dissabte, 12 de gener de 2019

Amat-Piniella, 2019

                Quatre novel·les opten a endur-se el Premi Joaquim Amat-Piniella d’enguany. La presentació dels finalistes serà el 16 de gener a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino, el veredicte es farà públic el 19 de febrer i aquesta vegada, per primer cop des que s’atorga a obra publicada, comptarà amb una dotació econòmica de 2000€ per al guanyador.


                Els anys de la serp (Proa, 2017), de Joan Rendé, és una novel·la de gran força literària que ha passat inexplicablement desapercebuda per les llibreries. És la història de la Consuelo, que de petita emigra, amb els pares, d’Andalusia al Pirineu. A partir del punt de vista de diferents personatges, Rendé fa un retrat del xoc cultural que suposa el moviment migratori i, sobretot, de la protagonista i les penalitats que li toca viure.


                Jo soc aquell que va matar franco (Proa, 2018), de Joan-Lluís Lluís, guanyadora del Premi Sant Jordi, és, en canvi, una de les novel·les que més ressò van tenir l’any passat. El relat ucrònic que demostra, a banda d’una amor incondicional per la llengua, una gran capacitat fabuladora, planteja la història d’una mena de filòleg solsoní que fuig de la guerra, un heroi humil que, després d’haver patit un suposat bombardeig franquista sobre el camp d’Argelers, decideix matar franquistes i s’incorpora al maquis. Què hauria passat si Franco hagués declarat la guerra als aliats i hagués atacat la Catalunya Nord?


                El camí de les aigües (Amsterdam, 2017), de Carme Martí, és un ambiciós recorregut pel segle XX i un sincer homenatge a les dones treballadores. Des de l’actualitat, la Laura, que viu un moment emocional convuls, es refugia en les visites a l’àvia Maria Badia, cuinera, que repassa receptes i moments viscuts. Història, gastronomia i coratge s’entrellacen al llarg de les pàgines d’aquesta història rigorosament documentada.


                Retorn (Columna, 2017), de Carles Casajuana, recrea la visita que, l’any 1970, va fer Josep Carner a Catalunya després de trenta anys a l’exili. Amb una narrativa nítida i efectiva, Casajuana retrata l’ambient polític i literari de la Barcelona de finals del franquisme (lluites estudiantils, capelletes literàries...) al mateix temps que el jove protagonista, de bona família, descobreix la grandesa de la poesia al costat d’un Josep Carner malalt i decrèpit.

(Article publicat al Pou de la gallina, en el número de gener de 2019)

Cap comentari:

Publica un comentari