Ningú
no qüestiona que hi hagi una literatura específicament destinada als infants i,
en canvi, sovint es posa en dubte que hagin d’existir obres literàries
destinades específicament a un públic jove. Hi ha qui creu que els adolescents
han d’introduir-se a la lectura literària a partir, exclusivament, de textos
clàssics. És una postura comprensible i benintencionada, que parteix de la
consideració que l’adolescent ha de ser tractat com un adult. Però el cas és
que no ho és, d’adult. Si ho fos, ja no seria adolescent. Per tant, hauríem de
considerar del tot legítim que, de la mateixa manera que s’escriuen textos
(alguns de molt bons) per a nens petits, també se n’escrivissin (i de qualitat)
per a aquelles persones que es troben entre la infantesa i la maduresa, dues
etapes definides de la vida.
Un desprestigi semblant
pateixen sovint els gèneres de la narrativa popular, que es consideren,
d’entrada, obres literàries menors. Quantes vegades hem sentit comentaris de
l’estil “a mi, la novel·la negra no m’agrada”, sense que mai haguem sentit
ningú que posi en dubte els valors literaris de, posem per cas, la novel·la
psicològica quan, en realitat, podem trobar excel·lents novel·les de gènere
policíac (que retraten els racons més foscos de la naturalesa humana) i, en
canvi, novel·les psicològiques inversemblants, d’una mediocritat ofensiva. Al
capdavall, un bon text literari –infantil, juvenil o per a adults; de
ciència-ficció, fantàstic, negre o d’introspecció psicològica— pot interessar
el lector més experimentat i, per tant, al capdavall, en tots els gèneres i per
a totes les franges d’edat, l’únic que hi ha són bons llibres, llibres
mediocres i llibres dolents.
És clar que els joves han de
llegir clàssics. El vigilant en el camp
de sègol, L’illa del tresor o Aloma, per posar uns exemples, són
novel·les extraordinàries, que els autors no van pensar per a un públic
adolescent, però que poden resultar molt adequades. La lectura d’aquests
textos, però, pot ser perfectament complementada per altres lectures “juvenils”
que, sense tenir la categoria de clàssiques, poden contribuir al creixement
intel·lectual, que poden ajudar a mantenir el gust per la literatura o que
poden fer viure una experiència intensa.
(Article publicat en el número de juny de 2018 de la revista El Pou de la gallina)