divendres, 9 de setembre de 2022

Un tema de banyes

 

A mig juliol va tenir força impacte, en mitjans i xarxes, la notícia que en un dia havien mort tres persones en festes de bous al carrer (fenomen també conegut com a correbous o vaquetes) en tres poblacions del País Valencià. És una notícia esborronadora, lamentable i molt trista. Però no sé si hauríem de considerar-la sorprenent, tenint en compte el perill que tothom sap que representa posar-se al davant d’una bèstia grossa, amb banyes, i provocar-la perquè t’escometi. De fet, suposo que la gràcia (per als que la hi troben) deu ser justament desafiar el risc i situar-se al límit. No ha d’estranyar, doncs, que es produeixin accidents i que, de tant en tant, aquests siguin mortals. Al País Valencià i al sud del Principat la tradició està força arrelada i, per bé que també hi ha qui ho critica, córrer davant dels bous és una de les activitats estrella de les festes majors d’alguns pobles. Això de trobar gust a exposar la vida i, en acabat, lamentar profundament la seva pèrdua suposo que entra dins de les contradiccions que ens defineixen com a humans.

Per més que el seny sembla que hauria d’empènyer a eliminar els esdeveniments taurins de les festes majors, pel que té de degradant cap a l’animal i pel perill que representa per als humans, sempre hi ha un sector gens menyspreable de la població que s’hi aferra amb ungles i dents, esgrimint un argument de pes: la tradició. I és per això que les autoritats dels municipis ho tenen complicat i, com a molt, aconsegueixen tot just establir una normativa que, de vegades, els participants es passen per l’arc de triomf. El cas de Santpedor és interessant i simptomàtic. El costum de les vaquetes s’hi va instaurar als anys 80 i, per tant, no es podia pas parlar d’una «tradició» gaire ancestral. Tot i així, per aconseguir que les vaquetes saltessin del programa de festes van haver de muntar un procés participatiu entre els veïns fa un parell d’anys: vaquetes SÍ o vaquetes NO. Va guanyar el NO. Però, alerta, perquè, amb una participació molt alta, tot just es va imposar pel marge petitíssim d’uns quants vots i ara, gràcies a una iniciativa popular que ha recollit prou signatures, la votació s’ha de repetir.


Em pregunto si ara es parla dels morts en aquesta mena d’actes perquè abans no n’hi havia (cosa que dubto, perquè el perill sempre ha estat el mateix, si no més), o bé perquè la circumstància que ha reobert el debat ha estat especialment dramàtica, o bé perquè interessa destacar-ho a fi de reforçar una campanya en contra dels correbous. Però m’és igual la resposta. Perquè no m’agraden els toros, ni els correbous, ni el bou embolat, ni les vaquetes, ni cap festa (per dir-ne d’alguna manera) amb animals que són escarnits i pateixen. I, malgrat la dramàtica circumstància que l’ha generat, benvingut sigui el debat sobre la seva continuïtat, prohibició o replantejament.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 21 d'agost de 2022)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada