diumenge, 20 de febrer de 2022

Escriure, com i què?

 

M’interessen els textos on bons escriptors parlen d’escriure. A casa nostra n’han publicat veus autoritzades com Jaume Cabré, Albert Sánchez Piñol o Vicenç Pagès Jordà. És en el món anglosaxó, però, on hi ha més tradició d’escriptors que materialitzen en forma de llibre l’explicació de la seva experiència creativa. L’Altra Editorial és qui més vetlla, ara mateix, per fer-nos arribar aquesta mena de reflexions literàries més o menys onanístiques (ja havia publicat Escriure, d’Stephen King, o Viure escrivint, d’Anne Dillard) i va treure fa uns mesos Suspens. Com escriure una novel·la d’intriga, de Patricia Highsmith, amb traducció d’Alba Dedeu.


La lectura de Suspens és força interessant. No hi ha fórmules màgiques, perquè donar-ne no és l’objectiu de l’autora i seria una estafa al lector, però sí consells que poden servir a l’escriptor que comença. Highsmith parla, d’una manera pràctica i nítida, des de l’experiència artística pròpia i amb un to gens alliçonador, de com germinen les idees, de com la vida quotidiana pot propiciar-les, de com es desenvolupen aquestes idees i com s’enriqueix i es construeix la trama, de l’embranzida necessària per escriure un llibre, de la construcció de personatges, de la importància de la primera pàgina, dels vincles entre el ritme i l’estat d’ànim, del talent i l’ofici (“les dues coses han d’anar plegades”), dels obstacles, del punt de vista, dels esborranys d’un text o de les revisions. Explica el seu mètode. No és un manual, sinó un cop d’esperó adreçat a escriptors novells. Els consells no són gens pretensiosos, més aviat s’hi detecta honestedat o, fins i tot, humilitat, com quan aconsella aprofitar els punts forts de cadascú, donant per descomptat que és molt difícil ser bo en tot i que no és el seu cas. Arriba a la conclusió que, si una novel·la de suspens és bona és perquè, al capdavall, és una bona novel·la. “L’escriptor –diu— hauria de saber per què els seus personatges es comporten com ho fan, i hauria de ser capaç de respondre’s aquesta pregunta a si mateix. És així que neix el coneixement de l’ànima humana, i és així que el llibre adquireix valor”. I això val per a qualsevol novel·la, sigui o no de suspens.

(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número de febrer de 2022)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada