Fred als Pirineus

 El manresà Agustí Franch ha estat candidat als premis Goya d’enguany com a guionista de El fred que crema (2022), la pel·lícula basada en la seva pròpia obra de teatre (Fred), que el 2015 va guanyar el Premi de Teatre 50^è Aniversari Crèdit Andorrà, i que es va estrenar el 2017. La pel·lícula, com l’obra de teatre, està ambientada l’any 1943, en algun racó d’Andorra, i tracta dels jueus que passaven els Pirineus fugint dels nazis, un tema força desconegut, poc estudiat i que, fins ara, la ficció pràcticament no havia tocat. Però sobretot aquesta història parla de la por i l’angoixa d’aquells que, sense saber massa de què fugien els jueus ni quines eren les circumstàncies que els portaven a fugir, els ajudaven a passar o els amagaven a casa, amb el perill que això comportava. Com diu el mateix Franch en la introducció de la versió impresa de Fred, l’obra «parla de contradiccions, de la lluita interna entre fer el que està bé o el que et convé com a persona. Parla de la condició humana, del millor i el pitjor de cada persona, de quins són els límits que ets capaç de creuar quan la situació és extrema».

La casualitat ha volgut que la pel·lícula s’estrenés gairebé al mateix temps en què s’ha publicat la darrera novel·la de Pep Coll, La llarga migdiada de Déu (Proa, 2023), un títol que remet a aquells a qui el seu Déu ha abandonat durant una bona temporada. L’obra de Coll té algunes coses en comú amb la història ideada per Franch. En aquest cas, el protagonisme recau en una colla de nens jueus acollits en un orfenat a prop de Sent Gironç, a l’Arieja, que es veuran també abocats a travessar els Pirineus per salvar-se i rebre l’ajuda de l’American Jewish Joint, per acabar viatjant fins a Jerusalem. Una història carregada d’humanitat i esperança en un món deshumanitzat i desesperançat, un retrat del costat més fosc (però també del més lluminós) de la naturalesa humana.

A banda de gaudir d’aquestes bones històries ben explicades, és, doncs, un bon moment per anar al cine i a la llibreria i recuperar la memòria d’aquells pobres infeliços que van passar per casa nostra durant una de les èpoques més fosques de la història.

(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número de març de 2023)