Dante Pérez, alcalde de Gimenells i Pla de la Font, representa a la perfecció el perfil de català espanyolista que –des del victimisme impostat— defensa amb ungles i dents la unitat i, encara més, la uniformitat d’Espanya. Una defensa que va més enllà de ser de dretes o d’esquerres. De fet, fins al 2017, Dante Pérez militava al PSC, des d’aleshores ha militat en el PP i ara ha abandonat aquest partit perquè, arran de la negociació de la llei d’amnistia, la posició dels de Feijóo i Ayuso li semblava massa tova amb l’independentisme. Encara no milita a VOX, però comparteix amb ells el discurs que avala l’ús de qualsevol mitjà per combatre tot allò que, des del seu punt de vista, amenaça la sacrosanta unitat de la pàtria. De la seva pàtria, és clar. En el posicionament polític i ideològic de l’espanyolisme, els nacionalistes sempre són els altres i la unitat d’Espanya està per sobre de qualsevol debat ideològic o social. I si l’espanyolista és català, ha de fer una defensa encara més aferrissada de la seva espanyolitat, perquè s’ha de fer perdonar els orígens i no pot mostrar ni la més mínima escletxa de simpatia cap a res que no sigui graníticament carpetovetònic. Ni tan sols pot exhibir el paternalisme condescendent que en el seu moment va fer dir a Aznar que estimava tant la llengua de Verdaguer i que, fins i tot, parlava català en la intimitat. Això només s’ho pot permetre aquell que sap que mai no arribarà a desprendre ni el més mínim tuf de catalanitat.
L’espanyolista –tant si és de dretes com d’esquerres— no en té prou amb una Espanya unida. La seva Espanya ha de ser també uniforme. Per això, fa uns anys, Dante Pérez recomanava fer servir sempre els topònims Lérida i Gerona, la qual cosa val a dir que sembla del tot coherent quan es parla en castellà, perquè són els exònims propis en aquesta llengua. En realitat, però, sospito que la recomanació de Pérez anava més enllà, i era la de fer servir sempre, i a tot arreu, no tan sols aquests exònims, sinó la llengua que els és pròpia. Perquè per a l’espanyolista de pedra picada l’ús del català és vist com un posicionament polític i, per tant, com una amenaça. La seva lògica és primària i arrogant: per què diantre n’hi ha que s’entesten a parlar en aquest dialecte minoritari i folklòric, quan «en español nos entendemos todos»? I, a més, «qué pone en tu DNI?».
Si el seu homònim Alighieri hagués hagut de fer sortir l’alcalde de Gimenells i Pla de la Font a la Divina Comèdia, no sé si l’hauria situat al cel, al purgatori o a l’infern. Potser, davant dels constants canvis de jaqueta política del personatge (que l’han portat del progressisme a l’extrema dreta), hauria optat per canviar el títol de la seva obra magna i rebatejar-la com a Divina Tragèdia.
(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 7 de gener de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada