dilluns, 18 de febrer de 2019

Bombes sobre Manresa


                Fins a primers de març encara hi ha temps de visitar la magnífica exposició La mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa, un dels encerts més indiscutibles de la qual és l’espai on s’ubica, que resulta ser, a la vegada, segurament la peça més preuada de la pròpia exposició: el refugi antiaeri de la Renaixença, al carrer Canonge Montanyà. Al llarg del recorregut per les quatre galeries de l’espai, el visitant coneix com era un refugi i on estaven situats els de Manresa, mentre se sent la recreació fictícia d’una conversa enmig d’un bombardeig; és il·lustrat sobre l’objectiu de bombardejar sobre la població civil i sobre els dos bombardejos que va patir la ciutat, a les acaballes de la guerra; també pot veure un audiovisual on diversos testimonis els recorden. La galeria més impressionant, però, és aquella en què s’ha dedicat un espai a les víctimes, cadascuna de les quals té la seva imatge sobre una cadira, mentre unes veus (en cada cas, de la mateixa edat i sexe de la víctima) van dient els noms i els anys que tenia cadascú quan va morir sota les bombes.


                El cas és que els manresans poc es pensaven que la ciutat es convertiria mai en objectiu de bombardejos i molts ciutadans, per tant, estaven en contra de la construcció d’aquests refugis, que veien com una despesa innecessària. La Junta de Defensa Passiva de Manresa, que vetllava per la protecció en cas d’atac aeri, va fer, en aquest sentit, una feina molt valuosa: a banda d’incentivar la construcció de refugis, van establir unes normes d’obligat compliment, va instal·lar alarmes en diferents punts de la ciutat, va establir punts de vigilància i van proposar mesures per minimitzar l’impacte d’un possible bombardeig.
                35 manresans (un terç dels quals eren nens o adolescents) van perdre la vida en els dos bombardejos, sense comptar els ferits que possiblement van morir més tard. L’exposició que ha muntat l’Associació Història i Memòria de Manresa serveix per no oblidar-los i per recordar una de les pràctiques més absurdes i cruels que es van posar en pràctica durant la Guerra Civil: el bombardeig sobre la població civil.


(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número de febrer de 2019)

Cap comentari:

Publica un comentari