Tomàs Cabot, escèptic i afable

                Aplaudeixo amb entusiasme la feliç idea de Jaume Huch, editor de l’Albí, d’aplegar en un volum uns cent cinquanta articles dels que Josep Tomàs Cabot va publicar a Regió7 entre el 1999 i el 2010. El títol del recull, Retorn a casa, ens aproxima a la realitat que hi ha al darrere de la col·laboració periòdica que Tomàs Cabot va mantenir amb el diari durant la primera dècada d’aquest segle: jubilat, després d’haver viscut bona part de la seva vida a Barcelona (on va treballar a Destino, va fer de professor a la universitat o va dirigir la revista Historia y vida), l’autor va tornar a Manresa, a casa seva. Ens remet, doncs, a una etapa de la seva vida que, curiosament, ha coincidit amb una de les més prolífiques de la seva carrera literària.

                El llibre ens permet veure en conjunt els articles de Tomàs Cabot i, per tant, trobar-hi elements que en defineixen la solidesa intel·lectual molt més enllà de l’apunt espars que sempre és un article solt. D’aquesta manera, ens adonem que, d’una forma insistent, l’autor ens presenta el seu escepticisme davant d’un món que ha vist canviar, tant pel que fa a les idees, com a la ciència o als costums. Sense abandonar una punta d’ironia esmolada, i sense caure mai en el dramatisme victimista ni en la queixa estrident, Tomàs Cabot es mostra desenganyat. Reflexiona (inevitablement) sobre el pas del temps, sobre les conseqüències de fer-se vell, sobre com s’ha transformat el món... i el resultat final no el deixa del tot satisfet. Així, analitza fenòmens com la televisió, els horòscops, l’actualitat o el futbol, per concloure que vivim en una exposició permanent, que s’està perdent la profunditat de les idees, que caiem cada vegada més en l’exhibició de la ignorància o que necessitem sentir les victòries dels altres com a pròpies.

El temperament humanista de Tomàs Cabot (metge i científic de formació, periodista de professió i novel·lista de vocació), fa que es presenti com un home interessat en les més variades branques del coneixement. S’ha passat vuitanta-cinc anys llegint, estudiant, escrivint i, en definitiva, interactuant amb l’entorn. I això es percep quan, per exemple, reprodueix anècdotes sobre Verdi, explica com celebren el dia de difunts al Japó o reflexiona sobre el terrorisme d’arrel islamista. D’un fet quotidià, com la poda dels plàtans del Passeig, en pot sortir una profunda reflexió sobre la naturalesa humana. Parla de la bondat del suc de taronja per combatre grips i calipàndries i, més enllà, planteja una pregunta tan transcendent com “què és la felicitat?”. Però la bonhomia i l’amabilitat que transpiren les pàgines de Retorn a casa –i que, d’altra banda, com sabem els qui el coneixem, irradien de la mateixa persona de l’autor— no ens han d’enganyar. En el fons, a Retorn a casa hi descobrim un home impressionat (i decebut) pel contrast entre com progressa la ciència i la tecnologia i com, en canvi, la naturalesa dels humans es manté sempre en els mateixos defectes: la hipocresia, la intolerància, la mediocritat... Tota una lliçó de l’experiència, impartida amb saviesa, amb una prosa accessible i honesta i un to afable. És aquella mena de text que fa que el lector tingui ganes de ser amic de l’autor. I si l’amistat ja existeix, un no pot més que sentir-se’n orgullós.

(Article publicat al diari Regió7, el dia 4 d'agost de 2015)