Aquesta setmana es reprenen les classes. Per a tots els afectats (alumnes, mestres, professors, famílies), el setembre és intens. S’hi barregen il·lusions, dubtes, projectes, retrobaments, novetats, inquietuds... Aquest curs, a més, la cosa arrenca carregada de canvis, alguns dels quals van generar certa polèmica i diverses jornades de vaga en el darrer trimestre del curs passat. El canvi que més va transcendir a l’opinió pública (amb alguns missatges esbiaixats, informacions no sempre exactes i comentaris poc documentats) és el de l’avançament de l’inici de les classes en el calendari escolar. Però no és pas l’únic, ni, de fet, el que més preocupa la comunitat docent, a la qual pertanyo. A secundària, per exemple, aquest curs els centres s’enfronten a canvis curriculars importants, destinats majoritàriament a fomentar el treball globalitzat a través de projectes, una metodologia en la qual no tothom creu, però a la qual tothom s’haurà d’adaptar; els claustres rebran, si encara no ho han fet, una formació TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) que caldrà cursar fora de l’horari lectiu (com qualsevol altra formació, és clar); en algunes comarques la relació amb el Departament assolirà la màxima cota possible de digitalització i gestió electrònica; i tot això per no parlar de les incerteses que encara planen al voltant dels projectes lingüístics i la presència o no del castellà a les aules.
Em temo, però, que malauradament aquest curs es mantindran els comentaris a les xarxes desacreditant el personal docent. Això no canviarà. Perquè, per a alguns, el mestre sembla que és només un funcionari (tot i que n’hi ha molts que no en són, també entre els que treballen a l’escola pública) que té un bon sou (hauríeu de veure què cobra i què li queda a un substitut que, a més, ha de fer llargs desplaçaments per anar a treballar o s’ha de buscar pis allà on el destinen) i massa vacances (sense tenir en compte que molts docents són acomiadats a finals de juny, que els equips directius treballen intensament tot el juliol o que bona part del col·lectiu dedica una part important d’aquest mes d’estiu a formar-se i preparar el curs següent).
La visibilitat i la proximitat de la tasca docent desperta una mena de ràbia més o menys continguda en algunes persones, a qui les xarxes permeten esplaiar-se sense filtres. Naturalment que es pot posar en dubte (si pot ser, des del coneixement i el contrast) que un docent (o qualsevol professional) faci bé la seva feina, però generalitzar contribueix a desacreditar una professió que, al capdavall, a tots plegats ens hauria d’interessar que pogués desenvolupar-se amb dignitat i des del respecte, perquè d’això en depèn una part del procés d’educació i aprenentatge dels nostres fills.
(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 4 de setembre de 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada