Ja
fa temps que tenia ganes de dir alguna cosa de Tigre de Paper, una petita (i a
la vegada activa) editorial que treballa des de Manresa. Una colla de gent jove
i compromesa tant amb la literatura com amb les diverses variants de la lluita
social van engegar, no fa pas massa, diverses col·leccions de narrativa i
assaig per donar sortida digna a obres que tenen com a rerefons o parlen
directament de la injustícia social, la repressió per part del poder, la lluita
obrera, les diferents menes de revoltes i revolucions o la violència política.
Tot plegat molt d’esquerres, sí, i amb voluntat explícita de fomentar la
literatura de pensament crític que pot ser també, per descomptat, literatura de
qualitat. El cas és que, lluny de l’estètica pamfletària, les edicions de Tigre
de Paper són acurades i elegants, tan –si més no— com les dels grans grups
editorials absorbits per la voràgine d’un mercat salvatge que sovint tracta el
llibre com un simple producte comercial.
Un
dels darrers títols publicats a Tigre de Paper –i l’excusa per parlar-ne ara—
és la traducció catalana de La
insurrecció dels pescadors de Santa Bàrbara, una obra de joventut de
l’escriptora i militant comunista alemanya Anna Seghers (1900 – 1983). Es
tracta d’una breu novel·la d’aire tràgic (des de la primera frase saben que no
acabarà bé), que narra, amb un estil distant que busca l’objectivitat (es
relaten amb el mateix lirisme desapassionat les escenes de revolta i les
descripcions del paisatge), la protesta d’un grup de pescadors d’una badia
imaginària que una primavera, esperonats pel lideratge d’un activista foraster
(que “despertava en els que l’escoltaven una emoció intensa; feia néixer dins
seu alguna cosa semblant a l’esperança”), es planten i decideixen no sortir a
la mar fins que la companyia pesquera no accepti les noves condicions que ells
proposen (tres cinquenes parts i set penics per quilo) i que, al capdavall, no
són més que un petit canvi de tarifes que els ha de permetre viure amb un mínim
de dignitat. Més que no pas la crònica de la revolta, però, el que interessa
del relat és el retrat, col·lectiu i individual, d’uns homes que s’enfronten al
destí. Sobretot, la lluita d’aquells que, de vegades carregats de dubtes i a
punt de caure en la derrota anímica, s’enfronten a l’immobilisme i la grisor
dels qui pensen que allò que els convé és “quedar-se a fer el mateix cada
hivern: arranjar les xarxes i passar gana”, i desafien, al capdavall, el poder
que els té sotmesos. En definitiva, La
insurrecció dels pescadors de Santa Bàrbara és més una petita història de
solidaritat i d’esperança, de pors i de sacrificis, que de no pas la crònica
d’una gran victòria èpica.
La
traducció de l’alemany del també manresà Adam Majó és, en general, prou
solvent. Revela alguna vacil·lació lingüística perdonable, i ho compensa,
d’altra banda, amb una recerca de l’expressivitat que demostra que s’estima el
text que tradueix. El cert és que tampoc no deu ser gens fàcil traduir un relat
que calla tant com diu, on la tensió de la trama sovint s’intueix entre línies
i on l’autora, lluny de donar la història mastegada, deixa que sigui el lector
qui encaixi les peces.
(Article publicat al diari Regió7, el dia 25 d'octubre de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada