Amat-Piniella torna al Casino

Anys cinquanta. El fantasma del conserge i administrador del Casino d’un lloc anomenat La Ciutat torna a l’indret on va treballar durant 30 anys després que n’hagin passat 15 de la seva mort. Hi entra de matinada, amb les dones de la neteja, i, tot refredant l’ambient per allà on passa, es passeja pels diferents espais durant tota la jornada: el guarda-roba, el vestíbul amb el piano, el saló de juntes, l’escala interior, la biblioteca, la sala de ball, la cafeteria, la terrassa enlairada, la sala de joc, el jardí i les pistes de tenis... Aquesta és l’anècdota que va fer servir Joaquim Amat-Piniella, a la seva novel·la El Casino dels senyors (Albertí, 1956), per acabar retratant, amb certa mordacitat, la burgesia manresana dels anys trenta. El Casino dels senyors és la novel·la més manresana de Joaquim Amat-Piniella. L’espai en què es va inspirar no és altre que el de l’actual biblioteca del Casino. Això, però, no vol dir que sigui un llibre exclusivament d’interès local. El nom de Manresa no hi apareix ni un sol cop. En tot moment es parla de La Ciutat, perquè en el fons Amat-Piniella va molt més enllà del retrat costumista: fa un retrat d’una època i un món que van acabar amb la Guerra Civil i que segurament es poden exportar a qualsevol localitat catalana de dimensions mitjanes. El conjunt dels personatges, a més, és un interessant retaule de tipus burgesos, creats amb una bona dosi d’ironia: des dels fills de papà, que “trobaven en el tenis l’aplicació social de llurs ganes de divertir-se”, fins a industrials banyuts i jugadors de pòquer amb l’aigua al coll. I la burgesia és, primer de tot, una classe social conservadora: “un Casino ha d’ésser per als vells, d’acord, però també per als joves que un dia seran vells. La continuïtat...”.

Tenim notícia que l’editorial Ensiola, que fa un parell d’anys ja va publicar Roda de solitaris, té intenció de recuperar El Casino dels senyors l’any 2013, en què es commemora el centenari del naixement del seu autor. Caldria que fos així, perquè no oblidem que han passat més de 50 anys de la primera i única edició d’aquesta novel·la carregada de mordacitat i intel·ligència, des de fa dècades introbable a les llibreries, com també ho són La pau a casa i La ribera deserta.

            La relació d’Amat-Piniella amb el Casino de Manresa, però, no hauria d’acabar aquí. Òmnium Bages va engegar l’any passat la campanya Amat-Piniella al Casino, que té l’admirable objectiu d’instal·lar un grup escultòric –amb la figura de l’escriptor, assegut en una cadira Tonet i al davant d’una taula rodona, de terrassa— a les escales de l’edifici que avui fa de biblioteca. L’escultor Ramon Oms, capaç de dotar d’ànima les seves figures de bronze, hi està treballant des de fa un temps i la idea és tenir-ho enllestit de cara al 2013, per protagonitzar un dels actes centrals de l’any del centenari. Cal, però, que els ciutadans ens aboquem a recolzar el projecte, perquè la intenció és que es financiï amb fons recollits per subscripció popular, amb l’aportació de tothom que cregui que la imatge de Joaquim Amat-Piniella, l’escriptor manresà més important del segle XX, l’autor de la memorable K.L.Reich, ha de tenir presència en la vida quotidiana de la ciutat, a prop de la gent, davant del Casino de Manresa.


(Article publicat a Regió7, el dia 28 d'abril de 2012)