La literatura al voltant de la Guerra de Successió, que va
acabar amb la derrota dels defensors de la causa austriacista, a Barcelona,
l’onze de setembre de 1714,
ha augmentat de manera exponencial a mesura que ens hem
atansat a l’any del tricentenari, coincidint, a més, amb l’imparable procés
polític i social que està fent d’aquest 2014 un any carregat d’esperances. Es
tracta de reforçar –amb llibres d’història, però també amb novel·les— els
arguments històrics que porten molts catalans a reclamar la legítima sobirania
que va ser anul·lada fa tres-cents anys.
A banda de nombroses biografies i
estudis acadèmics, que interessen sempre un públic més especialitzat, la
narrativa de ficció amb marc i rerefons ben documentat ha captivat els lectors
catalans de tota mena. Fins no fa gaire, la novel·la més completa sobre aquella
derrota era la trilogia 1714,
d’Alfred Bosch, un dels millors escriptors de novel·la històrica en la nostra
llengua, publicada el 2003. Fa un parell d’anys, però, va arribar la
impressionant Victus, de
l’inclassificable Albert Sánchez Piñol, que, escrita en castellà, ha captivat
desenes de milers de lectors i s’ha convertit en el llibre de ficció de
referència sobre aquest tema. Altres novel·les, com Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat, o Entre dos focs, de Jordi Mata, han fet –o
estan fent— també el seu recorregut a les llibreries.
L’aportació bagenca a aquest gènere
novel·lesc que retrata els fets ocorreguts al llarg de la Guerra de Successió és Bandera Negra (Gregal, 2014), del
cardoní Jordi Santasusagna, que ressegueix un episodi clau: el setge de Cardona
de 1711. El llibre de Santasusagna ve a ser el contrapunt novel·lesc a l’estudi
de l’historiador Francesc Serra, Cardona
(1705-1714). La resistència a l’interior. A Bandera Negra s’hi descriuen els principals episodis d’aquells
fets, hi apareixen personatges clau tant del bàndol austriacista (el coronel
Manuel Desvalls o el comte d’Eck), com del bàndol borbònic (els comtes de Muret
i de Melun); però, com en qualsevol novel·la històrica, són especialment
interessants els herois anònims que representen el poble, així com els seus
conflictes personals.
(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de maig)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada