A l’Emili Teixidor li he d’agrair, entre moltes altres coses, una de les
lliçons més interessants que he rebut com a lector, i que després més he
intentat aplicar en la meva tasca creativa. En una xerrada que va venir a fer a
Manresa l’any 2007, a
la Biblioteca
del Casino (no sé si hi ha tornat), va dir que un bon llibre ha de tenir, si
més no, dues qualitats: ha d’estar ben escrit i ha de ser honest. Acabava de
publicar un assaig interessantíssim (La lectura o la vida) sobre la
importància que, més enllà del plaer, té el fet de llegir.
Més que no pas com a
teòric de les bondats de la lletra impresa, Teixidor passarà a la història com
a novel·lista. Un dels grans. La Formiga Piga (protagonista d’una sèrie de
novel·les infantils) s’ha convertit en un personatge habitual a les escoles. Adolescents
de més d’una generació li devem un dels clàssics catalans de la literatura
juvenil (L’ocell de foc, 1972). Abans de guanyar-se l’olimp del gran
públic l’any 2003, amb Pa negre (i encara més després de l’èxit de
l’adaptació cinematogràfica), Teixidor ja havia publicat grans novel·les com Retrat
d’un assassí d’ocells (1988) o El Llibre de les Mosques (2000). Va
ser, però, amb Pa negre, que Teixidor va tocar sostre, amb un meravellós
dibuix literari, a cavall entre el retrat costumista i la denúncia històrica,
de com es va viure la postguerra en les zones rurals de Catalunya. Hi evoca un
món (que l’any 2010 va recuperar amb Els convidats) que va conèixer i
que no vol que mori (perquè “els records també moren”), i ho fa a través dels
ulls d’un noiet, l’evolució personal del qual centra el vessant més profund del
llibre.
L’escriptor ens ha
deixat, però els seus textos, honestos i ben escrits, perduraran.(Article publicat a Regió7 el 20 de juny de 2011, l'endemà de la mort d'Emili Teixidor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada