El nom i la cosa

                A la comèdia francesa El nom, que fins fa poc es representava al teatre Goya de Barcelona i que a hores d’ara deu estar de gira per diferents teatres del Principat, protagonitzada i dirigida per Joel Joan, dues parelles i un amic comú, que han quedat per sopar, es veuen embolicats en una discussió que evoluciona del riure nerviós fins al drama gairebé èpic. Tot comença quan una de les parelles (ella està embarassada) comparteix la decisió de posar al futur fill el nom d’Àdolf. Naturalment, la indignació sorgeix del fet que aquest nom recorda Hitler, un dels personatges més monstruosos de la història de la humanitat. En el fons, com sempre passa amb les bones històries, la baralla sobre el nom és, en aquesta peça tragicòmica, només l’anècdota que desencadena la veritable intenció dels dramaturgs Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière: presentar, de forma descarnada, la complexitat de les relacions humanes.

                El nom d’Àdolf, en canvi, no figura a la llista d’una seixantena de noms que a l’estat mexicà de Sonora han declarat com a prohibits a través d’una nova Llei de Registre Civil. Diu que pretenen evitar que els joves siguin víctimes de bullying per culpa d’uns pares amb poques llums o poc criteri. El cas és que en aquest estat del nord-oest de Mèxic han decidit vetar tot un seguit de noms que fan referència a artistes coneguts, que poden resultar ofensius o que impliquen un doble sentit. N’hi ha que figuren a la llista i que es prohibeixen per sentit comú, tot i que es fa difícil imaginar ningú amb prou mala baba per adjudicar-los a un fill o a una filla (Escrot, Circumcisió, Burger King...); altres segurament hi són perquè encara hi hauria algun al·lucinat capaç d’encolomar-los a la descendència, tot i que d’entrada no goso pas qualificar-los de pejoratius, ni d’insultants (Rolling Stone, Michael Jackson, Rambo, Michelin, Robocop, Pocahontas...); alguns estan associats a les noves tecnologies (Facebook, Yahoo, Hashtag...); i altres es prohibeixen tan sols si al darrere duen un cognom concret, amb el qual formarien un aliança ben galdosa (“Élber Galarga”, “Alma Marcela”, “Benito Camela”...). Però n’hi ha alguns que no acabo d’entendre per què la llei de Sonora impedeix de registrar.  Què pot tenir d’ofensiu, per exemple, dir-se Pitàgores? I Shakira? En canvi, ningú no hi prohibeix Rihanna, ni Aristòtil... Pel que es veu, et pots dir Judes, o Barrabàs, però no Jesucrist, ni Verge Maria... No pots registrar un fill amb el nom de Batman, però no diuen res sobre Spiderman o qualsevol altre superheroi... I, com ja avançàvem, Àdolf (ni Benito, ni Francisco, ni Augusto, ni Joseph) no figura a la llista de noms prohibits en aquest estat mexicà. És que no tenen res en contra dels grans dictadors del segle XX?

                Quantes vegades no hem pensat que el nom que li han posat a algú diu molt del seu entorn social, cultural o, fins i tot, intel·lectual? A Sonora han agafat el bou per les banyes i, segurament amb la intenció d’evitar mals majors, han decidit que, perduda la batalla del santoral, si el personal no actua amb seny, cal ajudar-lo. Al capdavall, un no sap si pensar en la complexitat de les relacions humanes, o en la ridícula simplicitat dels éssers de la nostra espècie.

(Article publicat al diari Regió7, el dia 1 de març de 2014)