Volem més Amat-Piniella

            L’editorial mallorquina Ensiola, modesta en dimensions però no pas en ambició literària, va comprar fa uns anys els drets de les novel·les descatalogades de Joaquim Amat-Piniella. Tret de K.L.Reich, que s’ha anat convertint en un clàssic imprescindible i s’ha anat reeditant en tota mena de segells i col·leccions, les altres quatre novel·les del manresà han restat introbables des de la seva publicació inicial, entre el 1956 i el 1966. L’any 2010, Ensiola va recuperar Roda de solitaris (1957), on l’autor mostra, amb un to carregat de tristesa, el rostre més descarnat de la guerra. D’això, però, ja en fa dos anys, i s’acosta l’any del centenari, el 2013, en el qual els actes de record, que es preveuen sonats (exposicions, jornades, lectures o la inauguració d’un esplèndid conjunt escultòric), quedaran deslluïts si no van acompanyats de la recuperació de les tres novel·les restants.

            Tenim notícia que Ensiola vol publicar, abans que acabi l’any, La pau a casa (1959), un interessant retaule de personatges que viuen immersos en la mediocritat burgesa d’una època grisa i que, malgrat tot, cerquen alguna cosa que, en forma de pau domèstica, s’assembli a la felicitat. També ens ha arribat que el 2013 els mallorquins volen recuperar El casino dels senyors (1956), la novel·la més manresana de Joaquim Amat-Piniella, en què el fantasma del conserge del Casino de La Ciutat (en cap moment no surt el nom de Manresa) torna al lloc on va treballar durant 30 anys després que n’hagin passat 15 de la seva mort. Hi entra de matinada i es passeja pels diferents espais: el guarda-roba, el vestíbul, l’escala interior, la biblioteca, la sala de ball, la cafeteria, la terrassa enlairada, la sala de joc, les pistes de tenis... i tot plegat serveix per fer un retrat irònic i mordaç de la burgesia provinciana dels anys 30.

            Si la publicació d’aquestes dues novel·les arriba a bon port, per poder tenir a l’abast l’obra completa de l’autor ja només faltaria (a banda de Figures al calidoscopi, un curiós conjunt de semblances de personalitats manresanes d’abans de la guerra, que l’escriptor va publicar quan encara no tenia vint anys i que avui segurament tindria un interés més aviat local) la reedició de La ribera deserta (1966), una altra galeria de personatges solitaris i desenganyats que, enmig d’un ambient angoixant i tens, es converteixen en nàufrags que van a parar, per separat, a la ribera deserta de l’angoixa, la frustració i la solitud.


(Publicat a El Pou de la Gallina, número de Sant Jordi, 2012)