La veritat de Jordi Cussà

                Dijous vinent, dia 26 de març, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino, hi haurà la presentació a Manresa de Formentera lady (Labreu), l’última novel·la d’un dels integrants més il·lustres del col·lectiu Narradors Centrals, que és, alhora, un narrador imprescindible: Jordi Cussà. Formentera lady és una novel·la de primera divisió, creada per un escriptor capaç de generar un univers literari particular amb un estil inconfusible. Un estil brillant, vibrant, espurnejant, arrogant, carregat de jocs de paraules, filigranes dialèctiques, imatges sorprenents, moments d’una gran intensitat lírica... Jordi Cussà és un narrador desbordant, arrauxat, impetuós, visceral. Encadena històries amb un ímpetu torbador, com si li anés la vida en cada frase.

                Tant a Cavalls salvatges (Columna, 2000) com, ara, a Formentera lady, Cussà és qui millor retrata, en la literatura catalana, aquella generació de perdedors que van enganxar-se a les drogues i que, tanmateix, s’ho van arribar a passar molt bé. Formentera lady introdueix la perspectiva del “ionqui reciclat”. Ara ja no és l’exdrogoaddicte que necessita vomitar les seves experiències recents, sinó l’home que, als cinquanta anys, després de vint d’haver-ho deixat, en fa una revisió literària, amb un punt d’ironia. Aporta, a més, una reflexió més madurada sobre els efectes col·laterals del consum. I afegeix a la trama tot un joc metaliterari interessantíssim, fascinant; de tal manera que assistim (a cavall entre la ficció i la realitat) al procés de creació de la pròpia novel·la. Sense lliçons morals, hi ha una minuciosa dissecció de costums, rutines, aventures, grandeses i misèries de tota una galeria de personatges que als anys vuitanta van estar enganxats a diverses substàncies tòxiques, amb una especial predilecció per l’heroïna. Alguns van morir ja aleshores, víctimes dels excessos o de la mala sort, altres s’hi han quedat pel camí, a causa de la sida o altres malalties, i uns quants han sobreviscut fins a l’actualitat, com el Daniel Alfals, protagonista de Formentera lady i alter ego de l’autor.

Cussà defuig el moralisme i la correcció política, i ho fa en favor de l’honestedat. No hi ha lliçons, no hi ha sentències, no hi ha judicis, no hi ha consells... Hi ha, sobretot, veritat. Ens veiem atrapats per una teranyina d’històries encreuades d’accidents, assassinats, segones oportunitats, temptejos amb les drogues, pous profunds, llums al final de túnels, amistats, odis, penediments, enamoraments, viatges... Tot un manual d’escenes, episodis i actituds que ajuda, al capdavall, a explorar racons no sempre còmodes de la naturalesa humana, que és l’objectiu (conscient o no) de la bona literatura. Literatura que parteix de la realitat per fer-ne ficció i que converteix la ficció en realitat. Hi ha un epigrama, al principi de la novel·la, que l’autor posa en boca del personatge més jove, i que diu: “Que sigui realitat o ficció, en realitat no té cap importància. L’únic que compta és que aporti un bri de veritat”. Aquesta afirmació defineix tota la novel·la i planteja, d’entrada, una de les preguntes que més ens pica a la gola als lectors del llibre: què hi ha de realitat i què hi ha de ficció a Formentera lady? No importa. El que és important és el que hi ha de veritat, que és molt.

(Article publicat al diari Regió7, el dia 21 de març de 2015)