dilluns, 18 de desembre de 2017

Paraules amb força

                El passat 16 de novembre es va presentar a Manresa, en una llibreria Parcir a petar d’amics i coneguts de l’autora, el recull de relats La força de les paraules (Cossetània), de l’escriptora d’Oló Miracle Sala. Si bé fa molts anys que escriu i ha publicat relats en volums col·lectius, aquest és el seu primer llibre. Un llibre, d’altra banda, d’una maduresa que justifica la demora.
                La majoria dels relats de La força de les paraules, que va guanyar el II Premi de Narrativa Món Rural, es mantenen interconnectats, com a mínim, per dues característiques: tenen una protagonista infantil i estan ambientats en l’entorn rural d’un petit poble que ben bé podria ser el que va veure créixer l’autora. S’intueix, per altra banda, que moltes de les històries tenen un punt de partida més o menys autobiogràfic. En realitat, el llibre es podria llegir gairebé com una novel·la breu, feta de retalls que, en conjunt i sense seguir un fil cronològic, expliquen la història d’una nena que es resisteix a fer-se gran.


                Són 25 relats força curts, pinzellades de records que parteixen de moments (la primera menstruació, un accident amb la bicicleta, la caiguda de la primera dent,...), personatges (el mossèn, l’home de les dents d’or,...), llocs (una casa amb pati, la bassa, el cinema,...), objectes (l’espantaocells, la nina amb un ull cremat,...) o bestioles (marietes, sastres,...), però que no es queden mai en l’anècdota. Sovint, un element recordat en porta un altre i així, per exemple, el record de les marietes duu la protagonista a recordar la mort de l’avi, o el record del molí la transporta al seu primer gran amor frustrat. Per tant, com passa amb la bona literatura rural, tot i l’ambientació local aquests relats toquen temes universals, amb una sensibilitat innegable. El llibre, a més, mostra l’amor de Miracle Sala cap a la llengua. A banda d’un ric desplegament fraseològic, van apareixent, de manera gens forçada, paraules i expressions mig oblidades (catúfol, pipiripip, postada, trempoleiar,...) que perfumen el text.
                Cal aplaudir, doncs, la publicació d’aquest llibre que ens descobreix una nova veu, amb moltes coses a dir, vinculada a la Catalunya Central.

(Article publicat en el número de desembre de 2017 al Pou de la gallina)

Cap comentari:

Publica un comentari