrar, que tant de bo...

Grup 2: hi ha tres actes més que són gratuïts i, per si algú ho dubta, el programa en destaca aquesta condició. Són tres recitals poètics que, com els anteriors, es fan al vespre i en espais tancats. El fet que se n’especifiqui la gratuïtat deu ser perquè parlem del recital que inaugura el cicle (Drapets al sol, on el planter del Casal Familiar Recreatiu escenificarà poemes escrits per a l’ocasió), un dels que el tanca (amb Joan Margarit i Pere Rovira recitant-se a Complicitats poètiques) i un que es fa en un equipament que no és municipal, a l’Auditori de la Plana de l’Om (Tanquem els ulls i el pensament que voli, on Montserrat Carulla s’enfrontarà amb versos de Josep Maria de Sagarra).

Grup 3: la gran majoria d’activitats (una quarantena) no tenen especificat el preu i tampoc es diu que siguin gratuïtes. Tanmateix, tothom sap que hi pot assistir de franc: recitals a l’aire lliure (amb actors, actrius i músics de primer ordre, com Mar Ulldemolins, Ferran Rañé o Anna Barrachina), exposicions (una sobre Pere Calders a la Biblioteca del Casino i una altra de fotografies “iròniques” a la Casa Lluvià), activitats infantils (se’n fan una bona colla, al voltant del Quixot, en diferents biblioteques veïnals), i, sobretot, diverses presentacions de llibres, clubs de lectura i visites d’autors (alguns dels quals ben coneguts: com Matthew Tree, que parlarà de la seva experiència com a escriptor anglès en llengua catalana; Jaume Cabré, que presentarà la seva darrera novel·la, Jo confesso; Empar Moliner, que participarà en el club de lectura de la Biblioteca del Casino arran de No hi ha terceres persones; o Joan-Lluís Lluís, que conversarà a partir del seu llibre Xocolata desfeta).

A qui se li acudiria, avui i aquí, fer pagar ningú per anar a veure i escoltar un escriptor? A qui se li acudiria ni tan sols insinuar que és una activitat gratuïta? I ara! Tothom sap que amb el caliu del públic i una bona ensabonada els escriptors es donen per ben pagats.

(Article publicat a Regió7 el dia 1 d'octubre de 2011)

Salvats per les paraules (a propòsit de La veu de l'àngel, de Jordi Pàmias)

2011-09-28T23:57:00.001+02:00

L'any 2004, al final del pròleg al poemari Terra cansada, de Jordi Pàmias, Miquel M. Gibert escrivia: "El llibre té dos mèrits molt notables: ens mostra, amb resultats convincents, el procès de canvi temàtic, expressiu i atmosfèric en la poesia de Jordi Pàmias dels últims anys; de l'altra, ens permet esperar la publicació de La veu de l'àngel amb la més bona disposició d'ànim. Per això mateix en agradaria no haver d'esperar gaire". Doncs ni més ni menys que cinc, són els anys que hem hagut d'esperar, els lectors de Jordi Pàmias, per veure publicat, a Proa, el recull que tanca la trilogia "Terra, mite, àngel".
És sabut que Jordi Pàmias sotmet els seus llibres de poemes a un minuciós procés de revisió. No té pressa. Destil·la cada mot amb precisió i construeix poemes amb la llengua subtil dels savis, sense pretensions grandiloqüents i acolorida per algun mot de ressons ponentins, com trebol o timó.
Això contrasta amb la precipitació amb què avança el món -i la literatura- d'avui ("un món sense raó, / aiguabarreig d'espectres i de somnis"). I el resultat és una poesia d'aparença senzilla però d'una gran profunditat, que erigeix el seu autor -i no exagero!- en el màxim exponent (en el patriarca!) de l'excepcional fertilitat poètica ponentina dels darrers anys i en un dels poetes més importants de la literatura catalana contemporània.
A La veu de l'àngel trobem el millor Jordi Pàmias: transcendència, introspecció, existencialisme, metafísica, escepticisme... El poeta hi fa un exercici de memòria crepuscular ("A la vila, les eres / són només un record de la batuda; / i, al mirall, les arrugues de la cara / ens parlen d'una rella delicada i voraç"), alhora que es lamenta "d'una Europa que afila les urpes de la por, / quan ja ha esborrat duanes i fronteres".
De fons, el paisatge de la Guissona natal ("amb els seus llargs carrers, d'escantellades lloses") i de la Segarra, i el símbol recurrent de la casa (ara en penombra), metàfora i metonímia de l'home que l'habita, amb les finestres i els balcons oberts.
Les mitologies hel·lènica i bíblica hi tenen una reveladora presència. Narcís ("de gelada bellesa") i el seu joc de miralls guaiten aquí i allà.
Jo diria que la veu de l'àngel és la manifestació de l'art: la pintura, la música i, sobretot, la poesia; és allò que hi ha de més sublim en la condició humana, allò que ens permet entrellucar una espurna de la tan cobejada bellesa ("les paraules ens salven").
Però jo no vull pas fer una extensa anàlisi literària de La veu de l'àngel, això ja ho fa Jaume Pont en l'interessant pròleg que ocupa la primera trentena de pàgines d'un llibre carregat de saviesa i de bellesa angelicals.

(article publicat el 2009 al suplement Lectura, del diari Segre)

L'ànima de la vall

2011-09-26T00:03:00.000+02:00

La novel·la L’ànima de la vall (Pagès Editors, 2008), de Lluís Cerarols, va guanyar, a Tàrrega, el Premi Ramon Roca Boncompte, amb un jurat que comptava amb gent de la solvència de Margarida Aritzeta, Josep Borrell o Dolors Enrich. Més enllà d’aquesta circumstància, L’ànima de la vall és una molt bona novel·la.

L’ànima de la vall és, a grans trets, la història d’un xicot de la vall de Marfà, en Josep, enamorat de la seva terra, que, a finals del segle XIX, es veu obligat a participar en la guerra de Cuba. Però també és la història d’un descendent seu, en Julio, que al cap de més d’un segle rellegeix un quadern que va escriure el seu avi. I és, encara, la història dels fills i els néts d’en Julio, que viuen absorbits per la vida i el ritme moderns. Però sobretot és la història de la vall a què fa referència el títol. És la història de la vall de Marfà (a la comarca natural del Moianès) i, per extensió, (deixeu-me ara parafrasejar en Raimon) la història de la terra de la qual venim, a la qual anirem i en la que vivim. L’ànima de la vall és l’ànima del poble, la d’aquells que viuen en comunió amb la terra i amb el seu entorn. És allò que tenen en comú el protagonista i mossèn Cinto, autor del Canigó. És allò que simbolitzen les dones d’aigua i els altres éssers de la mitologia popular catalana. Són també les paraules amb què Cerarols recupera l’essència d’aquell paisatge. Potser sí que, com diu un personatge cap al final, “són solament paraules”, però n’hi ha prou amb els mots per fer reviure una vall que, gràcies a les minucioses i vivíssimes descripcions que trobem a cada pas, ja forma part (com el Canigó de Verdaguer) de la geografía literària dels Països Catalans.

I què en queda, de l’ànima de vall, avui dia? Aquesta és la pregunta que ve a fer-se Cerarols en aquelles parts de la novel·la deliberadament situades en el món actual, amb el debat sobre l’aprovacio de l’Estatut de fons. L’autor, de fet, juga amb la cronologia: el lector va coneixent, a la vegada, el passat i el futur d’en Josep (el pagès que ha d’anar a Cuba), així com el passat i el futur del seu nét, en Julio.

En la prosa de Cerarols es percep un coneixement físic i antropològic del món rural de què parla, amanit amb un llenguatge riquíssim, carregat de paraules que, com el paisatge, són salvades de l’oblit i fan les delícies del lector sensible a la força dels mots: enllorada, feristeles, assaïnar, xollar, roina, xisca, recebre... i tantes altres.

La novel·la parla, en fi, de l’autèntic ecologisme, aquell que comunica la natura amb la vida de tal manera que “Món i jo, i jo i món veníem a ser una mateixa cosa i, aleshores, la vida sobreeixia de plenitud i es vessava per tota la terra assaonada”, p.189.

(Article publicat l'estiu del 2008 al suplement Lectura, del diari Segre)

Tardor i poesia

2011-09-21T19:12:00.001+02:00

Més que una estació de l’any, el tòpic literari ens diu que la tardor és una etapa de la vida. Si la primavera és un reflex de l’esclat juvenil, la tardor simbolitza el principi de la decrepitud: els cabells, com les fulles dels arbres, comencen a caure; la superfície epidèrmica acumula plecs; la vista s’enterboleix i l’ossada es torna cada cop més fràgil. I tot plegat són símptomes que, en la tardor de la vida, per més alegres que ens vulguem mostrar, el temps passat recorregut supera de bon tros el temps futur que ens queda per recórrer.

La poesia, potser més que la narrativa, ha estat sensible a establir símils entre les estacions de l’any i la vida. No sempre, però, la tardor ha despertat les mateixes emocions en els poetes. Així, sense sortir de la literatura catalana, un jove i optimista Josep Carner ens deia, l’any 1906, a Els fruits saborosos, que la persona madura és com el codony tardoral, que perfuma la roba blanca dins el calaix “i si l’amorosim al caliu de la llar / i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar”. Més endavant, Joan Vinyoli, molt menys donat a les expansions entusiastes, diu, en un poema titulat precisament Tardor, publicat l’any 1951 dins el recull Les hores retrobades, que “la melangia llaura / camps de records, però ja res no sembra”. Si hi ha, però, un poeta català que no va suportar l’arribada de la tardor a la seva vida és Gabriel Ferrater, que en el seu poema Cambra de la tardor ens descriu com, després d’una nit d’amor, segurament amb una dona més jove, sent que “sense enyor / se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma”; llavors, amb una serena tristesa, es refugia un cop més en el cos d’ella quan “adormides / les fulles dels meus besos van colgant / els recers del teu cos”. I és l’amor també, i amb molt menys dramatisme, qui redimeix Pere Rovira en molts dels poemes del seu últim recull, Contra la mort, on la dona es converteix en el veritable antídot per combatre els efectes, físics i emocionals, de la tardor, una tardor que recrea una nova primavera, “perquè no es cansa la secreta edat / i no t’estimaré mai en passat”.

(Article publicat al Regió7, el dia 21 de setembre de 2011, en el marc d'un reportatge sobre l'inici de la tardor)

Turisme i dignitat

2011-09-19T14:54:00.000+02:00

Nit de juliol. Cap a les dues o les tres de la matinada, s’escau que passo, per circumstàncies que no vénen a tomb i sense baixar del cotxe, per Lloret de Mar. Circulo per una avinguda plena a vessar, a banda i banda, d’establiments d’oci: bars, pubs, discoteques, locals d’escurabutxaques... (l’avinguda Just Marlès concentra 27 de les 45 discoteques del municipi). El que m’impressiona, però, és la quantitat de gent que omple l’avinguda i els carrers adjacents: colles de joves eufòrics, de trets anglosaxons, que canten, beuen i, sobretot, criden. La majoria han arribat en un vol de baix cost, han comprat un paquet de vacances per un preu ridícul i, per tant, només són rendibles al sector turístic si viatgen en grans quantitats. Per això n’hi ha tants! En un moment determinat, s’organitza un cert rebombori enmig de la multitud: una baralla. La guàrida urbana intervé a l’acte i tot es calma en pocs minuts. Els càntics i els crits es reprenen immediatament.

Lloret de Mar és un municipi de la Selva, al sud de la Costa Brava, que tradicionalment havia viscut de la pesca, l’agricultura i la indústria surera, però que des dels anys seixanta basa la seva economia gairebé exclusivament en el turisme. De fet, des d’aleshores ha multiplicat per deu la seva població i avui és considerat el principal ressort turísctic de Catalunya. Lloret, però, no és una excepció, sinó potser l’exemple més visible del que passa en molts altres indrets de la costa catalana. Milers de joves beguts cridant, orinant i vomitant pel carrer és l’estampa quotidiana de moltes localitats costaneres a les nits d’estiu en aquest país.

Uns dies més tard, cap a mig agost, llegeixo la notícia que uns mil cinc-cents veïns de Lloret de Mar, indignats perquè la setmana anterior un seguit d’aldarulls van acabar amb tot de destrosses al mobiliari urbà i una vintena de detinguts, es manifesten pels carrers per demanar un canvi en el model turístic. Volen que s’acabi l’anomenat “turisme de borratxera” i que s’aposti per un turisme de qualitat.

Cada cop hi ha més gent que, en aquestes localitats, deixen de riure les gràcies als turistes destralers i demanen un canvi de model. Ho tenen difícil, si no impossible. Lloret (com altres ciutats del país, inclosa Barcelona) està marcada amb una etiqueta internacional: és el paradís dels excessos. Els qui vénen saben molt bé el que volen, i els qui els reben coneixen perfectament el que han d’oferir-los. Com es fa marxa enrere quan s’ha creat una dinàmica econòmica tan potent i la subsistència de milers de famílies catalanes depèn de l’arribada massiva de joves anglesos amb ganes de diversió etílica? És com si el país, incapaç de trobar una altra sortida, estigués disposat a vendre’s la dignitat.

(article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 18 de setembre de 2011)

Jo confesso, una novel·la important

2011-09-17T09:52:00.001+02:00

Potser hi haurà qui pensi que amb Jo confesso (Proa, 2011) Jaume Cabré s’ha passat d’ambiciós i s’ha deixat portar per la desmesura. Són mil pàgines de novel·la, més de cent personatges, set segles de recorregut i escenaris d’Europa i Àfrica, que tracta gairebé tots els grans temes de la literatura: l’amor, la mort, l’amistat, la bellesa, l’atzar, el mal, la culpa... Potser, entre els integristes de la frugalitat, la suggestió minimalista i la contenció expressiva, hi haurà qui abomini d’un artefacte literari que aposta per l’expansió narrativa. Potser, fins i tot, hi haurà qui desconfïi d’un llançament mediàtic tan espectacular i programat, tan poc freqüent en la literatura catalana.

També hi ha qui, a hores d’ara (i ja es veurà si amb certa precipitació), ha parlat d’obra mestra, de catedral narrativa, de gran novel·la europea i de clàssic contemporani.

El cas és que la darrera novel·la de Jaume Cabré, que es presentarà a Manresa el proper dia 13 d’octubre, en el marc del cicle Tocats de Lletra, ha suscitat, tot just quinze dies després de ser publicada, tota mena de reaccions i comentaris. Era una novetat esperada. Si l’autor ja comptava, des de fa anys, amb una bona colla de lectors fidels (que vam descobrir-lo amb bones novel·les com Fra Junoy o l’agonia dels sons, Senyoria o L’ombra de l’eunuc), va ser a partir del 2004, amb la publicació de Les veus del Pamano, que la seva projecció va disparar-se d’una manera exponencial, tant aquí com a fora.

El temps dirà si Jo confesso és una obra mestra capaç de dialogar amb la millor tradició literària occidental, si Jaume Cabré és el gran autor que ha de donar prestigi internacional a la literatura catalana, o bé si, com alguns (diria que amb un cert ressentiment i enveja) sostenen, es tracta només d’un fenomen popular de qualitat discutible, comparable a Dan Brown o Ildefonso Falcones. Personalment, Jo confesso m’ha semblat una novel·la monumental: un recorregut impressionant per la maldat humana i per la desaparició de la cultura humanista, en què acompanyem el protagonista, Adrià Ardèvol, un home ple de contradiccions, per tot de peripècies personals, familiars i col·lectives, sempre lligades a un extraordinari violí storioni del segle XVIII. La novel·la és plena de girs narratius de gran efectivitat, com els bons supervendes, però també de profundes reflexions sobre la naturalesa humana, com els grans clàssics. L’estil aglutina tot d’agosarats recursos (en un mateix paràgraf, per exemple, hi poden haver dues o tres veus narratives, dos espais físics allunyats i un salt temporal de diversos segles) que encaixen a la perfecció en la trama i en el missatge. Res no és gratuït. Cabré, a més, tracta el lector amb respecte i (com si volgués burlar-se dels qui l’acusen de fabricar literatura popular) li presenta una novel·la que demana els cinc sentits per ser llegida, perquè Jo confesso és un llibre que ofereix diverses capes de lectura: un pot quedar-se amb la trama de misteri que recorre les mil pàgines; però si se’n vol captar els matisos, la lectura de Jo confesso exigeix un remarcable esforç intel·lectual. I és llavors que, en accedir sota la capa més superficial, un s’adona que potser som davant d’un llibre realment important.

(Article publicat al Regió7 el dia 17 de setembre de 2011)

Magdalenes proustianes

2011-09-10T09:34:00.000+02:00

Posats a forçar una justificació, en forma d’efemèride, a la següent reflexió, deixeu-me dir que enguany fa cent quaranta anys que va nàixer Marcel Proust i l’any vinent en farà noranta que va morir. Sembla ser que si aquest escriptor francès hagués viscut en la nostra època, l’asma que el va mantenir reclòs durant els últims anys de vida hauria estat un joc d’infants per a la medicina actual. En conseqüència, els metges li haurien curat l’al·lèrgia que no el deixava sortir de dia i amb tota probabilitat no s’hauria passat hores i hores diàries, al llarg de catorze anys, abocat al que haurien d’acabar sent els set volums (unes quatre mil pàgines) d’una de les novel·les autobiogràfiques més ambicioses i artísticament rodones (com també segurament de les menys llegides) de la història de la literatura universal: A la recerca del temps perdut.

Sens dubte, l’episodi més conegut i citat d’aquesta magna obra és el de la magdalena. I no pas per casualitat, sinó perquè els set volums esmentats parteixen d’aquesta anècdota. L’evocació (a partir de la visió, del gust i de l’olor) d’una magdalena sucada en el te (o en la til·la) que la seva tia li oferia de petit, els diumenges al matí, a Combray, activa el record inaturable que portarà l’autor a reconstruir tot l’univers que hi ha rere les pàgines de A la recerca del temps perdut. El gust i l’olor perduren, agradables, més enllà de la gent que ha mort i dels edificis que han caigut, s’erigeixen sobre les ruïnes i esperonen, a partir d’associacions diverses que van encadenant records, el fluir de la memòria: l’habitació, la casa, el jardí, el poble, la plaça, els carrers, els camins... i també la gent, els sentiments, les passions...

Ningú no és immune a aquesta mena d’estímuls. Tots tenim les nostres magdalenes proustianes. A mi, per exemple, m’ha retornat a la infantesa, en un moment o altre, el gust de la capa de nata que es fa sobre la llet acabada de bullir, barrejada amb un pessic de sucre; o l’olor de serradures i tafetans acompanyada del soroll estrident de la màquina de serrar (a casa eren fusters); o bé la imatge d’un carrer sense asfaltar ple de xiquets jugant amb arcs tibants de vímet pelat i fletxes fetes amb tiges de jonc.

Tots en tenim, de magdalenes proustianes, el que no tenim, malauradament, és el temps, ni la disponibilitat, ni, per descomptat, el talent ni la clarividència de Proust per treure’n el profit que en va treure ell fa quasi un segle.

(Article publicat a El pou de la gallina en el número de setembre de 2011)

La llengua, una manera d'entendre el món

2011-09-06T13:50:00.000+02:00

“Els homes no habitem un país; habitem una llengua”, diu un dels personatges de Jo confesso, la darrera i extraordinària novel·la de Jaume Cabré que ara tinc entre mans. La frase em sembla brillant i molt reveladora. La llengua pròpia és molt més que un simple codi per comunicar-se. Una llengua (qualsevol llengua, des de la més parlada fins a la que ja només compta amb uns pocs usuaris) reflecteix una manera particular de veure el món i d’entendre’l. I això ho saben molt bé els polítics del PP, els jutges del Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i els pares que han demanat que a les escoles dels seus fills el castellà sigui també llengua vehicular. Ho saben i tenen un objectiu clar: acabar amb la llengua catalana i, de pas, amb la cultura que l’habita. La interlocutòria del TSJC que es va fer pública el 2 de setembre, com abans ho havien estat els recursos interposats pel PP a l’Estatut o la sentència del TS del desembre de 2010, és una agressió en tota regla a la nostra llengua i al nostre sistema educatiu, com ho és també a la nostra cultura. Una agressió que pretenen maquillar darrere expressions grandiloqüents com “igualtat d’oportunitats” i “llibertat d’elecció”. Els arguments que esgrimeixen fins i tot podrien enganyar algun despistat si no fos tan evident la realitat sociolingüística de Catalunya, sobre la qual deixeu-me fer només un parell d’observacions.

En primer lloc, l’actual sistema d’immersió lingüística, tan perniciós segons els seus detractors, no ha impedit que tots (tots!) els adolescents catalans acabin l’escolarització obligatòria amb un nivell de castellà tan bo com el que tenen els adolescents espanyols a la mateixa edat, mentre que molts (moltíssims!) adolescents catalans acaben en canvi l’escolarització obligatòria amb un coneixement precari de la llengua catalana (que alguns mai no han arribat a parlar ni a l’escola ni, encara menys, a l’institut).

En segon lloc, si hi ha una llengua que perilla a Catalunya és el català. Per més que s’intenti maquillar la situació social des d’algunes institucions, la realitat és que hi ha molts àmbits d’ús (premsa, televisió, cinema, jutjats...) on el català té una presència testimonial i el castellà guanya per golejada. La normalitat és lluny d’haver-se recuperat i, per tant, si es vol que el català sigui una llengua d’ús normal a Catalunya cal fer passos endavant, i no endarrere. L’únic espai que compensa una miqueta aquest desequilibri és l’escola. Per això té un valor simbòlic tan important, per als qui pretenen liquidar la llengua catalana, acabar amb el sistema d’immersió lingüística. I per això ha de tenir també una gran importància, per als qui aspirem a viure normalment en català, que la immersió es mantingui a les escoles.

Atiant aquest debat, de fet, encara que el sistema d’immersió quedi com el tenim ara, ja han guanyat una batalla aquells que volen fer desaparèixer el català o, com a molt, relegar-lo a manifestació folklòrica testimonial. Perquè amb la immersió lingüística no n’hi ha prou. S’ha d’avançar en altres àmbits. I mentre ens entretenim defensant aquest baluard la vitalitat de la nostra llengua continua en caiguda lliure, i amb la llengua la cultura que té al darrere.

(Article aparegut al Regió7 el dia 6 de setembre de 2011)

El centre de l'univers

2011-09-05T14:51:00.000+02:00

A l’Edat Mitjana imperava el Teocentrisme, que ho feia girar tot entorn de Déu. El Creador era l’únic director de la seva obra. Déu estava per sobre de la ciència i de la voluntat humana. No va ser fins al Renaixement que va aparèixer la visió del món antropocèntrica, que desplaçava Déu i veia en l’home la mesura de tot. El món es jutjava i s’organitzava en funció de la condició humana i del seu benestar. La doctrina antropocèntrica, amb tots els matisos imaginables (inclòs el del biocentrisme, que demana un similar respecte moral per a tots els éssers vius), ha prosperat fins als nostres dies. El tombant de segle i de mil·lenni ens ha portat, però, algun peculiar canvi ètic en relació a la visió del món que té Occident. És el que jo anomeno, i permeteu-me la frivolitat, Paidocentrisme (del grec “paidós”, nen, i “kentron”, centre), és a dir, l’infant com a centre de l’Univers.

Observem, si no, alguns canvis en el comportament de la nostra civilització durant els darrers quaranta o cinquanta anys. Fins fa ben poc, per exemple, la infantesa era una etapa de la vida que calia superar com més aviat millor perquè el que feia falta, en la majoria de famílies i de societats, era mà d’obra productiva. L’adolescència, per tant, no existia. Els nens passaven dels pantalons curts als llargs (de la infantesa a l’edat madura) d’un dia per l’altre i sense contemplacions. En aquest sentit, la canalla més aviat feia nosa i si algun marrec cridava gaire l’atenció el més probable és que acabés amb un bolet entre el cap i l’esquena. Així, si fa un temps a un nen que fes el mico interrompent la conversa dels adults li haurien etzibat un “fuig d’aquí” (qui sap si acompanyat d’una amenaça de ventallot), avui el més habitual és que els adults ho deixin tot i riguin bocabadats l’ocurrència de l’infant. Així, també, si fa un temps se seguia un ordre jeràrquicament inviolable a l’hora de servir a taula, avui els menuts són els primers i, fins i tot, en molts casos, comencen a menjar abans que els altres.

Fa temps que els nens han passat a ser els reis de la casa, han superat fins i tot aquest estatus i s’han acabat convertint en el centre del nostre Univers. Posseeixen el control del comandament a distància, els riem totes les gràcies, tenen embadalit permanentment l’entorn adult, al voltant d’ells giren bona part de les converses, ens aixequem perquè seguin al transport públic i ens condicionen les vacances (les famílies ja no viatgem a París, sinó a Eurodisney). Què passa, però, quan un dia es veuen desplaçats del nucli i descobreixen que només són una peça més en l’engranatge social?

Ens en riem dels budistes, que converteixen algunes criatures en divinitats terrenals, i tractem els nostres marrecs com si fossin petits déus.

(Article publicat al suplement Lectura del diari Segre, el dia 4 de setembre de 2011)

Els ulls de la geganta vella

2011-08-25T17:41:00.001+02:00

Em resulta difícil valorar la darrera novel·la que he llegit, Els ulls de la geganta vella (L'Albí, 2002), perquè la va escriure l'amic i editor Jaume Huch. Si en fes un comentari massa elogiós semblaria que ensabono l'autor a canvi d'haver-me públicat Tothom a terra!. Evitaré, doncs, fer cap valoració literària d'Els ulls de la geganta vella més enllà de dir, amb sinceritat i seguretat, que és una bona novel·la: profunda, emotiva i ben escrita.
Objectivament, en canvi, si una cosa queda clara després de llegir aquest llibre és que es tracta d'una novel·la berguedana i, més concretament, patumaire. Berga no és tan sols el marc geogràfic on ha viscut Jaume Huch i on viuen els seus personatges, sinó que forma part també de la geografia íntima de l'un i dels altres. I això es nota a cada pàgina: "La plaça de Sant Pere és una mena de melic, la marca indeleble que ens lliga encara als orígens...".
La novel·la, que té molt d'autobiogràfic, presenta dos moments en la vida del protagonista. Copio part de la contracoberta: "Amb la primera veu, ens narra l'experiència de la mort accidental de la Núria, un amor de joventut, a finals dels vuitanta, mentre Berga es troba immersa en plena Patum. Amb la segona, ens porta a la dècada anterior, a l'exili d'un internat de Vic, on transcorre un temps crucial de la seva adolescència i, per extensió, de la societat catalana".
Guites, L'Àliga, el Salt de Plens, els Tirabols... El paisatge berguedà i patumaire impregna un relat intens, que té molt d'homenatge a Berga i a la Patum, però que no és gens folklòric ni localista, perquè els sentiments dels personatges són ben palpables i universals. Com universal (si més no, per a tota una generació) és la banda sonora que recorre la novel·la, que va de Llach o Sisa, fins als Stones, Pink Floyd, Dylan o els Who.

L'espiera

2011-08-24T20:37:00.000+02:00

M'he llegit la novel·la L'espiera (Cossetània, 2011), de Francesca Aliern, per veure si encaixava en els paràmetres del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix cada febrer a una novel·la de temàtica social contemporània publicada la temporada anterior. Calia comprovar si era digna de ser valorada com a finalista. Per la sinopsi podia semblar que retratava la societat catalana de principis de segle, però a la pràctica és una novel·la totalment centrada en un argument que combina els intríngulis amorosos dels protagonistes i el misteri d'una sèrie d'assassinats. Això fa que, tot i que li costa una mica d'arrencar, sigui una novel·la entretinguda, d'aquelles que, com se sol dir, enganxen el lector. Però res més.
Pel que fa al llenguatge, el més interessant són les pinzellades del parlar ebrenc, molt ben dosificat, però en canvi hi ha tot de detalls que potser passaran desapercebuts a un lector poc exigent en qüestions estilístiques o de llengua (o que, fins i tot, qui sap si impressionaran a un determinat sector de públic), però que a mi m'han molestat una miqueta: l'adjectivació redundant i l'abús del diccionari de sinònims que donen una falsa pàtina de sofisticació a l'estil, l'abús dels possessius, o l'ús de filigranes poc efectives per evitar de dir les coses pel seu nom: "noies de companyia amb moral distreta" (prostitutes), "enticat bancària" (banc), "absent de greix" (prima), "de preu elevat" (car).
Desconeixia l'obra d'aquesta autora de Xerta, que pel que he vist ha publicat unes quantes novel·les a l'editorial Cossetània i deu gaudir d'una certa popularitat al Baix Ebre.
Com a lectura d'estiu, força acceptable.

Santuari per a mitòmans, paraula de Stone

2011-08-23T21:01:00.001+02:00

Fa poc vaig deixar-me caure pel Museu del Rock, el temple per a mitòmans que Jordi Tardà ha muntat a la quarta planta del centre comercial Las Arenas, a Barcelona. Per als amants del rock que rondem la quarantena, Jordi Tardà va ser una mena de gurú que, des del mític Tarda Tardà, el seu programa dels dissabtes a Catalunya Ràdio (imprescindible, durant 25 anys, per a qualsevol afeccionat a la música popular que volgués estar al dia), marcava criteri, orientava i contagiava el seu entusiasme als oients cada cop que tenia l’ocasió d’entrevistar una estrella del rock o descobria un grup desconegut.

A banda de la seva activitat com a periodista musical, com a promotor de concerts i com a organitzador de la Fira del Disc, Tardà ha estat sempre un reputat col·leccionista d’objectes, i especialment d’objectes relacionats amb totes les variants de la música rock. No és estrany, doncs, que hagi estat el principal impulsor del Museu del Rock inaugurat fa tot just uns mesos.

De museu, però, en té poc. Els petits panells que, aquí i allà, intenten explicar l’evolució del rock des dels seus orígens (amb Chuck Berry, Elvis Presley o Jerry Lee Lewis) fins al boom del pop (amb Michael Jackson com a emblema), tenen la lletra diminuta i passen desapercebuts. Ningú no se’ls llegeix. Però no pas perquè el que expliquen no sigui interessant, sinó perquè des del principi, el visitant s’adona que el museu no té cap intenció de divulgar coneixements. Tota l’atenció se centra en els objectes exposats: discos signats per alguns dels principals roquers de la història; cartells de les pel·lícules d’Elvis; guitarres signades (que no vol dir que les haguessin tocat mai) per Mark Knopfler, Angus Young, B B King, Robert Plant, Eric Clapton, Slash, Kurt Cobain, els Aerosmith o Bruce Springsteen; discos d’or i de platí de tutti quanti; un còmic amb els personatges del grup Kiss; una jaqueta de Michael Jackson; les ulleres de sol que portava Prince a la pel·lícula Purple Rain; el dibuix original de la portada del disc Al·lucinosi, de Sopa de Cabra; un quadre pintat per Manolo Garcia; edicions limitades de discos de vinil; caixes promocionals i gadgets comercials de tota mena. També s’ha de dir que, de vegades, el valor fetitxista de l’objecte es veu una mica forçat: hauria estat gairebé místic, per exemple, tenir una guitarra signada per Jimi Hendrix, però com que això no és possible, se n’exposa una que duu la signatura del seu productor, Eddie Kramer, a qui a casa seva deuen conèixer.

Més que un museu, doncs, el del Rock és un santuari per a mitòmans, un paradís del fetitxe roquer. Amb la qual cosa no vull dir que no valgui la pena visitar-lo. Jo m’ho vaig passar de fàbula! Com a bon temple, a més, té les seves capelletes, dedicades als dos grups més influents del segle XX: els Beatles i els Rolling Stones. No hi busqueu, però, tampoc, un recorregut per la trajectòria dels conjunts de Lennon i de Jagger. El protagonisme, un cop més, se l’enduen objectes com ara un parell de xecs signats per John Lennon i Ringo Star, una camisa de Keith Richards, una targeta Visa de Mike Jagger, una capsa de pastilles de Ron Wood, el certificat de naixement de Charlie Watts o una rajoleta de la piscina on Brian Jones (un dels fundadors dels Stones) va ser trobat ofegat el 1969, amb el corresponent certificat d’autenticitat a la vora.

(Diferents versions d'aquest article han estat publicades els dies 20 i 21 d'agost de 2011 al Regió7 i al suplement Lectura del diari Segre)

Una d'espies i terroristes

2011-08-07T08:59:00.000+02:00

L’estiu és una època propícia per a la lectura. Sigui perquè les piscines estan col·lapsades, perquè al cinema hi fa massa fred o perquè a la televisió només passen reposicions casposes i programes que volen ser “simpàtics”, el cas és que sempre hi ha qui acaba agafant un llibre. El lector d’estiu, però, sovint busca una lectura lleugera, d’argument linial i acció trepidant, apta per a consumir-se a la terrassa d’un bar o a la platja.

No fa gaire he llegit una novel·la amb tots els ingredients per convertir-se en un best-seller estiuenc. Es tracta de Faust, el terrorista, del balaguerí Francesc Puigpelat. Acció, intriga, pinzellades erudites, reflexió assequible, prosa planera i diàlegs àgils i abundants són algunes de les caràcterístiques de l’obra de Puigpelat, que aquesta vegada deixa de banda la ficció històrica que (al voltant de personatges com Roger de Flor, Ramon Llull o Jesús de Natzaret) ha conreat amb solvència en altres ocasions. Si hagués anat signada per John Le Carre o per Frederick Forsyth i hagués estat escrita en anglès, Faust, el terrorista possiblement tindria un futur (i un present) molt més lucratiu per a l’autor i l’editorial. El cas, però, és que Puigpelat escriu (i ho fa prou bé) en català, amb alguna vacil·lació lingüística (“solterona”, “caps solts”, “donar-se la volta”) que li perdonem a canvi d’una trama vertiginosa i entretinguda.

Al protagonista, Nicolau Solà (conegut com a Pierre), que de jove havia militat a Terra Lliure, el trobem, al cap dels anys, fent de mercenari en la branca tunisiana d’Al-Qaeda. I el seguim al llarg dels set dies que preludien l’atemptat que és a punt de perpetrar. Una sèrie d’elements contribueixen a embolicar la trama: personatges que ressusciten del passat; dones amb cossos que tallen l’alè; policies que trepitgen els talons; sexe tòrrid a la llum de la lluna; assassins capaços de citar Goethe, Joyce o Shakespeare; una secció de la CIA destinada a analitzar la psicologia dels terroristes; o un exemplar del Faust de Goethe que Trotsky va regalar a Ramon Mercader poc abans que aquest li clavés un piolet al cap. Amb nombroses referències cultes (que van de Faust a Don Joan) i populars (especialment a la saga de Star Wars), Puigpelat ens atrapa en una teranyina, gairebé tan cinematrogràfica com literària, carregada de situacions extremes (en un moment determinat, per exemple, Pierre és a l’habitació d’un hotel amb una bomba a la motxilla i el cadàver d’un policia al bany, i de cop truca a la porta la seva xicota tunisiana) que van in crescendo, però també de reflexions prou interessants sobre la maldat intrínseca, l’ambigüitat moral, la identitat, els escrúpols, la por, o la paradoxal relació entre el Bé i el Mal, dos extrems que, en el fons, es toquen.

(Article publicat el dia 7 d'agost de 2011, al suplement Lectura, del diari Segre)

Estiu amb llibres

2011-08-06T08:07:00.001+02:00

L’estiu pot ser un desert. Les hores vagaroses d’agost poden convertir-se en un suplici. Si més no, a Manresa. La piscina municipal exterior, massa petita, està sobreocupada; al cinema hi fa un fred polar; a la televisió només fan reposicions casposes i programes “refrescants”, d’aquells que, només de veure’n l’anunci, et vénen ganes de fugir corrents... El cas és que de vegades no hi ha més remei que matar el temps llegint.

Per si aquest agost heu de passar-lo (tot o en part) a ciutat, però també si durant les vacances (a la platja, al camp, a la coberta d’un vaixell o a dalt d’un avió) disposeu de temps i per aquelles coses de la vida us vaga d’agafar un llibre, permeteu-me algunes recomanacions aptes per llegir en una terrassa del Passeig, prenent el sol a la platja o entomant l’ombra d’un pi (sempre que no sigui el de les Tres Branques, pobret, que ja fa temps que no ofereix ombratge al caminant).

Com que sovint associem l’estiu amb els viatges, i els viatges amb els equipatges, permeteu-me recordar dues novel·les de títols suggeridors que, si encara no ho heu fet, val la pena de llegir: Maletes perdudes, de Jordi Puntí; i L’home de la maleta, de Ramon Solsona. Sense grans discursos ni lliçons morals, tant Puntí com Solsona presenten històries molt humanes que, en el fons, ens conviden a reflexionar sobre el sentit de viure.

Si passeu les vacances en un càmping, potser que us abstingueu de llegir l’última novel·la de Pep Coll, Nius. És una història coral sobre un seguit de personatges de la més variada condició instal·lats en un càmping del Pirineu que sabem que s’ha d’endur una barrancada. Pep Coll entrellaça una dotzena i mitja d’històries que, independentment, podrien funcionar com a relats. Les escenes quotidianes, sovint plantejades des d’un cert costumisme, prenen una nova dimensió en saber que s’acosta la desgràcia. El fet de conèixer la proximitat del desastre, dóna una nova deriva a fets que d’una altra manera no tindrien cap significat. Com que el desenllaç dramàtic ja el sabem, la intriga radica en conèixer el desenllaç particular de cada personatge.

El darrer llibre que he llegit, però, és potser el que més s’adiu al tòpic de lectura amb molta acció, intriga, pinzellades erudites, reflexió assequible, prosa planera, diàlegs àgils i exposició cronològica dels fets que, tant sovint, s’associa amb el best-seller estiuenc. Es tracta de Faust, el terrorista, l’última novel·la de Francesc Puigpelat, una història que si hagués anat signada per John Le Carre o per Frederick Forsyth, i hagués estat escrita en anglès, possiblement hauria tingut un futur (i un present) molt més lucratiu per a l’autor i l’editorial. Faust, el terrorista presenta la història d’un home que havia militat a Terra Lliure i que en l’actualitat prepara un atemptat amb la branca tunisiana d’Al-Qaeda. És una història d’espies i terroristes, de rivals enamorats de la mateixa dona, d’homes d’acció que no dubten a l’hora de prémer el gallet o de seduir femelles espectaculars,... Més enllà de l’anècdota, però, la novel·la de Puigpelat planteja tot un seguit de reflexions sobre el Bé i el Mal, sobre l’ambigüitat moral, sobre la identitat, sobre el escrúpols i sobre la por.

(Article publicat el dia 6 d'agost de 2011, al diari Regió7)

Els hippies i els indignats

2011-07-27T08:58:00.001+02:00

Fa més de trenta anys, quan conceptes del tipus “immigrant il·legal” o “contractació en origen” eren pràcticament desconeguts entre nosaltres, els treballadors de temporada que venien al poble coincidint amb la campanya de la fruita eren anomenats, genèricament, “els hippies”.

Més endavant arribarien portuguesos, magribins i subsaharians, però als anys setanta, quan jo era petit, els temporers eren els “hippies”. No cal dir que entre aquella gent hi havia veritables profetes del Flower Power, amb túniques, cabells llargs i barbes frondoses; nois i noies de Gràcia, Sants o Pedralbes, que jugaven a ser lliures mostrant-se disposats a collir peres durant vuit hores cada dia sota el bat del sol. Però també hi havia joves de barri degradat, colles que procedien de l’àrea metropolitana de Barcelona (com Santa Coloma de Gramenet, o Sant Adrià del Besós), o de barris madrilenys que ja llavors reivindicaven els cantautors progres (com Vallecas, o Carabanchel). Uns i altres dormien en qualsevol racó, menjaven de qualsevol manera i flirtejaven amb tota mena de drogues. Recordo que arribaven a començaments d’estiu, amb la primera calor forta, i al llarg de les primeres setmanes de juliol els carrers del poble eren dels “hippies”, perquè no començaven a treballar d’una manera regular fins a primers d’agost. I al setembre, quan la poma Golden ja era a punt, només quedaven aquells que havien aguantat el ritme de la feina al camp i que realment tenien ganes (o necessitat) de treballar.

No em vaig retrobar amb una imatge semblant a la de l’estiu alpicatí de la meva infantesa fins que, al cap d’uns anys, vaig visitar la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, que durant uns anys (abans dels aldarulls en què, un grup d’incontrolats, van destrossar comerços i van intentar calar foc a l’Ajuntament, el 1991) aglutinava la major concentració de joves vagarosos d’arreu d’Europa.

Darrerament, però, algunes imatges del moviment anomenat del 15-M, d’aquells que s’han autoproclamat “indignats”, m’han recordat els “hippies” que venien a Alpicat a collir fruita als anys setanta, o les concentracions de joves que s’aplegaven a Tàrrega deu anys més tard. Com en un i altre lloc, a la plaça de Catalunya, de Barcelona, o a Ricard Vinyes, a Lleida, també s’hi podia trobar de tot: joves idealistes a la recerca d’utopies inconcretes, altres amb una idea més o menys clara i raonada de quin ha de ser el món que volen en el futur que els tocaria liderar, desvagats amb poca feina i poques idees, militants de l’inconformisme permanent, i –per primera vegada— un munt de nois i noies desconcertats perquè no entenen com és que, si fins ara ho havien tingut tot abans d’obrir la boca, no obtenen, “ja”, la democràcia “real” que demanen.

(Article publicat el dia 24 de juliol de 2011, al suplement Lectura del diari Segre)

Espectador del segle XX

2011-07-25T08:37:00.000+02:00

“Vaig formar part de l’exèrcit dit franquista durant la guerra civil. No me n’he amagat mai i no hi ha cap ambigüitat respecte a aquesta qüestió. I, de la mateixa manera, no vaig participar en cap activitat repressiva. Més aviat (···) vaig aprofitar les poques esquerdes que el règim oferia –la censura era tancadíssima— per manifestar, quan va ser possible, la meva aliadofília i el meu compromís monàrquic.”

Aquesta declaració la feia Carles Sentís, als noranta-cinc anys, en el seu llibre Memòries d’un espectador (La Campana, 2006), i ens dóna una idea del caràcter ideològicament complex i controvertit d’aquest periodista. Carles Sentís va morir, després d’un segle de vida, el passat dimarts, dia 19 de juliol. I és que Sentís, després de l’alçament feixista, va arrenglerar-se amb aquella burgesia catalana que veia en Franco un mal menor, una manera de frenar el descontrol revolucionari que els amenaçava. De fet, va fugir de Barcelona el dia abans que els anarquistes assassinessin el manresà Josep Maria Planes, company seu a les pàgines de La Publicitat.

Sentís, que al desembre hauria fet cent anys, formava part d’un sector de la intel·lectualitat catalana –amb Martí de Riquer, Josep Pla i altres, molts d’ells pròxims a la figura de Francesc Cambó— que es van posicionar al costat dels revoltats, que van col·laborar amb els nacionals, però que mai no van simpatitzar del tot amb la dictadura del general Franco. Monàrquic convençut, Sentís va viatjar a Estoril, per entrevistar-se amb Joan de Borbó i conspirar per la reinstauració de la monarquia.

El cas, però, és que la seva posició de periodista afecte al règim li va permetre, durant molt de temps, ocupar un lloc privilegiat per observar i retratar la història –catalana, espanyola i internacional— i els seus protagonistes. S’havia convertit en una llegenda viva del periodisme, que, de jove, havia estat secretari d’un conseller del govern del president Companys i havia treballat amb Cambó. Més tard va recórrer Àfrica amb el general De Gaulle, del Congo fins a Algèria; va conèixer Antoine de Saint-Exupéry, l’autor de El petit príncep, quan feia de pilot militar; va ser al despatx oval amb Harry Truman; va tractar Josephine Baker, Simenon, Samitier, Pla, Sagarra, Gary Cooper o Lola Flores; va ser l’únic periodista català present al procés de Nurenberg; va fer de corresponsal a París i Nova York; va gestionar el retorn de Tarradellas; va ser diputat a Madrid sota les sigles de la UCD d’Adolfo Suárez (hi era, per exemple, el dia del cop d’estat de Tejero), i conseller del govern de la Generalitat; i va col·laborar amb La Vanguardia (el mitjà amb el qual va mantenir més vincles) fins al final, amb un article d’opinió cada setmana. Alguns dels seus textos van veure la llum, en forma de llibre, al cap dels anys, com ara L’instant abans del 36, o Viatge en Transmiserià, on feia la crònica, l’any trenta-dos, del viatge en autobús que realitzaven els immigrants murcians fins a Barcelona.

Simpatitzem més o menys (o gens) amb les seves posicions ideològiques, el cas és que amb Carles Sentís perdem un bon escriptor, un periodista sagaç i un dels últims testimonis d’una època plena de llums i ombres.

(Article publicat dissabte, dia 23 de juliol de 2011, al Regió7)

La merda de la muntanya...

2011-07-20T15:27:00.000+02:00

Alguns turistes de zones rurals es queixen dels sorolls i les olors que han de patir. Fa poc, al Ripollès, hi van haver mobilitzacions de ramaders per denunciar allò que ja es coneix com a mobbing rural.

Quan, de petits, cantàvem que “la merda de la muntanya no fa pudor” sabíem que, en un sentit literal, l’afirmació és falsa. Els excrements no són inodors, però el seu tuf es veu compensat per tot de compensacions paisatgístiques i humanes. Parlo en propietat, perquè a l’Alpicat de fa trenta anys els gossos anaven sols, als camins et podies trobar un ramat de corders, els xiquets voltàvem per la serra i a finals d’hivern no era estrany sentir els esgarips d’un port al qual estaven degollant... i ningú no es plantejava si li molestava o no. Moltes d’aquestes postals han evolucionat de manera natural. Per higiene i salut pública, és lògic que, per exemple, els porcs se sacrifiquin a l’escorxador. Altres, en canvi, han desaparegut juntament amb el paisatge i la gent que les feia possibles.

Hi ha urbanites que, tips del brogit, la pol·lució i l’estrès de la ciutat, busquen la tranquil·litat d’algunes zones que encara conserven un perfil netament rural; però resulta que no estan disposats a pagar cap peatge a l’hora de gaudir de la natura. Volen respirar l’aire pur sense que s’hi noti aquella flaire acolorida dels excrements bovins; o bé gaudir de la placidesa nocturna sense que sonin les campanes; esmorzar sense haver de sentir el molest soroll de les esquelles del bestiar; passejar sense necessitat d’esquivar una pasterada pudent; o despertar-se quan els doni la gana, sense intromissions de galls impertinents... Que per això estan fent vacances!

Pobres. L’aire que respiren habitualment està contaminat; a la nit, els cotxes, els veïns o la música del bar de la cantonada no els deixen dormir; al carrer són ells mateixos els qui, quan passegen el gosset pels volts de casa, deixen empastifada la vorera; i cada matí, a la mateixa hora, els desperta un empipador bip-bip electrònic... Per tant, quan van a passar uns dies al poble, ho fan per evitar totes aquestes situacions molestes. I, és clar, els insensibles autòctons mantenen una manera de viure tan poc civilitzada!

Aleshores pressionen, denuncien i es queixen a tort i a dret. Fan l’única cosa que saben fer. Apliquen al lloc on tenen la segona residència les lleis salvatges de la jungla d’asfalt, basades en l’assetjament (immobiliari, laboral, veïnal...) i en la supervivència quotidiana.

Proposo que se’ls faci cas. A partir d’ara que les vaques deixin de cagar, que les esquelles es fabriquin sense batall, que els galls no cantin i que les campanes de les esglésies dels pobles es fonguin per fabricar souvenirs. O això, o...

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, fa un parell d'anys)

Sóc ruc?

2011-07-14T10:26:00.000+02:00

El llenguatge publicitari sempre m’ha fascinat. La combinació d’un text sintètic i d’imatges efectives amb l ‘objectiu de convèncer que cal optar per un producte en detriment dels altres, ens agradi o no, ha generat anuncis que demostren una gran capacitat creativa. N’hi ha que són veritables joies de la comunicació i autèntiques obres d’art. Però també ens toca aguantar considerables abominacions estètiques i ètiques. Les tècniques publicitàries són tan diverses com ho som els consumidors: des d’associar una música a la marca fins a generar una imatge de prestigi tot mostrant-nos com serà de meravellosa la nostra vida si adquirim aquell producte, passant pel simpre imperatiu.

Hi ha, tanmateix, anuncis incomprensibles. Mai no vaig entendre, per exemple, aquell d’unes galetes que, un cop sucades dins el got de llet, en sortien cruixents com si no haguessin entrat en contacte amb cap líquid. Per a què sucar-les, doncs? Si introdueixes la galeta dins el cafè amb llet és, justament, per estovar-la, no?

N’hi ha que ofenen directament la intel·ligència de l’espectador. Una marca de begudes amb gust de fruita feia una campanya, no fa gaire, dient que la marca de la competència incorporava als seus refrescos de taronja un miserable 5% de suc i que ells, en canvi, n’hi posaven el doble. El doble! Es deuen pensar que som imbècils si creuen que no sabem sumar i no ens adonem que el doble de 5 és 10 i que, per tant, els refrescos de l’anunciant contenien un no gaire menys miserable 10% de suc. Això per no parlar dels que intenten camuflar el missatge publicitari rere l’aparença d’un informatiu, o aprofiten la imatge d’un presentador de prestigi per vendre el que sigui.

Des de fa temps se n’emet un, d’anunci, que, al meu entendre, falta de manera flagrant al bon gust i al respecte que es mereix tot receptor. És el d’una cadena de botigues d’aparells electrònics. Després de plantejar, amb una estètica barroera, l’oferta de la temporada, deixa anar un eslògan d’allò més ofensiu: “Jo no sóc tonto!” Cada cop que el veig em sento insultat, perquè automàticament interpreto que jo, que no sóc client de cap dels seus establiments, sí que en dec ser, segons ells, de “tonto”. Què se n’ha fet, de l’argumentació? O de la persuació? O de la seducció?

No puc evitar de pensar que aquest és el llenguatge dels nous temps. Començant pels presentadors i tertulians de segons quina mena de programes de televisió i de ràdio, i acabant pels qui anònimament es dediquen a insultar des dels blogs d’internet, tinc la sensació que el model comunicatiu que ha de definir el segle XXI –que és tant com dir la manera com les persones ens relacionem— sovint està basat en l’insult i la desqualificació.

(Article publicat el 2008 al suplement lectura, del diari Segre)

Pornografia i hipocresia

2011-07-11T09:08:00.001+02:00

La pornografia, com l’obscenitat, són conceptes difícils de definir. Les coses són tingudes per obscenes o pornogràfiques segons quin sigui el filtre ideològic, religiós o cultural amb què un se les mira. El que per a uns és una mostra subtil d’erotisme i sensualitat per a uns altres pot considerar-se d’una grolleria censurable. És pornografia, per exemple, el creuament de cames de la Sharon Stone a Instint bàsic? Ho eren, les desfilades de roba interior en els programes del José Luís Moreno? I les novel·les d’en Bukowski? I El gran masturbador del Dalí? I la pel·lícula L’imperi dels sentits, del japonès Nagisa Oshima?

Tanmateix, sigui on sigui el llistó, sigui on sigui la frontera (per a uns la visió d’un pit femení i, per a uns altres, una demostració de sexe explícit), per a qualsevol cultura i per a qualsevol ideologia el concepte de pornogràfic és gairebé sempre sinònim de sexe menyspreable i brut, quasi animal. Tothom estableix un límit a partir del qual acaba l’erotisme i comença la pornografia que, com diu l’enciclopèdia, és “tot allò que hom considera que va més enllà d’un erotisme tingut per respectable”. En un sentit més o menys ampli, doncs, es pot considerar que la pornografia és l’exhibició pública (normalment amb afany de lucre) d’allò que s’acostuma a reservar per a la intimitat. I des d’un punt de vista moralitzant podríem dir que es tracta de la pèrdua, en públic, de la dignitat que com a éssers humans hauríem de conservar.

No pretenc pas donar lliçons, jo, ara. Déu me’n guard! I molt menys de moral! Tan sols vull comentar com n’és de contradictòria, sovint, la societat en què vivim. Quants no s’escandalitzarien si un bon dia, sense previ avís, passessin per televisió, i en hora punta, una escena d’un parell –o més— d’espècimens de raça humana, de sexes diferents –o del mateix—, casats –o no—, deixant-se governar per les lleis de la naturalesa, tal com van arribar al món i en totes les postures imaginables? I, en canvi, quants, d’aquells que s’haurien escandalitzat en el supòsit anterior, es posen les mans al cap quan, en horari infantil, desenes d’homes i dones perden la dignitat davant les càmeres explicant el seu currículum de misèries i exhibint –verbalment, sí, però exhibint!— la seva intimitat?

Quanta hipocresia! Potser és que la normalitat hauria de passar perquè la televisió emetés pel·lícules del Conrad Son a mitja tarda. Tant per tant, intimitat per intimitat, potser hi ha qui preferiria veure com la mollerussenca María Lapiedra es passa per la ídem el lampista de torn en comptes d’haver d’escoltar com un senyor amb cara de tenir poques llums descobreix, en directe, que aquell a qui anomena fill en realitat ho és del veí del tercer segona.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 10 de juliol de 2011)

Hemingway

2011-07-09T08:42:00.000+02:00

La setmana passada va fer just mig segle que va morir Ernest Hemingway. El dos de juliol de 1961, a punt de fer els seixanta-dos anys, va agafar una escopeta i es va engegar un tret. Feia poc que li havien diagnosticat una malaltia greu i, depressiu i alcoholitzat, va decidir acabar amb la seva vida amb la mateixa contundència amb què l’havia viscut.

Hemingway és un d’aquells artistes genials que han assolit popularitat –també— entre els qui llegeixen poc. La participació, com a conductor d’ambulàncies, en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit, i que després va retratar en novel·les memorables com Un adéu a les armes; la seva presència, amb pocs recursos econòmics, al París bohemi dels anys vint i als cafès del boulevard Sant Germain, on deia que havia estat “molt pobre, però molt feliç”; la fascinació per les “corridas” i els “encierros”, que el van dur a visitar Pamplona en diverses ocasions i que va reflectir en la seva primera novel·la, Festa; la presència a Madrid, com a corresponsal, durant la Guerra Civil Espanyola; el fet que moltes de les seves històries s’hagin adaptat al cinema, des de Per qui toquen les campanes fins a Tenir o no tenir; haver guanyat els dos premis més importants a què podia aspirar, el Nobel i el Pulitzer; les cinc dones amb qui es va casar; l’alcoholisme i les profundes depressions que el van obligar a estar temporades internat; la relació amb Fidel Castro; el seu interès per la caça, la pesca, el rugby, la boxa... Tot plegat va contribuir a la seva fama d’escriptor aventurer, impulsiu, viril i contradictori. Tothom se l’ha intentat fer seu. Els defensors del règim castrista, per exemple, li atribueixen una última frase pública en favor de la revolució cubana. Com passa amb molts d’aquests genis, però, sovint les circumstàncies que envoltaven la seva persona han eclipsat la seva obra. Ara mateix, és tant o més fàcil trobar una biografia com una novel·la seva traduïda al català. Com en tants altres casos, Hemingway s’ha convertit en un autor més conegut que no pas llegit. Com diuen que va dir ell mateix en algun moment: “el clàssic és un llibre que tothom admira, però que ningú llegeix”.

I, en canvi, val la pena llegir Ernest Hemingway, encara que, si el volem llegir en català, a les llibreries amb prou feines podrem demanar El vell i la mar, A punta de dia i Un adéu a les armes (les tres publicades a Proa). La seva prosa té ritme. És com una simfonia executada a la perfecció, amb frases curtes i adjectius precisos. Fàcil de llegir en una primera capa de lectura, però amb la seguretat que rere gestos, converses o situacions aparentment banals, els seus relats amaguen tot un univers de sentiments, una lliçó profunda sobre la naturalesa humana. Hemingway és, juntament amb William Faulkner, F. Scott Fitzgerald i algun altre, un dels escriptors americans més influents del segle XX. La narrativa nord-americana va experimentar un abans i un després de Hemingway. Com queda molt ben descrit en la interessant novel·la de Tobias Wolff, La vella escola, als anys cinquanta els joves nord-americans que aspiraven a convertir-se en escriptors imitaven la prosa de Hemingway, i fins i tot parlaven entre ells imitant els seus el·líptics i contundents diàlegs.

(Article publicat a Regió7, el dia 9 de juliol de 2011)

Avis i àvies

2011-07-07T12:41:00.001+02:00

El món editorial és més complex del que molts es pensen. De gent que té una obra escrita i ganes de publicar-la, però no sap com fer-ho, n’hi ha més que no sembla. Quan algú em parla d’un best-seller que guarda al calaix (us farieu creus de la quantitat de personal que es creu en possessió de la fórmula màgica per fabricar èxits i no entén com és que ningú més no se n’adona) i em demana com es fa per publicar un text, li comento la meva modesta experiència: presentar l’obra a premis literaris que incloguin la publicació, enviar l’original a les editorials que més li agradin,... Com que més d’un cop em miren amb cara d’haver intentat tots aquests passos, els dius que poden fer arribar l’obra a una agència literària, que si els interessa es faran càrrec de tot, a canvi d’una comissió. Si no, sempre queda l’opció de coeditar o autoeditar-se el llibre. Hi ha editorials especialitzades en aquesta mena de producte. Sovint, però, el resultat és la impressió de l’original sense passar cap mena de sedàs editorial, estilístic ni de correcció lingüística. I això comporta que es publiquin, a través d’aquesta fórmula, autèntics disbarats.

Fa poc, però, m’ha caigut a les mans un llibre publicat per una d’aquestes empreses (Stonberg Editorial) i he de confessar que el resultat és prou digne. Es tracta d’Avis i àvies, un llibre infantil de la mestra manresana Teresa Clua, il·lustrat amb solvència pel rajadellenc Joan Turu. Ignoro si la publicació ha estat per coedició, autoedició o si ha anat a risc de l’editorial (possibilitat que he vist que també oferien a la pàgina web, però que dubto que apliquin a gaires originals).

Avis i àvies és un simpàtic recull d’històries protagonitzades cadascuna per un avi o per una àvia ben peculiar. Els contes, tots ells explicats des del punt de vista d’un infant, parteixen de situacions quotidianes per acabar endintsant-se, a través de la sorpresa, en un univers amb diferents dosis de fantasia. Així, trobem l’avia que visita, des de petita, la boca del bosc; l’avi que pastura núvols i n’ensenya al nét; l’avi que viatja a través de les becaines; l’àvia previsora, amb un rebost molt ben assortit; l’avi avinyonenc que busca i troba les respostes més imaginatives a les preguntes més inversemblants; o l’àvia que fa canelons farcits de paraules. Es nota que Teresa Clua deu ser una enamorada de la part lúdica del llenguatge, però també de la part tendra. Una veritable caçadora d’històries en perill d’extinció.

(Article publicat a El pou de la gallina, en el número d'estiu de 2011)

Vull ser famós!

2011-06-30T15:49:00.000+02:00

Un xicot de vint anys es grava amb una càmera de vídeo casolana mentre condueix a 160 km/h per una carretera secundària. Filma com el morro del vehicle devora l’asfalt i com es creua amb altres cotxes a una velocitat de vertigen. Enfoca el comptaquilòmetres, perquè en quedi constància. Filma també el vehicle (matrícula inclosa) i, finalment, perquè no hi hagi cap dubte de qui és el protagonista de l’heroïcitat, es filma a ell, somrient, trionfant, orgullós. Quan acaba, penja la pel·lícula al YouTube i es prepara per assaborir els minuts de glòria que, segons Andy Warhol, tothom hauria de tenir almenys un cop a la vida.

En l’antiguitat, la recerca de la fama anava íntimament lligada a la posteritat i l’honor. O almenys això diuen els clàssics. Si Aquil·les o Hèctor destacaven en cada batalla pel seu coratge era perquè buscàven la celbritat pòstuma, molt més enllà de ser coneguts pels seus contemporanis.

L’arribada del bombardeig informatiu globalitzat ha anat molt més de pressa que la capacitat social d’ensinistrar-nos en l’adquisició d’un filtre crític que ens permeti destriar els mitjans i les informacions realment útils, digerir-les, i aprofitar-les per créixer. Emili Teixidor, en el seu interessant assaig La lectura i la vida (Columna, 2007), recorda que Aldous Huxley, en la seva utopia futurista, “ironitza que el problema de la humanitat no seria la restricció de la informació, sinó l’excés indiscriminat que n’hi hauria, cosa que la banalitzaria i la convertiria en irrellevant”. En aquest sentit, internet s’ha convertit en una eina molt útil, però també en una mena de calaix de sastre on tot hi cap i tot el que hi apareix es considera gairebé sagrat. Hi ha gent convençuda que a internet –oh, miraculosa panacea!— hi ha la resposta a totes les preguntes. Paral·lelament, l’ampliació de l’oferta televisiva, que per una banda ha contribuït a la visió global del món, ha generat també l’aparició d’un grup d’individus, gairebé una nova classe social, que viu de mostrar en públic la seva intimitat més miserable. En diuen, simplement, famosos.

Avui, la fama (ni que sigui efímera) és a l’abast de tothom. Ser famós és fàcil, si un està disposat a qualsevol cosa, per degradant que sigui. Quants d’aquests famosos, però, passaran a la posteritat?

Hi ha joves a qui si demanes què els agradaria ser a la vida contesten que voldrien ser famosos; com si ser famós fos una finalitat en si mateixa; com si en el camí per arribar a la fama no hi tingués res a veure, posem per cas, el talent; com si no hi hagués cap diferència entre la fama (en alguns casos pòstuma) d’artistes genials com Orson Welles, Picasso, Kafka o Mozart i els personatges pintorescos que apareixen a l’omnipresent premsa rosa o en els vídeos friquis del YouTube.

(Article publicat fa més de dos anys al suplement Lectura del diari Segre)

Escriure el Solsonès

2011-06-27T12:50:00.000+02:00

Mentre llegiu aquestes ratlles, i si res no ho ha impedit, una colla d’escriptors catalans, occitans, bascos i aragonesos són al Solsonès en motiu de la XVIII Trobada d’Escriptors al Pirineu.

Avui, diumenge, és el tercer i últim dia d’aquest aplec insòlit que vol fondre la literatura amb l’espai físic pirinenc amb l’objectiu de reconstruir i actualitzar l’imaginari literari i mitològic d’aquest massís muntanyenc que alguns han identificat amb el nostre Olimp. Ara mateix, si segueixen el programa, els deu autors convocats (Yolanda Arrieta, Susanna Barquín –sí, sí, la d’aquí al costat—, Vicent Borràs, Jordi Coca, Pau Faner, Jan Ganhaire, Albert Guiu, Joan Rendé, Miguel Santolaria i qui signa aquest article), acompanyats pel personal de l’organització (entre els quals, alguns bons amics com Pep Coll, Ramon Sistac, Miquel Pueyo, Andreu Loncà, Miquel Viladegut i, naturalment, l’incansable Ferran Rella), potser estan visitant el nucli antic de Solsona, o contemplant els balls de Corpus, o bé dinant a l’esplèndid restaurant del Santuari de Pinós, ubicat allà on els entesos situen el centre geogràfic del Principat de Catalunya. Ens han preparat tres dies d’un atapeït programa cultural i gastronòmic.

Deia Àlex Broch, en un article de l’any 2003, publicat a la revista Àrnica, que la iniciativa reuneix dos tipus d’escriptors, els lleidatans i els que no ho són. Aquesta observació em fa certa gràcia perquè (com a alpicatí que fa divuit anys –tants com en té la Trobada— que visc a Manresa) es pot dir que compleixo totes dues condicions alhora, com també les compleix la pròpia comarca del Solsonès (a cavall entre Ponent i la Catalunya Central). Vidal Vidal, que hi ha participat en alguna ocasió, l’any 2000 comparava les trobades amb una mena de Gran Hermano per a lletraferits, pel que té de convivència entre els participants, tots ells “d’un gremi on dominen el vedetisme i l’enveja” (és clar que l’any que hi va participar l’amic Vidal, a Andorra, la majoria d’autors van quedar eclipsats per la presència rutilant de Maria de la Pau Janer). Sigui com vulgui, una iniciativa com aquesta, que contribueix a propiciar un bon ambient d’interacció entre creadors que normalment realitzent la seva tasca en solitari, ha de ser per força positiva.

De tot plegat, com cada any, n’ha d’acabar sortint un llibre, un recull de textos narratius que es presentarà l’any 2012, si tot va bé, en la propera Trobada. Per tant, durant aquest cap de setmana, els convidats d’enguany s’hauran d’haver impregnat d’allò que rebin de la terra, del paisatge, del menjar i de la gent del Solsonès per retornar-ne una part, amb tota la modèstia (i, si pot ser, invertint alguna mica de talent), en forma de text literari.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 26 de juny de 2011)

Morir a Busa (sobre la XVIII Trobada d'Escriptors al Pirineu)

2011-06-26T19:36:00.001+02:00

L’altiplà de Busa és un punt elevat i aïllat, envoltat de cingleres tallades que el fan bastant inaccessible i, des del punt de vista militar, inexpugnable. Durant la Guerra del Francès, s’hi va aixecar un campament d’instrucció. Separat de la cinglera de Busa per un profund esvoranc, hi ha l’esperó del Capolatell, on en aquella època empresonaven els soldats napoleònics, alguns dels quals, segons s’explica, quan estaven prou desesperats es llançaven al buit mentre cridaven ”mourir á Búsa et resurgir a Paris”.

Fa divuit anys que el pallarès Ferran Rella exerceix de coordinador, mestre de cerimònies i veritable ànima en les Trobades d’Escriptors al Pirineu. Any rere any, una colla d’escriptors són convidats, durant tres dies, en algun racó muntanyenc amb tres objectius principals: conviure i compartir experiències; impregnar-se del paisatge físic, cultural, històric i humà de l’indret; i acabar escrivint un relat, ambientat a la zona visitada, per reforçar l’imaginari literari pirinenc. Les cinc primeres edicions van tenir com a marc l’exhuberància de les Valls d’Àneu. Després, les Trobades es van anar situant en altres parts del Pirineu (com l’Alta Ribagorça, la Vall Fosca o Andorra), i més endavant va abandonar-se l’exclusivitat del català i s’hi van anar afegint escriptors d’altres llengües de l’àrea pirinenca: aragonesos, bascos i occitans. Enguany s’enceta un nou cicle de Trobades que pretén abastar també el Prepirineu. És per això que la XVIII Trobada té lloc al Solsonès aquest cap de setmana.

Avui, si se segueix l’atapeït programa, els deu autors convocats (Yolanda Arrieta, Susanna Barquín, Vicent Borràs, Jordi Coca, Pau Faner, Jan Ganhaire, Albert Guiu, Joan Rendé, Miguel Santolaria i un servidor), acompanyats pel personal de l’organització (Pep Coll, Ramon Sistac, Andreu Loncà, Miquel Viladegut, Miquel Pueyo o, naturalment, el mateix Ferran Rella), farem una visita a Olius i al seu insòlit cementiri modernista, caminarem fins al Pujol de la Vall d’Ora, admirarem els cingles de la serralada de Busa i rebrem explicacions sobre el que hi va passar durant la Guerra del Francès. Després de dinar, visitarem l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Pere de Graudecales i, més tard, de nou a Solsona, assistirem a la projecció del vídeo-reportatge sobre les trobades d’escriptors i a la presentació de dos llibres: Serenament, de la terra cap al cel, una antologia literària del Solsonès, i Giranto, el recull de relats de la trobada de l’any passat. Demà, als integrants d’aquesta mena de colònies per a lletraferits ens toca visitar el nucli antic de la ciutat, la festa del Corpus i el Santuari de Pinós.

En el fons, tothom qui escriu ho fa amb un punt de desesperació, per espantar fantasmes i per salvar un bocinet de la pròpia ànima. Descobrir, amb esperit creatiu, la identitat del Solsonès, la seva personalitat històrica, el seu fons cultural, la seva gastronomia... i tenir l’oportunitat d’afegir, a la seva riquesa, una visió particular (per bé que modesta) que en refoci l’imaginari, encara que no arribi a la transcendència espiritual del que per a un soldat napoleònic devia representar morir a Busa i ressuscitar a París, és una bona experiència per a un escriptor.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 25 de juny de 2011)

Mentalitat pagesa

2011-06-21T15:47:00.000+02:00

Recupero una reflexió sobre l'economia que vaig publicar fa temps, en forma d'article:

El pagès tradicional és previsor. Recull d’un sol cop els beneficis d’allò de què ha anat tenint cura durant l’any. D’allò que, al llarg de vuit o nou mesos, ha plantat, ha sembrat, ha podat i ha llaurat sense obtenir-ne ni un cèntim. Per tant, està acostumat a guardar, a conservar un roc a la faixa i, a més, a tenir un coixí per si arriba una temporada de vaques flaques. Sap que si no fa un bon ús del que arreplega no podrà encarar-se a la propera campanya. Coneix més que ningú, sense saber d’economia, les fluctuacions conjunturals del mercat. Potser és per això que el pagès té fama de queixar-se per tot, perquè sap el que s’hi juga quan encara no ho ha perdut.

El pagès tradicional no gasta mai per sobre de les seves possibilitats. Viu sempre un xic per sota del que es pot permetre. Això el fa viure en una mena de “crisi permanent”, l’obliga a fer restriccions de forma habitual, però li permet, quan van mal dades, de mirar-se el món sense alarmismes. El pagès evita, sempre que pot, fer-se una hipoteca que l’escanyi cada final de mes. Se la fa, és clar, perquè també ha de viure sota un sostre, però estudia bé fins on pot arribar. Es compra un cotxe que li serveixi, quan calgui, per anar al tros. Inverteix en maquinària l’any que la collita ha anat una mica millor.

Viure amb aquesta mentalitat no ha estat de moda durant els darrers quinze o vint anys. Hem viscut en un miratge que ens mostrava més rics del que, en realitat, érem. Molts, de vegades atrets per les lucratives oportunitats que se’ls plantaven davant dels nassos i tips de patir, any rere any, per si la collita aniria malament, han renunciat al sacrifici i han abandonat el camp. Quants pagesos de l’horta de Lleida han degut penjar el tractor els darrers deu anys? Milers. Quan una empresa acomiada tres-cents treballadors de cop, tothom en parla, surt als diaris i és la capçalera del Telenotícies, els sindicats negocien el millor futur per als acomiadats i s’organitzen mobilitzacions. En canvi, de pagesos que abandonavenn la terra n’hi ha hagut, només a Catalunya, molts centenars cada any, però això no ha ocupat cap portada, ni tan sols ha existit com a notícia. La conjuntura econòmica actual m’ha fet pensar en tot això. La mentalitat econòmica dels pagesos –de vegades vista, des de fora, com a mesquina— es basa en la previsió, que és justament allò que sembla que va fallar a les borses, els temples totpoderosos de la macroeconomia. Que no ho preveien, que la bombolla havia de petar? Com és, doncs, que ara sembla que la crisi ens agafi a tots plegats amb els pixats al ventre?

Potser, si la nostra societat hagués participat més de la tradicional mentalitat pagesa, ara no ens trobaríem com ens trobem. Però, és clar, de pagesos cada cop en queden menys...

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, fa un parell d'anys)

XVIII Trobada d'Escriptors al Pirineu

2011-06-20T21:48:00.001+02:00

Notícia apareguda al bloc 80 grams:
De divendres a diumenge, Solsona acollirà una desena d’autors dels Països Catalans, el País Basc, Aragó i Occitània en el marc de la XVIII Trobada d’Escriptors al Pirineu. Per primera vegada, aquest certamen, nascut a les valls d’Àneu, surt del Pirineu axial per aterrar al Prepirineu i endinsar-se en alguns dels indrets més emblemàtics del Solsonès. Durant aquests dies, els autors podran inspirar-se a partir dels paisatges de la comarca, així com del patrimoni festiu solsoní que viuran el diumenge de Corpus. Els deu escriptors que faran estada a Solsona són Yolanda Arrieta, Susanna Barquín, Vicent Borràs, Llorenç Capdevila, Jordi Coca, Pau Faner, Jan Ganhaire, Albert Guiu, Joan Rendé i Miguel Santolaria. Tots ells reflectiran les seves impressions literàries sobre la ciutat i la comarca en una obra coral que es publicarà l’any que ve.

Tornarà a ser rica i plena?

2011-06-20T00:55:00.000+02:00

Reprodueixo un article que vaig publicar, deu fer més de dos anys, al suplement Lectura del diari Segre. Parla d'un tema indignant, encara que no faci ni fred ni calor als anomenats indignats (i cal demanar-se per què).

Me opongo a cualquier medida que sea para enriquecer a los catalanes pues consta que cuando más acomodados estuvieren, tanto menos obedientes serán. Aquestes paraules, que semblen sortides d’una tertúlia radiofònica o d’una columna d’opinió d’algun diari de la caverna mediàtica, en realitat van ser pronunciades el 1626 per un conseller reial arran del fracàs de les Corts catalanes en què Felip IV i els diputats catalans no havien arribat a cap acord. Era el temps en què aquell imperi on suposadament mai no es ponia el sol iniciava el seu declivi; el temps en què el bandoler Serrallonga campava, amb el pedrenyal a la xarpa, amunt i avall per les Guilleries.

En aquella època, sota el regnat de Felip IV de Castella, els catalans gaudien d’un seguit de lleis i privilegis (dits constitucions) i vetllaven gelosament per tal que no fossin alterats (ni un pèl!) des de Madrid. Qualsevol modificació a aquestes constitucions, per petita que fos, calia que el rei la pactés, personalment, amb els representants dels diferents estaments del Principat en les Corts. Aixó, en una època en què a Europa s’estilaven les monarquies absolutes, generava antipaties, enveges i incomprensió. No entenien com podia haver-hi una provincia que, emparant-se en unes lleis ancestrals però vigents, s’oposés a contribuir econòmicament i humana, com totes les altres, a les campanyes militars per mantenir l’imperi intacte. La voluntat centralista (sovint vestida de jacobinisme), unificadora (allò de antes roja que rota) i homogeneïtzadora (la del café para todos) ha estat sempre lligada a la política que des de qualsevol centre s’ha fet pensant en la perifèria (especialment si aquesta perifèria antany havia estat centre). I això era així al segle XVII i ho és (ves per on!) al segle XXI.

Si las constituciones embarazan esto, que lleve el diablo las constituciones, afirmava el comte duc d’Olivares, l’any 1639. Canvieu constituciones per estatuto (o per finançament) i tindreu una declaració que ben bé podria ser actual. En aquell moment tot plegat va desenvocar en la famosa revolta dels Segadors i es va desencadenar una guerra que els catalans (ai las!) vam perdre i de la qual els portuguesos es van acabar aprofitant per obtenir la seva independència. Avui, quatre centúries més tard, ens diuen que no hem de reclamar drets històrics, que això només es propi de mentalitats provincianes, que cal mirar cap al futur i no cap al passat... però el seu discurs, si més no el que arriba de determinats sectors (no pas minoritaris), continua sent el mateix de sempre.

Els catalans (per sort!) fa anys i panys que vam guardar la falç. Ara només ens queda tenir esmolada la llengua.

De viure i llegir

2011-06-16T15:46:00.000+02:00

A la novel·la L’edat de les paraules, de l’Emili Bayo, un bon llibre sobre com es pot crèixer, aprendre i viure a través de la lectura, hi ha una reveladora conversa entre dos personatges que tinc ganes de reproduir:

“--La vida és massa miserable i avorrida...

--Però és l’únic argument possible de la literatura (···). Hauries d’escriure del que ets, no del que has llegit.

--També sóc el que he llegit.”

La llengua dels indignats

2011-06-14T08:45:00.000+02:00

Valoro amb certa simpatia les concentracions assembleàries dels indignats; estic d’acord amb molts dels seus arguments per justificar la protesta; m’he alegrat de veure com una part dels joves abandonaven el tantsemenfotisme per exhibir inquietuds ideològiques legítimes; entenc el dret (i el deure!) del jovent a queixar-se del panorama econòmic i laboral que se’ls llega; confesso que també estic tip de veure com bona part dels qui es dediquen a la política esmercen esforços sobretot per mantenir el poder; admeto que em van esborronar les imatges de la policia atonyinant gent asseguda a la plaça de Catalunya; i reconec que amb vint anys menys jo mateix potser m’hauria afegit a la protesta... però no puc obviar que hi ha aspectes en tot aquest sarau, encomiable en el seu conjunt, que m’han molestat profundament.

Em molesta, per exemple, l’actitud de nens consentits amb què alguns dels concentrats s’han plantat davant l’opinió pública, disposats a mostrar la seva indignació, però no la seva implicació. És l’actitud dels qui, acostumats a exigir allò que volen, i que allò que volen es materialitzi a l’instant, no entenen com és que l’anomenada, però gens definida, “democràcia real”, no s’imposi, tal com ells demanen, “ja” [sic]. La manera com banalitzen, en les seves exigències, el concepte de democràcia, m’ha semblat tan barroera com quan alguns polítics s’omplen la boca amb aquesta paraula per buidar-la de sentit. Clamar a favor de la democràcia i, al mateix temps, censurar sense matisos l’exercici de la política em sembla, com a mínim, irreflexiu i perillós, propi d’un discurs demagògic que lluita contra una abstracció anomenada “sistema” i que, de vegades, flirteja amb un radicalisme ben poc demòcrata.

Com a parlant i defensor de la dignitat d’una llengua minoritzada m’ha entristit també que la llengua de referència amb què, de forma aparentment espontània, els acampats catalans han fet pública la protesta sigui el castellà. Puc imaginar-me els arguments, més vells que l’anar a peu, amb què els quatre que controlen les assemblees han arrossegat la resta: cal arribar al màxim nombre de gent, nosaltres no som nacionalistes, cadascú s’ha de poder expressar en la llengua que vulgui... etc. Per tenir el màxim de ressò la llengua vehicular hauria de ser, seguint aquesta lògica global, l’anglès (o el xinès mandarí, que és la que té més parlants del món). Identificar la llengua catalana amb posicions nacionalistes excloents és, a més de fariseu i jacobí, una crueltat, sobretot quan se sobreentèn que l’ús del castellà és el posicionament lingüístic més demòcrata, enrotllat, global, multicultural i integrador. És com quan se’ns diu que no hem de barrejar política i futbol en reivindicar les seleccions catalanes, però en canvi es considera la cosa més natural del món animar la selecció espanyola. I potser sí que tothom hauria de poder expressar-se en la llengua que li sortís dels nassos. Però és una llàstima que aquest debat només es plantegi en aquest racó del planeta; i no oblidem que aquí, no fa pas tant, quan no existia oficialment l’ara tan odiada classe política i la democràcia era més “irreal” que mai (perquè no existia), només se’n respectava una, de llengua, i no era pas la catalana.

(Article publicat el 14 de juny de 2011, al diari Regió7)

Canya al docent!

2011-06-10T00:09:00.000+02:00

Ara que s'atansa el final de curs, em ve de gust compartir una reflexió que vaig publicar fa més d'un any sobre la figura del docent i el seu (des)prestigi social, perquè crec que continua del tot vigent.

Per a un ampli sector de la societat, adobat a base de tertúlies radiofòniques i pirotècnia mediàtica en general, la figura del mestre es podria definir amb unes poques pinzellades: és aquell funcionari que, a més d’un sou digne, té moltes vacances. Pocs, en canvi, ho fan en aquests altres termes: el mestre és la persona adulta amb qui els meus fills passen més hores.

Volem que aquells, en mans dels quals dipositem una part important de l’educació dels nostres fills estiguin desanimats, estressats i cremats? (És un desig legítim, suposo). Doncs, endavant! Critiquem-los! Tractem-los de ganduls! Denunciem, sense matisos, la seua incompetència! Diguem ben fort que són una colla d’aprofitats que, a sobre, sempre es queixen! Proclamem-los únics responsables dels alts índexs de fracàs escolar! I, sobretot, fem-ho davant dels nostres fills. Així, si aquests encara els tenen una mica de respecte, l’acabaran de perdre com ja fa temps que ens l’han perdut a nosaltres. Que l’horari de l’escola no es correspon amb el de la nostra empresa? La culpa és dels mestres! Que no sabem on col·locar els nens quan no són a l’escola? La culpa és dels mestres! Que amb tantes vacances la canalla s’avorreix? La culpa és dels mestres! Que els llibres són cars? La culpa és dels mestres! Que les tardes de la segona quinzena de juny, a les aules, hi fa una calor difícil de suportar? La culpa és dels mestres! Que el nen no se sap la taula del set? La culpa és dels mestres! I així anar fent.

Demanem que l’escola formi individus responsables. Però, en som, nosaltres, de responsables, quan ens dediquem a escarnir (amb arguments que només poden ser destructius) uns dels principals actors que intervenen en l’educació dels nostres fills? No sempre veiem que la falta de confiança en els mestres els fa perdre autoritat, i hauríem de saber que sense autoritat és més difícil que hi hagi aprenentatge.

He dit algun altre cop que, en el procés d’aprenentatge, el mestre és més important que el mètode. Per més que canviem calendaris i fem reformes i contrareformes educatives, per més que introduïm ordinadors i pissarres electròniques a l’aula, la qualitat de l’ensenyament és a les mans dels mestres, i si aquests no se senten respectats és d’una pretensió arrogant exigir-los, a sobre, segons quins sacrificis, el primer dels quals és negar-los el dret de queixar-se i, a la vegada, haver d’entomar les queixes de tothom.

(Part d'un article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, a principis del 2010)

Un àpat interessant (Opi i sardines, de Cesc Martínez)

2011-06-04T09:26:00.000+02:00

La lectura d’Opi i sardines (La Magrana, 2011), del manresà Cesc Martínez, deixa un regust agradable al paladar. És una novel·la escrita amb la calma de qui cuina a foc lent, amb tot de digressions, però on a la vegada passen moltes coses, tant en el periple físic del protagonista com en el seu viatge interior.

Fabre fa de professor substitut a Barcelona quan, de cop i volta, viu una d’aquelles caramboles de l’atzar que fa de detonant per fer evolucionar la trama. Troba una fotografia inesperada dins d’un llibre que havia perdut al tren i recuperat a l’oficina d’atenció al client dels ferrocarrils. Esperonat per descobrir qui són els personatges de la fotografia, especialment un d’ells, que té la cara tatxada amb una creu vermella, Fabre se’n va fins a Sarmenta, una ciutat que viu a un ritme molt particular, situada en un lloc imprecís de la geografia catalana, que els manresans de seguida descobrim que té moltes semblances amb la ciutat que trepitgem cada dia. A Sarmenta, Fabre descobrirà fets i circumstàncies que envolten els personatges de la fotografia, però també se li obriran nous interrogants. L’home de la cara de cuir és un antic camioner desaparegut, que havia provat sort en el món de la boxa i que podria estar relacionat amb l’acció directa de grups anarquistes durant la transició. La investigació avança (o recula) per la intervenció de persones que van conèixer els retratats i, d’una forma particular, a causa de la relació amb la Berta Miravent, l’enigmàtica i fascinant locutora d’un programa de ràdio nocturn, especialitzat en jazz.

Les imatges, d’una plasticitat cinematogràfica, se succeeixen en un context sempre urbà, d’asfalt xafogós i cel metàl·lic, de fanals que fan llum groga les nits sense lluna, on Fabre es mou com Ed Crane, el protagonista de The Man Who Wasn’t There, la pel·lícula dels germans Coen que narra la vida d’un barber anònim, conformat amb la seva vida gris i mediocre fins que comet un assassinat. Fabre, com Ed Cran, és un home una mica insociable, a qui agrada passar desapercebut mentre observa els altres.

La trama, que engega amb una certa confusió, agafa aviat la deriva de novel·la negra i ofereix una perspectiva interessant sobre un tema, d’altra banda, molt tractat els últims anys: la recuperació de la memòria històrica. Hi treu el cap el cas Scala, un dels episodis més tèrbols de la transició. I tot plegat està amanit amb una banda sonora a base de bon jazz, des de Billie Holliday fins al mític disc Vampyria, de Tete Montoliu i Jordi Sabatés.

(Article publicat a El Pou de la Gallina, en el número de juny de 2011)

Mediocritat i deliri

2011-05-30T13:35:00.001+02:00

La mediocritat, una vegada més, ha dominat la campanya de les eleccions municipals. Mediocres han estat els arguments (la majoria de partits basaven el discurs en la crítica als defectes dels altres i poques vegades exhibien virtuts pròpies o proposaven solucions), la posada en escena (mítings d’autoconsum, davant d’auditoris convençuts d’entrada), i fins i tot en els eslògans (previsibles i neutres).

La veritat és que ja ens comencen a tenir acostumats a aquesta mena de campanyes soporíferes i repetitives, i per més que els mitjans públics facin simbòliques protestes per les quotes imposades de presència dels partits a les notícies, les mateixes corporacions mediàtiques acaben contribuint a l’avorriment general, com demostra el fet que TV3 emetés un debat, per a tot el país, només amb els candidats per Barcelona.

Fa un parell de dècades, en unes eleccions al Parlament, ERC va llençar un paquet d’espots en els quals presentaven l’aleshores candidat Àngel Colom en un hipotètic futur on exercia com a president d’una Catalunya sobirana: aquí aprovava una llei, allà exhibia bones relacions amb els veïns d’Espanya, en una altra banda gestionava la bona convivència entre les cultures que formarien l’entramat social del país... Es podia estar més o menys d’acord amb els postulats ideològics del partit, però no és pot negar que la campanya republicana era a la vegada prou agosarada (per primer cop, després de la transició, un partit es mostrava obertament independentista), atractiva (l’estètica era innovadora) i respectuosa (el missatge no era gens excloent).

La cosa, però, ha canviat fins al punt que, en aquestes darreres eleccions, les propostes de publicitat electoral més agosarades bandegen la mediocritat general no pas per innovar, sinó per caure en la barroeria i en el populisme. La palma se l’ha emportat l’anunci d’un partit xenòfob. Podeu trobar el vídeo a Youtube si teclegeu “PxC spot”. Hi veureu el missatge “Catalunya 2011” que precedeix tres noies que salten a corda. L’escena impacta perquè les suposades col·legiales, que volen passar per criatures innocents, són noies ben alimentades a qui Déu Nostre Senyor ha dotat de generoses proporcions, i la seva indumentària (minifaldilles, botes altes, talons i camises tibants) més aviat recorda els preliminars d’un vídeo eròtic casolà. Mentre esperem que en qualsevol moment surti Nacho Vidal i comenci a repartir xarop de canya, la imatge es fon i apareixen unes altres lletres: “Catalunya 2025”. Acte seguit, veiem tres figures tapades de cap a peus, saltant a corda, amb càntics àrabs de fons. Finalment, treu el cap l’inefable candidat i diu que cal votar el seu partit si volem evitar que els patis de les escoles catalanes s’omplin de nenes amb burca. Delirant.

(Article publicat el dia 29 de maig de 2011 al suplement Lectura del diari Segre)

Kirmen Uribe

2011-05-28T16:50:00.000+02:00

El dia a dia de la vida social, cultural i política pot ser avorrit. Fins diumenge passat, per exemple, els catalans vam viure algunes setmanes sotmesos als dictats d’una campanya electoral d’allò més soporífera. Una campanya que, al meu parer, va estar dominada per la mediocritat. Mediocres van ser els arguments (la majoria de partits basaven el discurs en la crítica als defectes dels altres i poques vegades exhibien virtuts pròpies, com si els votants fóssim imbècils), la posada en escena (mítings d’autoconsum, davant d’auditoris convençuts d’entrada), i fins i tot en els eslògans (previsibles i amb un domini impertinent de la segona persona: “depèn de tu”, “amb tu”, “com tu”). Tot això per no parlar del fet que, en segons quins mitjans, semblava que se celebressin eleccions només a Barcelona. I quan es va trencar la mediocritat més neutra (com en l’espot televisiu de PxC, que vaticinava un futur apocalíptic on, als patis de les escoles, en comptes de femellasses amb minifaldilla i proporcions exhuberants, saltaran a corda noies cobertes amb un burca) va servir per caure en el deliri populista.

Per això va ser com una alenada d’aire fresc, enmig de mítings intranscendents, la visita que va fer a Manresa un dels escriptors bascos amb més projecció internacional en aquest moment: Kirmen Uribe, que va venir a presentar la traducció catalana, publicada en edició bilingüe, del seu recull de poemes Mentrestant agafa’m la mà (Proa, 2010), traduït per Jon Elordi i per la manresana Laia Noguera.

Mentrestant agafa’m la mà (Bitartean heldu eskutik), que ha estat tot un fenomen en la literatura basca dels darrers anys, ha rebut el Premio de la Crítica per a llibres en euskera i ha estat traduït al castellà, al francès, a l’anglès i al rus. El seu autor, a més, va ser Premio Nacional de Narrativa fa dos anys per la seva novel·la Bilbao-New York-Bilbao. Poca broma.

El passat disset de maig, doncs, en plena campanya de les eleccions municipals, una vintena de persones vam aplegar-nos a la llibreria Petit Parcir de Manresa en la presentació-recital d’aquest llibre. Kirmen Uribe va llegir alguns dels seus poemes amb una sensibilitat i una tendresa que ens va fer oblidar que no enteníem ni un borrall d’allò que recitava. Immediatament després de cada lectura per part de l’autor, la Laia Noguera (gran rapsoda, també!) en llegia la traducció catalana.

Els versos d’Uribe, escrits des de la intimitat, estan perfumats amb un paisatge, una gent, uns costums i una experiència molt concrets i molt arrelats a la seva terra. L’autor va néixer i créixer a Ondarroa (Biscaia), en un ambient de pescadors, i els seus poemes ho delaten, però alhora transmeten amb aparent senzillesa alguns matisos prou interessants i compartits de la naturalesa humana. Se’m fa difícil valorar si es tracta d’un gran poeta o bé si, com han dit alguns, els seus textos estan sobrevalorats, però els versos de Kirmen Uribe m’han semblat honestos, amb una certa capacitat per convertir l’anècdota en metàfora de l’experiència universal. I la traducció de Jon Elordi i Laia Noguera, sigui fidel o no a l’original, funciona sola, la qual cosa vol dir que deu ser una bona traducció.

(Article publicat a Regió7 el dia 28 de maig de 2011)

Remansa (Nit de vetlla)

2011-05-23T13:34:00.000+02:00

Amb un innocent joc de parules, l’escriptor Jaume Serra Fontelles torna a la ciutat que el va veure crèixer (Remansa, és a dir, Manresa amb les síl·labes alterades), i torna també a la narrativa de ficció, després que fa trenta-cinc anys guanyés el premi Ciutat d’Alacant amb Desitja’m sort, Madeleine. Aquest cop, la novel·la es titula Nit de vetlla, i al darrere hi ha un altre manresà, Josep Cots, l’editor de 1984.

La cita inicial de Kafka (que es conclou amb un contundent “nosaltres mateixos som només un fantasma de temps passats”) és altament reveladora de l’esperit de Nit de vetlla, on l’Eduard, un home en procès de desintegració moral, torna a la seva ciutat després d’una vintena d’anys (n’havia marxat durant la guerra) i fa un recorregut nocturn, en temps real, per alguns dels racons més pintorescos del barri antic: des de l’estació de trens fins al mític bordell de cal Guarro, passant per les Piques, el carrer de Sant Miquel o el bar can Pardal. El manresanisme de l’autor també es fa palès en el llenguatge, quan inclou paraules com maimó (calmat), o vianda (verdura); o en la reproducció d’anècdotes autèntiques com el fet que un dels símbols escultòrics de Manresa, La Ben Plantada, de Clarà, estigués guardada durant anys en un magatzem municipal, per indecent.

No estem parlant, però, d’una història nostàlgica. Com va dir Jordi Estrada en la presentació que va fer-ne a la Petit Parcir, Nit de vetlla és una síntesi del bagatge literari de l’autor: novel·la, obra de teatre (més del vuitanta per cent del text són diàlegs), guió cinematogràfic... I és també una síntesi del bagatge vivencial: d’una banda pel retrat veraç que es fa d’uns anys seixanta amb una societat ofegada encara per la llosa del franquisme; i de l’altra perquè el xoc de sensacions a què se sotmet el protagonista, que torna per trobar-se (o retrobar-se) amb un món on ja no té cap vincle, transmet aquella autenticitat que només pot provenir de l’experiència viscuda.

La galeria de personatges que desfilen per la novel·la és curiosa i, a vegades, memorable: des del sinistre confident de la policia, fins al grotesc il·luminat que recita els Pastorets al mig del carrer, passant per una colla de prostitutes amb el cor més gran que la prudència o, sobretot, l’entranyable enllustrabotes d’eloqüència esmolada (llàstima, només, que parli en castellà, perquè és qui ho fa amb un llenguatge més viu i desimbolt) que acompanya l’Eduard al llarg de bona part d’una novel·la on les pinzellades d’humor ajuden a crear una atmosfera a mig camí entre Berlanga i Valle-Inclán.

(Article publicat a El Pou de la Gallina l'any 2010)

La gramàtica poètica de Sònia Moya

2011-05-19T19:03:00.000+02:00

Es diu Sònia Moya. És una jove cerdanyolenca, fins ara interessada especialment en el vessant oral de la poesia, establerta al Bages des de fa alguns anys. Aquesta professora de llengua i literatura castellanes acaba de publicar el seu primer llibre de poemes, Gramàtica de l’equilibri (curosament editat per Galerada). Avalat pel jurat del premi Amadeu Oller, que componen noms tan respectables com Carles Miralles, David Castillo o Antoni Pladevall, Gramàtica de l’equilibri és un llibre a tenir en compte, que fa una interessant anàlisi sintàctica i literària de la vida quotidiana en un paisatge domèstic poblat d’estris de cuina, sabatilles, llençols, gots d’aigua o catifes.

Amb un llenguatge directe i planer, enjogassat i assequible, ple d’imatges intenses i suggeridores que no estalvien símbols particulars com la pluja, el fum o la seguretat casolana, amb clara tendència a l’ús de l’epifonema contundent i de la metàfora de referent lingüístic, Moya se’ns presenta amb una humilitat creïble, i aquest és un dels seus encerts. No retrata grans tragèdies ni grans passions, sinó el fluir “sintàctic” de la quotidianeitat en una etapa molt concreta de la vida: quan algú, prop dels trenta anys, es troba a mig camí de gairebé tot. En aquesta etapa, la recerca d’un cert equilibri emocional (sense necessitat de caure en la cursileria dels manuals d’autoajuda) resulta inevitable. És un temps en el qual es viu en parella però encara no es tenen fills; una època carregada d’intensitat amatòria, però també de petites (o grans) decepcions; un període destinat a consolidar relacions i a la vegada a llaurar-se un cert perímetre d’independència; l’edat en què “el vent no està per orgues” i un s’adona que ja no es farà més gran i sí, potser, més madur (“perquè diu que la tardor / duu les urpes esmolades / i mil preguntes a la pell”).

Des de la humilitat de qui se sap irreverentment jove (“Que encara em queda / molt de camí per recórrer”) i no gosa definir-se com a poeta (vegi’s el poema “Rebaixes”, on confessa que “la paraula poeta / encara em queda gran”), però que fa poesia de manera artesanal (“per fer un collage de mots / que soni interessant i creïble, / i anar passant, / dia a dia, / fins que algú en desxifri l’entrellat”), Sònia Moya juga a combinar conceptes lingüístics per atribuir-los una nova dimensió metafòrica que els porta a definir un món íntim on els petits moments i les petites coses adquireixen una importància vital. Parla de la vida en parella, però també de la soledat i, fins i tot, de l’hermetisme (“Com és que aquí dins / fa encara més fred que a fora?”). I ho fa amb serena ironia, sense escarafalls ni pèls a la llengua, al mateix temps que reivindica la seva dignitat com a dona (“de les dones que no esperen / els Ulisses impuntuals”) i desplega amb generositat un riu d’imatges sensuals que tendeixen, de vegades, a l’erotisme, com en els diferents “estudis digitals” del cos del company (“dibuixo regalims / del meu tacte en el teu cos”).

Caldrà seguir l’evolució de Sònia Moya, a qui fins ara només coneixíem com a rapsoda apassionada dels seus propis versos. De moment, el premi Amadeu Oller i l’exquisida edició de Galerada són una immillorable carta de presentació.

(Article publicat al Regió7 la tardor de 2010)

Qui em llegeix?

2011-05-16T15:17:00.000+02:00

Segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (BCC) fetes públiques la setmana de Sant Jordi, el 60% dels catalans van llegir, com a mínim, un llibre durant l’any passat. El titular més difós per la premsa al voltant de les dades del BCC va ser que sis de cada deu catalans ha llegit un llibre al llarg d'aquest període. Es veu que llegir és el segon tipus de consum cultural més estés entre els catalans, després d’escoltar música. La dada no em sorprèn. Per mi, si de cas, el que més ens hauria de sorprendre d’aquests resultats és la llengua que majoritàriament aquest 60% de lectors va escollir per submergir-se entre les pàgines d’un llibre al llarg del 2010. I aquí guanya per golejada el castellà, amb un 70%. El català es queda amb un 25% i encara hi ha un 5% de població que acostuma a llegir en altres llengües.

El dia de Sant Jordi vaig compartir, a la Rambla d’Aragó de Lleida, una estona força agradable amb el Ramon Usall (frisós perquè immediatament després jugava el Barça), la Dúnia Carulla (amb la il·lusió del seu primer Sant Jordi com a autora) i el Carles Porta (l’únic dels presents que, en algun moment, ha conegut l’èxit) el protocol obligat d’esperar que algun lector pietós se’ns atansés perquè li signéssim un dels nostres llibres. Mentre observàvem la gent que passava amunt i avall, algú va fer una reflexió especulativa força interessant: quants, entre els passejants vagarosos que ens passaven per davant amb una indiferència feridora, eren en realitat consumidors potencials d’algun dels nostres llibres? Si tenim en compte les dades del BCC, quatre de cada deu ja queden descartats d’entrada, perquè no llegeixen. Dels sis restants, només un i mig (el 25% de sis) prefereixen llegir en català. I, encara, d’aquest 15% aproximat de població total que llegeix en aquesta llengua, a quants els pot interessar, entre tot l’allau de novetats (algunes amb complicitats mediàtiques difícils de combatre), el teu llibre en particular?

Vist així, queda clar que un no escriu (i encara menys en català) per fer-se ric ni famós, sinó, en tot cas, per algun dels múltiples motius fàcils de suposar (per vanitat, per militancia intel·lectual, per resistencialisme lingüístic, per amor a la literatura), o per una barreja de tots plegats... o potser, com ens agrada pensar a quatre romàntics, fanàtics del negre sobre blanc, perquè alguna raó inexplicable provoca en alguns éssers la necessitat d’explicar el món per, en el fons, explicar-nos a nosaltres mateixos. I, ves per on, Sant Jordi s’està convertint, cada vegada més, en una fira on es mostren, en espais habilitats per a signatures que s’assemblen força a gàbies sense reixa, aquests éssers de naturalesa tan particular.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 15 de maig de 2011)