dilluns, 6 d’agost de 2012

Manresa, S.XIV



Abans de començar deixeu-me aclarir que –tot i que, d’entrada, no rebutjo mecenatges institucionals— aquesta secció no està subvencionada per cap regidoria de l’Ajuntament.
Una de les meves aficions d’estiu és fer turisme per Manresa. Passejar pel casc antic, admirar el retaule de Sant Marc, entrar a la Cova de Sant Ignasi, visitar el Museu Comarcal, passar pel Pont Nou o pujar a la torre de Santa Caterina, són algunes de les activats que es poden dur a terme si s’està vagarós a la capital del Bages. Una de les gratificacions que obté el badoc de torn és la calma total amb què transcorre la visita. Lluny de la massificació d’altres indrets del país (no pas més interessants) amb prou feines et trobes ningú més; la qual cosa, ben mirat, no deixa de crear una certa sensació agredolça i et porta a pensar que, veritablement, tal com diu la llegenda, a l’estiu tots els manresans que encara no han marxat són al Passeig amb una orxata entre les mans.
Aquest estiu, per exemple, he redescobert el carrer del Balç i, en la mateixa visita, m’han ofert una visió global, prou completa i, sobretot, il·lustrada de com era la ciutat en el seu moment de màxima esplendor medieval.
Per diverses circumstàncies no havia tornat a visitar el Carrer del Balç des que, fa anys, les interessants (i massificades!) “visites a la Manresa desconeguda” que s’organitzen durant la Festa Major me’n van oferir per primera volta l’oportunitat. Més endavant, hi vaig tornar en una de les fires de l’Aixada. Per tant, no havia vist encara les reformes que s’hi han fet; ni havia visitat, tampoc, el magnífic centre d’interpretació que té com a objectiu transportar-te a la Manresa de l’Edat Mitjana. Concretament al segle XIV, l’època en què, gràcies a l’arribada de l’aigua de la sèquia, la ciutat floria econòmicament amb la presència de blanquers, cuireters i assaonadors. La curiosa ubicació del carrer del Balç –entre els casals sumptuosos del carrer de Sobrerroca i les cases d’artesans amb obrador del carrer de Santa Llúcia— va fer que, per aprofitar l’espai, els propietaris aixequessin porxos entre casa i casa fins a cobrir la pràctica totalitat del carreró. Pel que va explicar el xicot que, molt amablement, cobra l’entrada i atén el públic, és un dels dos únics carrers medievals coberts que queden a Catalunya (l’altre és el famós carreró de les Bruixes, a Cervera). Diferents espais dels baixos del casal on s’inicia el recorregut estan habilitats per projectar o desplegar això que ara en diuen “recursos multimèdia”, que permeten descobrir l’evolució urbana de Manresa dels orígens fins al segle XIV; fan aparèixer el conseller de la ciutat Jaume Amergós, que fa un repàs de la societat manresana; se sent parlar Jaume Desfar, manresà i home de confiança del rei Pere III; i fins i tot ens posen cara a cara amb una carnissera que, al mig del mercat, fa un retrat de la Manresa popular de l’època. Encara abans, però, d’iniciar el recorregut pel carrer del Balç, en una maqueta feta a escala podem veure escenes quotidianes de la Manresa dels gremis i els oficis.
La visita, que en el meu cas va tenir lloc un diumenge al matí, a mig juliol, va ser prou satisfactòria. Però en sortir vaig fer-me una pregunta: com és que no està ple de visitants?

(Article publicat al diari Regió7 el dia 4 d'agost de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari