Benvolguda Andrea:
Des que fa uns deu dies, amb la teva
espontaneïtat de nena de casa bona acostumada a dir el que pensa, vas
protagonitzar una sortida de to d’aquelles que recordarem cada vegada que et
veurem, ben asseguda, al teu merescudíssim escó de diputada, t’han dit de tot. No
es pot negar que la frase està destinada a ocupar un lloc important en
l’antologia d’estirabots parlamentaris. Però això no justifica que diputats de
l’oposició, periodistes, comentaristes radiofònics i, fins i tot, els ignorants
indocumentats que la fan petar als cafès, t’hagin desacreditat i hagin demanat
la teva dimissió. Què s’han cregut? Qui són, tota aquesta colla, per qüestionar
la infal·libilitat del sistema democràtic que t’ha situat al teu escó del
Congrés? Només faltaria que tu, que pertanys a una família de rància tradició
política, haguessis de rebre lliçons de quatre arreplegats que fins fa quatre
dies no eren ningú. Haurien de recordar que el teu pare és el gran Don Carlos,
l’afortunat (li ha tocat fins a quatre cops la loteria) expresident de la Diputació de Castelló;
l’home que, tot i estar acusat de suborn, tràfic d’influències i diversos
delictes contra la hisenda pública, cobra 90.000 euros l’any com a secretari de
la Cambra de
Comerç; l’home que, sense pèls a la llengua, no s’està de tractar de “fill de
puta” un rival polític. Haurien de recordar, també, que diversos avantpassats
teus –el teu besavi, el teu avi i, naturalment, el teu pare— han ocupat el
màxim càrrec provincial a Castelló des del segle XIX. I que no oblidin, tampoc,
que el teu marit és l’exconseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid.
Poca broma!
En realitat, hauríem d’estar-te
agraïts. La teva espontaneïtat ens va mostrar, per si encara algú en tenia
dubtes, el tarannà festiu del teu grup. Alguns, com si fos una epifania, vam
veure que així és com hem de sortir de la crisi: amb alegria! Mentre el vostre
líder, el president del govern d’Espanya, entonava la lletania de retallades
més bèstia de la democràcia, vosaltres ho celebràveu amb aplaudiments i
rialles. Que s’augmentarà la retenció als autònoms? Visca! Així encara es
podran superar a si mateixos a l’hora de fer equilibris per arribar a quadrar
els números... Que els funcionaris no cobraran la paga extraordinària de Nadal?
Visca! D’aquesta manera aquests aprofitats se situaran més a prop del llindar
de la pobresa, que és on els pertocaria estar... Que es reduirà la prestació
als aturats? Visca! No són més que una colla de paràsits... Que en el cas de
molts productes culturals (teatre, cinema i música) l’IVA passarà del 8% al
21%? Visca! Perquè el que ha de fer la gent és treballar –o buscar feina—, i no
pas perdre el temps alimentant tota aquesta patuleia de penjats esquerranosos
vinculats a la faràndula que creuen que la cultura no és un luxe i estan
convençuts que alimentar l’esperit és una necessitat. Que es mori, la cultura!
Ara que, morir-se també sortirà més car (l’IVA dels serveis funeraris també
passa del 8% al 21%), però com que ho farem amb aquella alegria...
Gràcies,
doncs, Andrea, per il·luminar el camí. Ara sabem que cal aplaudir el paquet de
mesures que faran desaparèixer aquell sector social tan tronat i ordinari
anomenat classe mitjana.
I a qui no li estigui bé, que es
faci fotre!
(Article publicat a Regió7 el dia 21 de juliol de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada