He dit algun cop que
poques coses hi ha, com la lectura, que es recomanin amb tanta insistència i, a
la vegada, que es practiquin tan poc. Ningú no posa en dubte que llegir és bo,
que és una manera d’enriquir-nos com a éssers humans. Per altra banda, segons
dades del Baròmetre de la
Comunicació i la
Cultura en relació al consum de llibres durant el 2011 que es
van fer públiques pels volts de Sant Jordi, hi ha un 40% de catalans de més de
14 anys que no llegeixen mai cap llibre. Això, és clar, sempre que considerem
lector aquell que només llegeix un llibre l’any: del 60% de consumidors de
llibres n’hi ha un 10% que es limiten a una unitat per temporada. Si calculem
que el gruix mitjà d’una novel·la (que són els llibres més llegits) és d’unes
200 pàgines, això fa una mitjana, en aquests lectors, de menys d’una pàgina al
dia.
Els optimistes (algun dels
quals segurament tampoc no llegeix gaire) s’aferren a dades esperançadores com
el fet que durant els darrers cinc anys el nombre de lectors hagi augmentat un
8%. També destaquen que el consum de llibres és el segon consum cultural més
estés entre els catalans, després de la música (que és consumida per més del
90% de la població); però això més aviat posa en evidència que el consum
d’altres productes culturals (teatre, exposicions...) és sempre inferior al 50%
i encara, en bona part, el practiquen els mateixos que consumeixen llibres, la
qual cosa fa pensar que més de la meitat dels catalans l’únic producte cultural
que gasten és la música (i caldria veure en quines condicions).
Tot i que res no fa pensar que tard o d’hora es
produirà un canvi substancial en el consum de llibres a casa nostra, no em
cansaré de predicar la grandesa de llegir ficció: la lectura potser no ens farà
ser més feliços (dels que no agafen un llibre ni per equivocació, segur que
n’hi ha que en són molt, i mereixen tots els meus respectes), però sí que ens pot
arribar a fer millors. Tanmateix, quan s’insisteix que avui en dia es llegeix
poc, quan els gurús de la cultura s’estiren els cabells perquè els índex de
lectura es mantenen baixos, potser caldria que es tinguessin en compte un
parell de dades: 1- sempre s’ha llegit poc; i 2- avui dia, la lectura (no
literària) és més present que mai en la vida quotidiana dels joves (emails,
sms, webs, facebook, twiter...).
La llengua en què
llegim els catalans mereix un altre article, però encara em queda espai i
aprofitaré aquest per abordar el tema. El lector mitjà, a Catalunya, és una
dona d’entre 25 i 54 anys, amb estudis i que (i això no ho destaca el Baròmetre)
llegeix en castellà. Perquè resulta que només un de cada quatre lectors ho fa
habitualment en català (la qual cosa representa un 16% del total de població,
que a (Article publicat a Regió7 el dia 26 de maig de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada