Vacances

 

L’anunci, per part del govern, que al setembre s’avançarà l’inici del curs escolar, a banda de ser una trampa per evitar que es parli dels canvis en el currículum, ha reactivat una polèmica cíclica: les vacances dels docents. Les xarxes treuen fum amb pares que demanen encara més dies d’escola i mestres que es queixen perquè la seva feina no és fer de cangurs. Els uns es mouen entre l’argument que la canalla té massa temps vagarós i l’enveja cap a un col·lectiu professional que diuen que fa més dies de vacances que els treballadors corrents. Els altres justifiquen la necessitat del calendari actual perquè, a banda de fer classes, els calen moltes hores de preparació, formació, correcció i organització al marge de l’horari lectiu.

Mentrestant, les borses d’interins són buides. Falten docents. Per què? Potser perquè el sou, sense ser miserable, no és res de l’altre món. Potser perquè no tothom es veu amb cor de bregar amb grups de vint-i-cinc criatures o trenta adolescents. Potser perquè no volen ésser constantment jutjats per la societat. Potser perquè no estan disposats a passar-se anys anant amunt i avall, d’un centre a un altre, abans de trobar certa estabilitat laboral. I pot ser que, si encara hi ha qui s’hi vol dedicar sigui perquè, malgrat tot, aquesta feina, com qualsevol feina una mica digna, comporta privilegis, i el principal no són les vacances, com tothom es pensa, sinó treballar envoltat d’infants o adolescents plens de vitalitat. Que hi ha incompetents? Com a tot arreu. I s’han de combatre. Que, si es vol fer bé, no és una feina fàcil? Això només pot posar-se en dubte des de la ignorància. Que, a més, pot ser esgotadora? De debò és tan difícil adonar-se’n? I encara esgota més quan les xarxes van plenes de gent a qui fas ràbia perquè es pensen que tens més dies de vacances que no pas ells, obviant que la majoria de docents no en fan, de vacances, durant bona part del juliol.

Potser sí que caldria un repartiment més racional de les vacances dels infants i joves, distribuïdes al llarg del curs i no tan concentrades a l’estiu. Però aleshores també caldria millorar les condicions de les aules (on, al juliol o a primers de setembre pot fer una calor insuportable), i millorar el sistema perquè l’escola no sigui percebuda com un aparcament de criatures, i potser també oferir un sou als docents d’acord amb la responsabilitat social que se’ls exigeix.

Fer una feina que t’agrada és un privilegi, naturalment, però també pot ser cansat, molt cansat. Com totes les feines, és clar! Hores de dedicació. Nits sense dormir. Disponibilitat permanent. Formació continuada. Però cansa sobretot quan, a més, t’has de justificar cada dos per tres perquè es pensen que et guanyes molt bé la vida sense fotre brot.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 6 de març de 2022)