Abans de començar deixeu-me aclarir que –tot i que, d’entrada, no rebutjo
mecenatges institucionals— aquesta secció no està subvencionada per cap
regidoria de l’Ajuntament.
Una de les meves aficions d’estiu és fer turisme per Manresa. Passejar pel
casc antic, admirar el retaule de Sant Marc, entrar a la Cova de Sant Ignasi,
visitar el Museu Comarcal, passar pel Pont Nou o pujar a la torre de Santa
Caterina, són algunes de les activats que es poden dur a terme si s’està
vagarós a la capital del Bages. Una de les gratificacions que obté el badoc de
torn és la calma total amb què transcorre la visita. Lluny de la massificació
d’altres indrets del país (no pas més interessants) amb prou feines et trobes
ningú més; la qual cosa, ben mirat, no deixa de crear una certa sensació
agredolça i et porta a pensar que, veritablement, tal com diu la llegenda, a
l’estiu tots els manresans que encara no han marxat són al Passeig amb una
orxata entre les mans.
Aquest estiu, per exemple, he redescobert el carrer del Balç i, en la
mateixa visita, m’han ofert una visió global, prou completa i, sobretot,
il·lustrada de com era la ciutat en el seu moment de màxima esplendor medieval.
Per diverses circumstàncies no havia tornat a visitar el Carrer del Balç
des que, fa anys, les interessants (i massificades!) “visites a la Manresa
desconeguda” que s’organitzen durant la Festa Major me’n van oferir per primera
volta l’oportunitat. Més endavant, hi vaig tornar en una de les fires de
l’Aixada. Per tant, no havia vist encara les reformes que s’hi han fet; ni
havia visitat, tampoc, el magnífic centre d’interpretació que té com a objectiu
transportar-te a la Manresa de l’Edat Mitjana. Concretament al segle XIV,
l’època en què, gràcies a l’arribada de l’aigua de la sèquia, la ciutat floria
econòmicament amb la presència de blanquers, cuireters i assaonadors. La
curiosa ubicació del carrer del Balç –entre els casals sumptuosos del carrer de
Sobrerroca i les cases d’artesans amb obrador del carrer de Santa Llúcia— va
fer que, per aprofitar l’espai, els propietaris aixequessin porxos entre casa i
casa fins a cobrir la pràctica totalitat del carreró. Pel que va explicar el
xicot que, molt amablement, cobra l’entrada i atén el públic, és un dels dos
únics carrers medievals coberts que queden a Catalunya (l’altre és el famós
carreró de les Bruixes, a Cervera). Diferents espais dels baixos del casal on
s’inicia el recorregut estan habilitats per projectar o desplegar això que ara
en diuen “recursos multimèdia”, que permeten descobrir l’evolució urbana de
Manresa dels orígens fins al segle XIV; fan aparèixer el conseller de la ciutat
Jaume Amergós, que fa un repàs de la societat manresana; se sent parlar Jaume
Desfar, manresà i home de confiança del rei Pere III; i fins i tot ens posen
cara a cara amb una carnissera que, al mig del mercat, fa un retrat de la
Manresa popular de l’època. Encara abans, però, d’iniciar el recorregut pel
carrer del Balç, en una maqueta feta a escala podem veure escenes quotidianes
de la Manresa dels gremis i els oficis.
La visita, que en el meu cas va tenir lloc un diumenge al matí, a mig
juliol, va ser prou satisfactòria. Però en sortir vaig fer-me una pregunta: com
és que no està ple de visitants?
(Article publicat al diari Regió7 el dia 4 d'agost de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada