Enguany són tres les obres
finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella, en comptes de les quatre habituals.
Això podria fer pensar que ha estat un any poc fèrtil en la literatura
catalana, o, si més no, en la producció de novel·les o llibres de memòries amb
rerefons social i contemporani. Res més lluny de la realitat. La comissió que
s’encarrega d’espigolar entre tot el que es publica ha tingut tanta feina com
sempre, però ha decidit quedar-se amb tres per aconseguir un pom de finalistes
equilibrat i potent: Reis del món, de
Sebastià Alzamora; Tots els camins,
de Joan Francesc Mira; i Entre l’infern i
la glòria, d’Àlvar Valls. Dues novel·les i un volum de memòries que, si bé
mantenen moltes diferències, coincideixen en la solidesa literària. Aquest dimecres, 20 de gener, se'n va fer la presentació a Manresa, en un dels pocs actes culturals presencials que hi ha hagut darrerament, i el dia 23 de febrer, si la situació sanitària ho permet, es proclamarà el guanyador.
La novel·la de Valls recrea la figura apassionant de Jacint Verdaguer
amb una ambició monumental. La vida i l’obra de mossèn Cinto no transiten per Entre l’infern i la glòria amb voluntat
senzillament divulgativa ni amb un to hagiogràfic, sinó amb tota la complexitat
(literària, lingüística i documental) que mereixen el personatge i el seu
temps.
Tots els camins repassa un quart de segle de la vida del seu autor, un lúcid, savi i irònic Joan F. Mira que repassa episodis, escenaris i persones que el van influir des que, després de la mort del pare, se li va despertar la vocació religiosa i va començar els estudis superiors amb voluntat d’esdevenir sant, fins a la militància política, l’ensenyament del grec i l’interès per l’antropologia.
Alzamora recrea, a la part central de Reis del món, una hipotètica trobada entre un humanista de fermes
conviccions pacifistes (el filòleg i orientalista Joan Mascaró) i un
materialista que té com a objectiu central a la vida acumular diners per
controlar el poder (el banquer Joan March). Dos homes nascuts a Santa
Margalida, amb personalitats contradictòries, que, malgrat tot, senten
admiració mútua.
Tres obres de pes (per les dimensions i pel contingut), escrites amb
una llengua admirable, que dibuixen personalitats complexes mentre transiten
per un segle d’història (de finals del XIX a finals del XX) i per un segle de
pensament.
(Article publicat a la revista El pou de la gallina, en el número de gener de 2021)