El passat 11 de maig, a
l’auditori de la Plana
de l’Om, i juntament Jordi Finestres i Quim Torra, vaig participar en una taula
rodona sobre la figura, el talent i la personalitat excepcionals de Josep Maria
Planes. L’objectiu era reivindicar aquell manresà que, a la Barcelona intel·lectual
dels anys trenta, es va convertir en l’home del moment i va ser assassinat als
29 anys per un escamot anarquista durant els primers mesos de la Guerra Civil.
Planes només va arribar a
veure publicat un llibre seu, Nits de Barcelona, que va aparèixer el
1931 avalat per un pròleg de Sagarra i un colofó de Carles Soldevila, i que
representa un excel·lent exemple de la seva prosa esmolada i “papallonejant”
(que deia Soldevila), on Planes, tot donant testimoni de les possibilitats
d’oci nocturn a la Barcelona
de l’època, mostra una gran capacitat per plasmar ambients, amb ironia subtil i
una especial habilitat per descriure situacions i personatges.
Sí que va veure
publicats centenars d’articles en revistes i diaris manresans i barcelonins. Al
llarg de l’última dècada, que ha coincidit amb el centenari del seu naixement,
a part de recuperar-se Nits de Barcelona (2001), ha aparegut un llibre
que recull els seus articles de temàtica esportiva (Planes d’esports,
2007) i, sobretot, un recull d’articles d’investigació i anàlisi sobre
l’anarquisme a Catalunya, on denunciava la criminalitat que sovint s’amagava al
darrere d’aquestes organitzacions (Els gàngsters de Barcelona, 2002). Si
a això hi afegim quatre contes publicats en revistes, quatre obres de teatre
estrenades al Novetats i al Romea i una colla d’articles de temàtica ben
diversa, podem fer-nos una idea de l’entitat literària d’aquest autor que
encara avui és injustament un desconegut per a la majoria de lectors, fins i
tot (o especialment) pels manresans.(Article publicat a El pou de la gallina, en el número de juny de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada