El Tocats de Lletra ha
sobreviscut a la pandèmia i situa Manresa en una posició més que digna en el
panorama de ciutats catalanes que acullen festivals de poesia. I n’hi ha una
colla: Sant Cugat, Sant Feliu, Mora d’Ebre, Alella, Cardedeu o, naturalment,
Barcelona, entre d’altres. Són espais de trobada entre lectors i autors de
poesia, una oportunitat per submergir-se en la poesia dita, cantada,
recitada... que és la seva forma natural. Són la prova que la poesia interessa
o, si més no, que agrada sentir-la. Més que no pas llegir-la. Perquè si algú,
després, amb pandèmia o sense, compra cap llibre de poemes, ja són figues d’un
altre paner. De vegades sospito que hi ha més poetes que lectors de poesia.
Sort n’hi ha, doncs, dels festivals com el Tocats de Lletra, que mantenen viva
la flama lírica.
I enguany torna el Tocats, la
segona meitat d’octubre, en un format una mica menys ambiciós del que
segurament es voldria (la pandèmia encara cueja), però amb propostes molt
interessants. Més curt, però igualment intens. Al Tocats d’enguany, sota un epígraf
tan inclusiu (quan es parla de poesia) com Fràgils,
tindrem ocasió de veure i sentir mestres com Josep Vallverdú o Feliu Formosa; poetes
consolidats com Manuel Forcano, Blanca Llum Vidal o Teresa Pascual; joves veus
com Teresa Colom, Mireia Calafell o Pol Guasch; s’hi parlarà del gran Jordi Cussà
en una conversa sobre la seva figura i la seva obra; vindran Bernardo Atxaga i
Manuel Rivas... Una oportunitat per comprovar que els escriptors en general, i
els poetes en particular, són gent de carn i ossos, encara que una mica més a
prop que la resta de mortals de tocar el cel amb els dits i oferir-ne un tast a
través de les paraules escrites i dites, la qual cosa no vol dir que visquin de
l’aire (i per això no deixaré de recomanar la compra de llibres en general i de
reculls de poemes en particular).
Juntament amb el lliurament del
Premi Amat-Piniella, que té lloc al febrer, el Tocats de Lletra és
l’esdeveniment literari més important que es produeix a Manresa. Dues cites que
els enamorats de la paraula, que som molts, no ens podem ni ens hauríem de perdre.
(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número d'octubre de 2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada