Camí interior

 

El manresà Jaume Bonvehí, caminant infatigable i lletraferit sensible, ha completat, aquest 2022, la publicació amb l’editorial l’Albí d’una tetralogia de poemaris inspirats en el Camí Ignasià («Camí Ignasià / d’ànima àrida i rude / i de cel clar»). Són quatre reculls d’haikus, aquells brevíssims poemes d’origen japonès que tenen només 17 síl·labes repartides en tres versos (5-7-5) i que, per tant, busquen el màxim impacte sensorial amb el mínim de paraules. Són d’aquella mena de textos que demanen molta més estona de reflexió que de lectura, més temps de silenci que de recitació. La recerca de l’essència a través dels mots.

L’aventura literària de Bonvehí va començar l’any 2019 amb la publicació de Paraules callades, que busca aproximar-se al silenci del Camí en el seu pas pels Monegres; després va aparèixer Paraules alades, que travessa la Rioja i Navarra, l’origen del Camí; a continuació va ser el torn de Paraules forjades, que s’endinsa en els boscos bascos; i finalment ha aparegut el volum que tanca la tetralogia, Paraules traçades, que recorre la part catalana del Camí. Cadascun dels quatre llibres, a més, compta amb il·lustracions (de traç fi i delicat, d’acord amb les paraules que acompanyen) de la Laura Estrada i amb un pròleg revelador del teòleg, jesuïta i antropòleg Xavier Melloni.

No cal dir que, en literatura, la brevetat és exigent i arriscada. En el cas de l’haiku, el poeta s’ho juga tot en només 17 síl·labes. És la síntesi portada a l’extrem. La recerca de l’essència amb voluntat de commoure. Cada paraula ha de tenir ànima pròpia i ha de convertir-se, després d’un ardu procés de destil·lació, en transmissora de l’ànima de l’autor. I Bonvehí supera el repte i comparteix, amb poques paraules, la naturalesa bàsica dels seus sentiments, de les sensacions, dels pensaments, del paisatge que li omple els ulls i l’ànima mentre recorre el Camí Ignasià, que va de Loiola a Manresa, però que, al capdavall, és sobretot un camí interior. Com diu Xavier Melloni en el pròleg del darrer volum: «amb els seus poemes [l’autor] ens ha fet partícips de la seva geografia de l’ànima».

(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número d'octubre de 2022)