El berguedà incommensurable

                He dedicat diverses Lletres de batalla a comentar (i, sovint, reivindicar) l’obra de Jordi Cussà, un dels escriptors més potents de la literatura catalana i, sense cap mena de dubte, el més destacable dels qui embrutem pàgines en aquest racó de món que alguns hem convingut a anomenar Catalunya Central. Malgrat el que pugui semblar, mai no he buscat la hipèrbole quan he qualificat Cussà d’escriptor immens, de monstre narrador, d’animal literari, d’escriptor de raça, de virtuós de la narració, de berguedà amb un talent desbordant i desbordat... Podríem afegir-hi, encara, els qualificatius de poeta incisiu, traductor nítid o dramaturg mordaç, i encara ens quedaríem curts. Si no us ho creieu, o si ho trobeu exagerat, només us cal fer la prova: agafeu Cavalls salvatges (la seva primera novel·la, on ofereix un testimoni escruixidor, a tall de testament literari, del pas per la corda fluixa de l’heroïna), o La serp (que transgredeix gèneres mentre explica la història d’una nissaga d’arquitectes d’Empúries que arrenca fa dos mil cinc-cents anys i arriba fins al segon segle de la nostra era), o L’alfil sacrificat (on reflexiona sobre l’ús lícit de la violència), o El noi de Sarajevo (que se situa a la guerra dels Balcans per, en el fons, parlar de les guerres fratricides en general), o La novel·la de les ànimes (una curiosa i original incursió en el gènere fantàstic), o A reveure, Espanya! (una novel·la més oportuna que oportunista, amb respostes molt interessants sobre possibles coordenades per arribar a la independència), o qualsevol dels seus monumentals reculls de narracions (les històries d’amor de Contes d’onada i de tornada i els universals relats patumaires de Contes del Bé i del Mal). En qualsevol pàgina de qualsevol dels seus llibres hi trobareu una demostració del seu talent, del seu estil brillant, de la seva prosa plena de sinceritat, de la seva ficció sempre molt pròxima a la realitat recognoscible, del seu pessimisme esperançat; hi descobrireu uns personatges sòlids i complexos, sempre enamoradissos i sovint crepusculars, sotmesos sense remei a la força inevitable de l’atzar.

                Aquests dies em sento orgullós de tenir d’amic aquest berguedà incommensurable, de posat bonhomiós i verb àgil, a qui demà els seus conciutadans lliuraran un merescut Premi de Cultura Ciutat de Berga. Fins ara Jordi Cussà havia recollit premis literaris destacats, com el Fiter i Rossell o El Lector de l’Odissea. Demà, però, el premi és un reconeixement al conjunt de la seva trajectòria.

                Darrere el seu posat d’aventurer desmanegat, darrere el núvol de fum de tabac que els últims anys ha substituït la fumarada sorollosa dels Salts de Plens de la Patum, darrere la sornegueria berguedana que gasta amb generositat, a tort i a dret, darrere aquella veu que esquerda les partícules de l’aire quan encara no ha passat del coll, hi ha un paio entranyable i sensible, i un escriptor de primeríssima fila. De vegades, l’amic i l’escriptor coincideixen; com quan, l’endemà d’un sopar arran de la presentació manresana dels seus Contes del Bé i del Mal, t’envia un relat que recrea la vetllada on, amb la dosi justa de camuflatge, reconeixes tots els personatges i les seves reflexions.

                Jordi Cussà: per molts anys!

(Article publicat a Regió7 el dia 8 de desembre de 2012)