A FLOR DE PELL
La literatura i la
vida es retroalimenten. Hi ha qui duu una vida literària i en diem
aventurer. I hi ha qui, de la vida, en fa literatura i en diem
escriptor. Hi ha escriptors, però, que fan literatura amb poca vida
i d’altres que, en canvi, plasmen la vida a cada ratlla que posen
sobre el paper: aquests darrers, sovint, són els poetes. Perquè la
vida està feta de sentiments i emocions, i la bona literatura (en
vers o en prosa) també.
La darrera novel·la
de Xavier Mas Craviotto, La pell del món (L’altra
editorial, 2023), és una allau de sensibilitat narrativa i
emotivitat artística. Com ja va demostrar amb La mort lenta
(2019), i com queda palès en la seva poesia (Renills de cavall
negre, La gran nàusea i La llum subterrània), Mas
Craviotto s’erigeix, a cada pàgina, en un escriptor capaç
d’assolir cotes de gran profunditat analítica a l’hora
d’explorar l’experiència i la naturalesa humanes. La pell del
món és una història plena de silencis, perquè parla, en bona
part, de la incomprensió i la dificultat de comunicar-se. També
parla de la mort, de la por i de la violència. I de conviure amb el
passat, amb el record, amb allò que cadascú ha viscut. No és una
novel·la d’acció. Les coses passen, sobretot, a dins dels
personatges. I tot està centrat en ells, en el que senten, en el que
pensen, en la seva història íntima. Són éssers vius amb un passat
comú, del qual no parlen però que els rosega.
La novel·la està
escrita amb un estil vistós i efectiu, carregat d’anàfores i
polisíndetons. Una prosa introspectiva que s’expressa en dues
segones persones del singular: la mirada de cadascun dels dos germans
protagonistes. La llengua flueix amb dinamisme i naturalitat al llarg
d’un seguit de fragments o flaixos narratius on es va alternant el
present (el retrobament dels dos germans vora la mare moribunda), el
passat (la infantesa i l’adolescència marcades per la violència i
l’abús) i les converses amb el terapeuta (que permeten aprofundir
en la psicologia dels personatges). Aquí i allà, el lector que sap
gaudir de la bona prosa literària trobarà fragments d’aquells que
justifiquen la lectura, frases que podrien ser versos: «La vida
també és morir-se», «Tots els silencis parlen de tu», «La mort
és un carrer fosc i estret que es perd en si mateix», «És com si
el vidre no sabés trencar-se sense trencar els altres», «Habiteu
el silenci perquè heu desaprès a habitar les paraules»...
Amb dues novel·les
i tres reculls de poemes publicats, ja podem dir que Xavier Mas
Craviotto està construint una obra coherent, que va adquirint una
solidesa envejable. Es mou amb solvència en temes no sempre senzills
(la mort, la incomunicació, les relacions familiars...) i està
consolidant un estil literari personal que ja voldrien molts autors
veterans.
(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 2 d'abril de 2023)
Fotografia: Òscar Bayona (
Regió7)
MADURESA CREATIVA
Si tenim en compte
que a un escriptor se l’acostuma a considerar jove fins a la
quarantena (edat en què la majoria d’esportistes ja s’han
retirat), Xavier Mas Craviotto encara ostentarà durant molts anys
l’etiqueta d’escriptor cadell. D’altra banda, si analitzem la
maduresa de la seva poesia i, sobretot, de la seva prosa, costa
veure’l com un autor novell. Així, la seva darrera novel·la, La
pell del món (L’altra editorial, 2023), és una clara mostra
que no som davant d’un xicot que prova de ser escriptor, sinó
davant d’un escriptor que està construint una obra sòlida i
solvent. El domini del llenguatge i la capacitat per expressar els
racons més íntims de l’experiència i la naturalesa humanes
eleven la literatura de Mas Craviotto a alguna cosa més –a molt
més, de fet— que a la d’una jove promesa. El de Navàs té la
capacitat de clavar el lector a la cadira amb una novel·la carregada
de símbols, d’imatges evocadores, de poesia, de força reflexiva i
expressiva, de psicologia. Escriu –i escriu molt bé— històries
on passen molt poques coses i on les coses que passen ho fan,
sobretot, a l’interior d’uns personatges consumits per una
melangia abassegadora: «Ja no sé mirar. Només sé veure. Ja no sé
escoltar. Només sentir. Ja no sé viure. Només existir».
Si La mort lenta
(2019) s’endinsava en la relació entre dos germans, un noi i una
noia, que vivien molt units en bona part a causa de la mort dels
pares en un accident, La pell del món també està
protagonitzada per una parella de germans, un home i una dona encara
joves, que han viscut allunyats i sense mantenir el contacte des de
fa uns quants anys. La trama principal, de fet, se centra en
l’exploració de si aquests dos personatges són capaços
d’acostar-se ara que tenen la mare morint-se a l’hospital.
Relacions familiars i mort, doncs, converteixen aquestes novel·les
en un díptic molt interessant, coherent i rodó. Personatges
turmentats per un passat brutal del qual fugen i al qual es veuen
obligats a tornar; reflexions sobre el sentit de la vida, sobre la
mort, sobre la violència, sobre la dificultat per expressar-se o
sobre la llibertat de l’individu; silencis carregats de
contingut... Es tracta d’un món poblat per éssers tan humans com
descontextualitzats, amb certa vocació d’universals. Per això a
La pell del món no hi ha referències geogràfiques gaire
concretes, no hi apareixen noms de persona ni de lloc. El poble és
«el poble», l’hospital és «l’hospital», el pare és «el
pare», la mare és «la mare» i els protagonistes són «tu» i
«tu», que en el darrer i breu capítol es converteixen en
«vosaltres». Els únics noms propis que apareixen són de llocs
llunyans (París, Varese...) o d’animals (Bruc, Blanqueta...). Mas
Craviotto és un autor seriós que tot just ha començat a donar-nos
alegries literàries.
De la vida se’n
pot fer literatura. De fet, la millor literatura acostuma a ser vida
destil·lada a través del llenguatge. Pot ser vida viscuda o ficció
inventada. Sempre, però, és ficció literària. L’important és
que l’autor, com fa Mas Craviotto amb una aparent facilitat que
gairebé espanta, la sàpiga expressar de tal manera que el lector la
percebi com a vida autèntica, com a vida de veritat.
(Article publicat al diari Regió7 el dia 15 d'abril de 2023)