Immersió lingüística: present (i futur?)

            La Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha fet pública una declaració en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística. La declaració, el redactat final de la qual es va aprovar el 19 d’octubre, és una defensa legítima i aferrissada del model. En primer lloc, destaca l’existència, entre els catalans, d’un pensament pedagògic propi, que es remunta a Ramon Llull i arriba fins als nostres dies, i remarca la importància de l’escola com a eina per promoure les actituds favorables a la convivència i a la cohesió social. A continuació, defensa les virtuts del fet que el català sigui (per ampli consens) la llengua vehicular a les escoles, i recorda que aquest sistema ha estat avalat per estudis de nombrosos experts, autòctons i forans. Assegura que la immersió no és, en cap cas, una estratègia de substitució, i que garanteix el coneixement de les llengües oficials: català i castellà, la qual cosa queda demostrada amb els resultats globals al final de l’escolarització obligatòria. La declaració de la SCP relaciona la defensa de la immersió amb el dret fonamental dels pobles a decidir el propi model educatiu, i també amb el dret a la no-discriminació ni separació per raons de diversitat lingüística. Per tot això, conclou que “el model d’escola catalana i l’ensenyament de llengües que practica garanteix l’aprenentatge de les llengües oficials a tots els joves ciutadans de Catalunya”.

            Ho he dit altres vegades: mentre haguem d’esmerçar temps i esforços a defensar la immersió lingüística (els beneficis de la qual, a hores d’ara, ja no haurien de discutir-se), deixarem d’avançar un pas (potser imprescindible) cap a la plena normalització del català, llengua radicalment minoritzada en molts àmbits d’ús a casa nostra (cinema, televisió, premsa, justícia...). Rere els arguments tendenciosos emparats en la llibertat d’oportunitats i d’elecció, s’amaga una voluntat clara de reduir la llengua catalana a mera manifestació folklòrica i, a la llarga, de fer-la desaparèixer.

            El proper govern d’Espanya, fruit dels resultats electorals del passat diumenge, haurà de desenvolupar un programa ple d’ambigüitats i inconcrecions que molts van qualificar, durant la campanya, de moderat. Però, per més moderat que sigui el govern del PP, sabem positivament que combatrà el sistema d’immersió lingüística. Ho sabem, encara que no ho diguessin explícitament durant la campanya, perquè ja han lloat la postura del govern balear en aquest camp (Bauzà s’ha carregat la preponderància del català en el sistema educatiu de les Illes i ha eliminat les partides de foment de la llengua pròpia), i perquè el partit de Mariano Rajoy és un dels promotors del Manifiesto por la Lengua Común, com de tantes altres iniciatives destinades a assegurar la presència majoritària del castellà arreu dels territoris governats des de Madrid. Així, doncs, ja ens podem preparar per defensar una vegada i una altra el poc que tenim, per dedicar esforços a no retrocedir... i mentrestant, si no som capaços de reaccionar i prendre la iniciativa, continuarem estancats, sense avançar en el procés tan necessari de normalització lingüística.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 26 de novembre de 2011)