dimarts, 25 de juny del 2013

Aprofitar la fama



Hi ha, com a mínim, dos classes de famosos. D’una banda, aquells que obtenen la fama com una conseqüència dels seus mèrits artístics, esportius o professionals. D’altra banda, les darreres dècades ha proliferat una nova classe de famosos, apareguda sobretot amb la complicitat de determinades revistes sensacionalistes i de programes de televisió: són famosos que busquen la fama com un objectiu en ella mateixa, com si ser famós fos un ofici que consisteix a cobrar per exhibir en públic determinades intimitats que habitualment són exclusives de la vida privada. En fi, que hi ha famosos com els bagencs Valentí Fuster, Pep Guardiola o Natxo Tarrés, que s’han mantingut a la palestra de l’actualitat gràcies a mèrits mèdics, esportius i musicals respectivament; i famosos com, per exemple, Belén Esteban, que es va casar amb un torero famós i, a partir d’aleshores, ha fet dels afers sentimentals i familiars privats el seu modus vivendi.




A mig camí, hi ha també aquelles persones que han accedit a la fama després de participar en un programa de televisió dels que busquen potenciar les capacitats artístiques dels concursants. I em sembla que no exagero si dic que, fins ara, la quota bagenca de fama televisiva l’aclaparava la surienca Beth Rodergas, que va participar en el festival d’Eurovisió després de quedar finalista en un d’aquests programes, Operación Triunfo. Durant el seu pas per aquest concurs, la Beth va demostrar una notable capacitat artística i va protagonitzar una il·lustrativa polèmica sobre l’ús del català (quan parlava, per telèfon, amb la família) a Televisión Española. També es va convertir, de forma col·lateral, en una de les artistes que van incorporar les rastes al sistema i a la moda, manllevant-ne l’exclusivitat als moviments anomenats “alternatius”.
Més enllà d’Operación Triunfo, del pas per Eurovisió i de l’explosió de fama que tot plegat li va representar (recordo l’impacte de veure la seva foto a la portada de les revistes del cor), Beth Rodergas ha sabut mantenir una carrera artística notable i, el que té més mèrit, s’ha desvinculat de la caspa i el sensacionalisme a què sovint s’aferren els qui han saltat a la fama gràcies a un moment televisiu estel·lar. Ha publicat un parell de discos força interessants (en anglès i en català), ha presentat programes a TV3 i ha aparegut en diverses sèries i obres de teatre. Dissabte vinent, a més, pujarà a l’escenari del camp del Barça per demostrar el seu compromís amb la llibertat i el dret a decidir dels catalans.
Un cas semblant podria ser, algun dia, el de la Raquel Martín, àlies Raky, la manresana que ha participat en la catorzena edició de Gran Hermano.
Tant la Beth com la Raky han saltat a la fama gràcies a la televisió. La Beth, per la seva banda, ha estat capaç d’evolucionar cap a un model artístic propi i ens ha fet oblidar que un dia, a Riga, va pujar a un escenari per cantar una cançó horrible titulada Dime en representació d’Espanya. Caldrà veure, en canvi, si el futur professional de la Raky passa per aprofitar-se del seu pas per Gran Hermano; si es dedica a esprémer la cua fulgurant del seu moment televisiu i viu de passejar-se, com a convidada, en festes discotequeres; o bé si aprofita l’empenta de la fama per dissenyar-se el futur amb dignitat.

(Article publicat a Regió7 el dia 22 de juny de 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada