Publicar

 Publicar un llibre és una experiència insòlita i gratificant. Per més que ja hagis publicat abans, o fins i tot si ets un autor prolífic, l’arribada d’una criatura literària desperta emocions i genera, d’una banda, preguntes carregades d’expectatives il·lusionants (Agradarà? Tindrà èxit? Em convidaran a gaires clubs de lectura?) o, de l’altra, preguntes més aviat plenes d’auguris poc encoratjadors (Passarà desapercebut? Les critiques seran dolentes o, senzillament, m’ignoraran? A les presentacions vindrà algú a qui no conegui?). Les setmanes immediatament anteriors i posteriors al part literari són, doncs, una muntanya russa emocional en què l’autor viu entre l’angoixa i l’entusiasme.

Publicar un llibre et deixa amb la sensació agradable d’haver enllestit la feina i la satisfacció de saber que hi ha una editorial que la vol donar a conèixer. Agradarà més o menys, tindrà més o menys èxit i et prodigaràs més o menys per clubs de lectura, festivals o presentacions on hi haurà més o menys públic... però la feina ja està feta i a partir d’aquí ja és més del lector potencial que no pas teva.

Ara bé, publicar també té els seus riscos. Al món hi ha molta gent que escriu (potser, fins i tot, més que no pas llegeix), i alguns estan convençuts (potser amb raó) que, encara que ningú no els faci cas, tenen al calaix una obra mestra destinada a canviar la història de la literatura. Són els escriptors incompresos. En comptes de confiar en el parer d’amics i familiars, l’escriptor incomprès prefereix plantar-se davant d’algú a qui no coneix personalment però que acaba de publicar un llibre (i qui sap si ja acumula certa trajectòria en el camp de les lletres) i, al final d’una presentació o mentre signa llibres per Sant Jordi, li presenta els seus respectes (al mateix temps que confessa no haver-li llegit més que algun article d’opinió a la premsa) per, tot seguit, oferir-li la gran oportunitat de deixar-li llegir el totxo de cinc-centes pàgines que en cap premi on l’ha presentat, en cap editorial on l’ha portat, ni en cap agència literària a la qual l’ha enviat, han sabut valorar. Arribats a aquest punt, pobre de l’escriptor que no sap dir que no.

(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número d'octubre de 2023)