Han hagut de passar més de 10 anys perquè el manresà Jordi Estrada, autor fins ara d’una única novel·la, la celebrada Rius paral·lels (L’Albí, 2010), una ficció lírica que recrea els últims dies de la vida de Màrius Torres a Puig d’Olena i les relacions del poeta amb alguns dels estadants del sanatori, torni com a autor a les llibreries. Ho fa amb Lilinne i les bombolles de sabó (Edicions de 1984), un relat deliciós que reconstrueix l’estada de Gustave Flaubert i la seva neboda Caroline a Banyeres de Luixó l’estiu de 1872. A partir d’aquest sojorn documentat, Estrada basteix una història de ficció, carregada de sentiments, passions, reflexions i misteris. Els episodis on la prosa de l’autor es desplega amb més virtuosisme són aquells en què es descriuen espais, costums, gestos i sentiments. Fa un retrat acurat, i atemporal, de l’ambient burgès, i cal destacar, també, la trama criminal que agafa embranzida en la segona meitat del llibre.
De factura, ambientació i estructura clàssiques, semblaria una novel·la del segle XIX si no fos pel tractament dels personatges, la mirada general sobre la història i alguns esquitxos d’ironia que en faciliten una lectura actual. Flaubert hi és retratat amb rigor, com un misantrop intel·ligent i racionalista, de tracte subtil, que es mostra paternal i protector amb la neboda i sarcàstic amb la burgesia de la qual forma part. Caroline (Lilinne), és una noia tendra i sensible, marcada per un matrimoni desgraciat, que admira l’oncle que li ha fet de pare i es mostra oberta a experimentar i propícia a evolucionar. L’ambientació del Luixó i els seus encontorns és magnífica, amb descripcions literàries que hi situen el lector com si acompanyés els personatges en les seves passejades. Les comparacions, encertades i eloqüents, són un dels grans actius de la prosa d’Estrada. El retrat de la burgesia francesa és acurat i brillant. L’ús de la ironia hi és mesurat i necessari. El personatge de Caroline (Lilinne), protagonista principal de la història, resulta fascinant, evoluciona i ofereix una lectura feminista molt actual: la dona que va prenent consciència del valor de la pròpia llibertat i, tal com en diuen ara, s’empodera. En realitat, la novel·la parla del descobriment de la llibertat individual a través del desig. L’autor de Madamme Bovary, que al capdavall és l’excusa inicial del llibre i que pot fer atractiva la novel·la per a un públic més intel·lectual, hi és mostrat en el seu vessant humà com un oncle protector, irònic, comprensiu, subtil i coherent amb la seva obra literària i les idees que se li coneixen.
Lilinne i les bombolles de sabó és una manera de passar, literàriament, un estiu a Luixó, conèixer el Flaubert més humà i, ai las!, enamorar-se de Lilinne i el seu conflicte.
(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 20 de febrer de 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada