Els marges de la guerra

 

Tenim assignatures pendents i una és la recuperació de la memòria del paper que van jugar les dones durant la guerra civil. Quan parlem de conflictes bèl·lics, els protagonistes sempre són els homes. I no, no ens enganyem, el paper de les milicianes que van anar al front –tret, potser, d’alguna excepció— no va ser el de situar-se a primera línia de foc. Fins i tot corria la brama que les dones no podien anar-hi perquè distreien els soldats. En realitat, aquelles imatges –fotos o cartells— de noies amb granota i fusell forma part d’un imaginari que poc es devia correspondre a una realitat gaire més enllà de la propaganda. A l’hora de la veritat, també les esquerres marginaven la figura femenina i la relegaven a les tasques que tradicionalment s’han atribuït a la feminitat: cuinar, tenir cura de la intendència, ajudar a guarir malalts i ferits... I d’això els llibres no n’acostumen a parlar.

Per això la darrera novel·la d’Helena Rufat, Les ànimes fidels (Edicions 62, que es va presentar a la Parcir el passat febrer) té un valor que va més enllà del literari. Rufat construeix uns personatges femenins sòlids i complexos i els situa a la Bisbal de Falset, molt a prop del front de l’Ebre. Allà hi trobem, sobretot, dues dones: la Gertrude, infermera anglesa, comunista fidel als seus ideals, que treballa en un hospital de campanya; i la Clara, mestra republicana, que sobreviu com pot, fidel al poc que li va deixant la guerra. I aquestes, juntament amb altres dones, s’erigeixen en testimoni del que devia suposar ser dona durant la guerra. Les ànimes fidels descriu els marges de la batalla de l’Ebre i explora l’ànima d’unes dones que sobreviuen gràcies a la sororitat («Només l’afecte i la confiança que es tenien podia explicar que els assumptes d’una fossin responsabilitat de totes»). A banda de ser un bon text literari i de recrear un episodi històric, és també una reivindicació dels qui van lluitar des de la segona línia per uns ideals de llibertat. I això, quan es fa amb literatura de primera divisió, com és el cas, té un valor afegit.

(Publicat a El pou de la gallina, en el número de març de 2025)