Finalistes del Premi Amat-Piniella (I)

            Quatre són les obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella d’enguany, que s’atorgarà el dia 19 de febrer.

            Les guerres del pare (Proa, 2013), de Pere Rovira, és una novel·la escrita amb una prosa nítida i de gran plasticitat, on l’autor explica la història del Baster (personatge extraordinari, honest i intel·ligent, d’una força moral incontestable, i sobre el qual recau bona part del pes del relat) i del seu fill (versió infantil del mateix autor). Un pare i un fill que, envoltats de personatges divertits, entranyables i emotius, no es conformen amb la misèria i s’hi enfronten amb orgull. Com quan escriu poesia, Rovira ha buscat en la pròpia experiència la matèria literària per construir la seva obra i ofereix un peculiar testimoni, novel·lat, de la pròpia infantesa. Rovira no ha escrit la novel·la decorativa que algú podria preveure en un poeta. Les guerres del pare, un impressionant homenatge al passat i a l’etapa d’aprenentatge, manté, de cap a cap, la solidesa narrativa pròpia d’un narrador consolidat.

           La nit de Vàlia (Proa, 2013), de Monika Zgustova, és també una novel·la amb referents reals. Una novel·la russa, escrita en català, que recrea la història autèntica de Valentina Grigòrievna, una dona que va ser empresonada en un camp de concentració siberià durant uns anys, i la vida dura de després, amb la seva filla, a la qual recupera en sortir. Misèria, superació i amor es combinen en aquesta novel·la que ens fa conèixer el paper de les dones al gulag de l’antiga Unió Soviètica. La nit de Vàlia, que en bona part es pot adscriure al subgènere narratiu anomenat concentracionari, carrega durament contra la crueltat, la burocràcia i la injustícia del règim stalinista, i ens mostra la persona enfront de les situacions més extremes (“La meva existència transcorria al camp; la veritable vida, dins meu”). Amb un estil on intervenen diferents veus narratives i un relat explicat, per tant, des de perspectives diferents, La nit de Vàlia conté, rere el dramatisme de la majoria de les seves pàgines, una intensa història d’amor.

(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de gener de 2014)