dijous, 22 de novembre de 2012

Sánchez Piñol




                Sempre m’he declarat admirador de la prosa d’Albert Sánchez Piñol. Des que li vaig llegir La pell freda l’he seguit amb devoció i el considero un dels escriptors catalans més interessants. Pandora al Congo em va semblar una novel·la excel·lent i vaig trobar molt intel·ligents els contes de Tretze tristos tràngols. Fins ara, les seves novel·les acostumaven a estar protagonitzades per homes anglesos o irlandesos que vivien aventures extraordinàries en diverses parts del món: des d’illes de difícil localització fins a l’Àfrica negra. Doncs resulta que ara, quan per primera vegada –en la seva darrera novel·la, titulada Victus— situa la part central de la trama a Catalunya, amb el rerefons de la guerra de successió i el setge de Barcelona de 1714, Albert Sánchez Piñol es passa al castellà.
                Diu que li va sortir així, que en català no avançava. Els camins de la creació són veritablement inescrutables i jo no sóc ningú per posar en dubte la paraula de l’autor, però em seria més fàcil d’entendre qualsevol altre argument per justificar la tria de llengua, com per exemple que potser en castellà li serà més senzill accedir al mercat internacional, amb una novel·la que de catalana ja hi té la temàtica. Encara que, per altra banda, si hi ha un autor català que té obertes les portes a ser traduït és justament Albert Sánchez Piñol, que amb La pell freda va fer forat en moltes llengües. Quin embolic. És ben bé que hi ha coses que només passen en aquesta part del món.
                En una entrevista li vaig llegir que s’ha fet el propòsit de completar una sèrie, de potser fins a 12 novel·les, on Martí Zuviría, el protagonista de Victus, recorrerà la història del segle XVIII.  Si això és cert, i té intenció de continuar escrivint-la en castellà, serà una llàstima per a la literatura catalana, que perdrà una de les seves veus més interessants. És clar que, en la mateixa entrevista, assegurava que ja té venuts els drets de Victus per al cinema, que amb 10 o 20 milions d’euros pot sortir una cosa digna, i que de la seva pròxima novel·la (encara no acabada, i que completarà la trilogia sobre diferents formes de monstres) segur que se’n farà una pel·lícula. Ironia? Caldrà esperar per veure-ho.

(Article publicat en el número de novembre de 2012 del Pou de la gallina)

Cap comentari:

Publica un comentari