L’Escola
d’Escriptura de Lleida, aquesta iniciativa engegada amb èxit per la Núria
Serrate, em va convidar, al maig, a un dels “Parem taula” que organitzaven al
restaurant Romeu. Durant el sopar, en companyia de la Montse Sanjuan i l’Eduard
Batlle, envoltats per una vintena de lectors i escriptors potencials, vam
comentar algunes qüestions relacionades amb la tasca creativa. Una de les
preguntes semblava obligada: a escriure, se’n pot aprendre? Ben mirat, però,
trobo que la qüestió demana una resposta més complexa que una simple afirmació.
D’entrada, cal distingir entre escriure i crear
textos literaris. D’escriure no en sap tothom, però en pot saber qualsevol que
aprengui les quatre normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques i sàpiga
confegir frases amb sentit. Com he dit, no tothom en sap, o no tothom sap
fer-ho bé, però tothom en pot aprendre. Per crear textos literaris també cal
saber escriure, és clar, i cal dominar algunes habilitats tècniques
relacionades amb la creació de textos. I aquí la valuosa tasca de l’Escola d’Escriptura
és indiscutible. Però, a més, per crear textos literaris (sobretot, si es vol
que tinguin algun valor artístic) cal que l’autor posseeixi (com a mínim)
quatre qualitats. Quatre qualitats que difícilment es poden adquirir en la seva
totalitat i amb la metodologia clàssica d’aprenentatge. Quatre qualitats que,
en tot cas, més que no pas ensenyar, es poden estimular: talent, intuïció, imaginació
i, molt especialment, sensibilitat.
Amb això, però, no n’hi ha prou. També cal ser un
lector devot. No m’imagino un escriptor a qui no agradi llegir (fins i tot més
que no pas escriure), com no m’imagino un compositor a qui no apassioni la
música. Els bons llibres només són bons si estan ben escrits. Al capdavall, les
històries i els poemes són, primer de tot, paraules. És a través de les
paraules que un bon escriptor és capaç de transmetre sentiments i de provocar
emocions en els lectors. Perquè un bon narrador no és només aquell que té
imaginació; ni un bon poeta és només aquell que té molta sensibilitat. Un bon
escriptor és, sobretot, aquell que sap utilitzar les paraules per transmetre
allò que ha imaginat, o allò que sent. I els qui millor ens serviran de model,
si volem escriure, són aquells que ho han fet abans que nosaltres, i ho han fet
bé.
Finalment, també cal tenir alguna cosa a dir. Mai
no he entès allò del pànic al full en blanc. Crec que si el full queda blanc (com
passa sovint), és perquè no tinc res a dir. Quan tingui alguna cosa interessant
per explicar, ja l’ompliré. I, mentrestant, puc continuar llegint allò que han
escrit els qui tenien coses a dir, i és molt possible que, tot llegint, em
vinguin ganes de dir-hi la meva i em posi a escriure.
(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el diumenge 3 de juliol de 2016)
Bons consells. :-)
ResponElimina