Tres finalistes, tres!

                Per a l’any del centenari de l’autor que dóna nom al premi literari amb més repercussió de Manresa, l’Amat-Piniella, són tres les obres que la comissió assessora ha triat com a finalistes. I un servidor, que se les ha llegit i les considera altament recomanables, es veu amb cor de fer una pinzellada personal de cadascuna.

Mèmòria d’uns ulls pintats, de Lluís Llach, és una novel·la voluntariosa sobre l’amistat i l’amor, però també sobre l’odi i altres baixeses, protagonitzada per dos joves de la generació dels qui van fer-se grans durant la guerra. Potser evidencia un excés de pretensió, però demostra, capítol rere capítol, les bones aptituds com a narrador d’un dels cantautors europeus més importants de les darreres dècades. La Barceloneta dels anys vint i trenta, molt ben recreada per l’autor, s’erigeix també com a protagonista del relat.

Quan érem feliços, de Rafel Nadal, vol ser un testimoni (que m’ha semblat honest i sincer) de la infantesa de l’autor. Membre d’una coneguda família gironina, nombrosa i benestant, de les que millor encarnen allò que podríem anomenar la petita burgesia liberal, o neoconservadora, Nadal es guanya el lector amb una prosa àgil, efectiva, i una selecció d’episodis viscuts amb els quals resulta fàcil identificar-se. Girona, el Collell o Aiguaviva hi són descrits amb gràcia planiana.

Barcelona cau, de Valentí Puig, és la història, en forma de novel·la curta, d’un agent doble (del SIM i de la quinta columna) que, impassible, assisteix als tres últims dies de la guerra a Barcelona, “una terrible mitomàquia d’existències”, mentre tothom espera l’entrada de l’exèrcit franquista. El to –entre líric i apocalíptic— i el personatge –impertorbable i indiferent— són potser els valors que val més la pena destacar de l’obra d’aquest controvertit mallorquí.

El dia 21 de febrer sabrem quina de les tres s’emporta el guardó d’enguany.

(Article publicat a El Pou de la Gallina, en el número de gener de 2013)