A la parròquia tarragonina de santa Clara, al centre de la ciutat, el
mossèn s’ha empescat una curiosa iniciativa per augmentar el volum de
feligresos que assisteixen a l’ofici dominical. L’objectiu és que els nens en
edat de catequesi, en comptes de quedar-se a casa jugant amb la Wii , acudeixin a l’església
il·lusionats. Cada diumenge, després de missa, es reparteix entre la canalla un
cromo amb un dibuix que representa una escena bíblica, generalment relacionada
amb l’any litúrgic. Així, per exemple, per Setmana Santa cal suposar que el
cromo corresponent devia ser una escena del calvari, per Corpus deuran obtenir
una imatge de la forma consagrada, per Nadal un naixement on no deuran faltar
ni el bou ni la mula, i al voltant de determinades dates la imatge del sant
corresponent. Així, els infants arriben diligents a missa, amb un vistós àlbum
de color blau sota el braç, disposats a recollir, un cop acabada la cerimònia,
l’estampeta relacionada amb el diumenge o dia festiu en qüestió, i anar fent
gran, a poc a poc, la recopilació. No hi deu haver, però, ni cromos repetits
que calgui intercanviar, ni cromos d’aquells tan cobejats: els que no surten
mai.
El que m’ha sorprés de la
notícia no és tant l’interés de la iniciativa –al capdavall, tothom se les
enginya tan bé com pot, per captar clients que permetin mantenir dret el
negoci— com el fet que es tracti de completar un col·leccionable amb imatges
religioses. I la sorpresa tampoc no és tant pel simple fet que les imatges
siguin religioses, sinó perquè l’anècdota m’ha recordat que fa molts anys, quan
en la meva infantesa alpicatina anava a comprar cromos a ca la Isabel , o arreplegava els
que em donaven a cal Lluc amb els iogurts, ben disposat a completar la
col·lecció –recordo amb especial intensitat la del Mundial de l’any 82—,
llavors d’aquelles cartolinetes de paper no en dèiem “cromos”, sinó “sants”.
Desconec si la paraula
“sant”, com a sinònim de “cromo”, estava gaire estesa fora d’Alpicat, però us
ben asseguro que al meu poble, fa trenta anys, no se’n deia de cap altra
manera. Sempre he suposat que en dèiem així perquè, abans de nosaltres, la
generació dels nostres pares i la dels nostres padrins col·leccionaven
cartolines religioses majoritàriament estampades amb imatges de sants: la de
Sant Roc ensenyant la nafra i acompanyat del seu gos, la de Santa Rita abraçada
a la creu, la de Sant Cristòfol amb el nen a coll-i-bé, o la de (Article publicat al Pou Digital i al suplement Lectura el dia 29 d'abril de 2012)