Falcó

                Una moto, un entrepà d’hamburguesa, un cotxe antic, una papallona o diverses peces de calçat (vambes, botes o sabates de taló),… Els objectes adquireixen una nova dimensió sota el filtre cromàtic de Joaquim Falcó. L’exposició que es pot veure al Casino fins al 28 d’octubre és d’aquelles que cap manresà amb un mínim de sensibilitat per l’art i la cultura no hauria de deixar passar. Per què? Doncs perquè fa 8 anys que Falcó no exposava a la seva ciutat (i mai no ho havia fet en una sala municipal); i perquè és un representant destacat de la seva generació, i de vegades sembla que el fet de ser de casa sigui un impediment per valorar la qualitat de la seva obra; i perquè els seus quadres impacten amb facilitat i és aconsellable, fins i tot, deixar-se caure per l’exposició amb tota la família.

                La Sala gran del Centre Cultural del Casino, presidida per un quadrilàter que vol simbolitzar la lluita del pintor davant del quadre, el combat diari al qual s’ha d’enfrontar l’artista, compta amb una desena de quadres de gran format que no són més que un tast –però quin tast!— del conjunt de l’obra del manresà. A banda i banda, els dos únics quadres amb figures humanes: l’ombra negra d’un pintor que, en plena activitat, contrasta amb els colors d’allò que pinta; i dos púgils que s’esbatussen dalt d’un ring, una demostració de força i dinamisme que, a diferència de la resta d’obra exposada, utilitza només el blanc i el negre.

                Els documents audiovisuals que complementen l’exposició (un de Núria i Dani Sala i un altre de Núria Oliveras), més que no pas a entendre els quadres (que, de fet, no necessiten cap explicació), ajuden a comprendre el procés creatiu de Joaquim Falcó, la manera de fer, les influències rebudes i, en definitiva, alguns detalls del seu combat quotidià.

(Publicat a El Pou de la gallina, en el número d'octubre de 2012)