dilluns, 16 d’abril del 2012

Agressions i respostes


            El PP baleàric està disposat a complir alguns dels punts del seu programa electoral. Acostumats com estem a veure que les promeses polítiques es van posposant eternament, fins que s’obliden, sobta que sigui precisament en les qüestions que afecten la llengua pròpia de Mallorca que el senyor José Ramón Bauzá estigui tan disposat a complir. I el progama del PP balear inclou una ofensiva política clara contra el català; semblant, d’altra banda, a la que ja fa temps que s’està desplegant des del Govern valencià; o a la que, en la mesura que poden, despleguen també a Catalunya els dirigents populars quan ataquen, per exemple, la immersió lingüística o TV3. Una ofensiva que, sempre a favor del castellà, arracona el català a les escoles, que deixa de considerar-lo un requisit per accedir a la funció pública, que el bandeja en els topònims i que el relega, cada vegada més, a l’ús domèstic.
            Diverses iniciatives intenten plantar cara davant l’agressió: vagues de fam, manifestacions, un manifest diàfan del periodista Carles Capdevila, una denúncia de genocidi cultural per part del PEN Català, amb voluntat que aquesta associació d’escriptors se’n faci ressò fins aconseguir que l’ONU (organisme del qual el PEN Internacional és membre consultiu) investigui el que consideren una vulneració de drets fonamentals... A tall d’exemple, recordem, però, que el Govern de Bauzá ja ha deixat clar per on es passa qualsevol protesta.
            El procés de substitució d’una llengua per una altra no és un fenomen nou. Al llarg de la història han desaparegut moltes llengües minoritàries (llegiu, per exemple, el llibre Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent) i hi ha una sèrie de pautes que s’acostumen a repetir: desprestigi social, folklorització, intent de disgregació. Hi ha algú que encara es cregui que la defensa política del valencià com a llengua diferent del català respon a cap altra intenció que la de dividir per, un cop prou afeblit, procedir a una abolició dels seus usos públics que semblarà natural? Hi ha qui posa en dubte que el català estigui patint aquest procés de substitució. Que el català hagi rebut, des de fa segles, escomeses genocides constants i hagi sobreviscut demostra la seva força, i fa pensar que se’n pot continuar sortint, però no en garanteix el futur ni, encara menys, la normalitat. L’actitud prepotent del Govern de les Illes, que fins ara (fins i tot amb altres legislatures del PP) s’havia mostrat més o menys respectuós amb la llengua pròpia, demostra que deuen considerar (en completa sintonia amb les altres seccions “regionals” del partit i, per descomptat, amb el carrer Gènova) que ha arribat el moment de passar a l’atac directe, que només pot acabar d’una manera: la folklorització i posterior desaparició del català.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 15 d'abril de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada