Suposo
que tothom és conscient del que representen TV3 i Catalunya Ràdio (així com els
diferents canals temàtics de la CCMA) en el procés de normalització del català.
I quan dic tothom em refereixo tant als defensors com als detractors d’aquests
mitjans. Fins que no van aparèixer, l’oferta radiofònica i, sobretot, televisiva
en català era molt limitada. En el cas televisiu existien dues cadenes
públiques en castellà (les dues de RTVE: la primera, que era la important, i la
segona, coneguda com a “uatxeefe”, per les sigles de la freqüència UHF) que
feien alguna desconnexió puntual per emetre alguna estona en català. Mai, però,
en hores de màxima audiència. L’aparició de TV3 va representar, doncs, un pas
importantíssim cap a la presència, amb normalitat, del català com a llengua
televisiva i, per extensió, cinematogràfica. Amb l’arribada, a principis dels
noranta, dels canals privats, i encara més quan, fa pocs anys, la
digitalització va multiplicar l’oferta televisiva, malgrat que Televisió de
Catalunya (TVC) va ampliar l’oferta de
canals, la llengua catalana va perdre punts percentuals de presència a les
pantalles. En aquest moment, el català deu representar entre el 20% i el 30% en
el ventall de l’oferta.
TV3 no és, doncs, un simple
mitjà públic al servei d’una administració autonòmica. No és un òrgan de
propaganda del govern –per bé que de vegades li faci d’altaveu—, ni, com
pretenen alguns, és cap plataforma per difondre la doctrina separatista que,
segons aquests, vol escampar l’executiu d’Artur Mas des de les escoles i els
mitjans públics. Els qui no coneixen la programació de TV3 poden dir el que
vulguin des de la ignorància, però els qui la sintonitzem –fins i tot aquells
que la critiquen perquè no els agrada la realitat que s’hi retrata— sabem que
TV3 és un model de pluralitat i de rigor informatiu, un espai on conviuen
sensibilitats i ideologies tan variades, com a mínim, com les que existeixen en
la seva audiència potencial. I, com he dit, TV3, el Canal 33 o el 3/24 són,
sobretot, una manera de garantir la presència de televisió de qualitat en
català a la graella televisiva del nostre país. Per això no es pot sacrificar,
per exemple, ni un pèl d’aquesta qualitat a favor de la desaparició de la
publicitat, com ha fet TVE, que no s’hi juga res perquè ja hi ha cadenes
privades en castellà que ofereixen de tot i més. Sense caure gairebé mai en la
pornografia emocional que tanta audiència arrossega, i gràcies als
professionals que hi treballen (però també als diners que dóna la publicitat),
TV3 ha estat capaç de mantenir-se, any rere any, com un dels mitjans més
vistos. I això, per poder avançar en el procés de normalització lingüística, és
imprescindible. Gràcies a l’existència de TV3 i Catalunya Ràdio s’ha frenat una
mica el monopoli castellanoparlant en el terreny audiovisual.
La decisió unilateral, per
part de l’executiu espanyol, d’obligar TVC a alliberar la meitat del seu espai
radioelèctric pot fer desaparèixer l’alta definició i pot fer perdre canals en
català. A més, acabaria amb la possible reciprocitat que, en algun moment, hi
hagués pogut haver amb les Illes o el País Valencià. Això podria suposar,
doncs, un pas enrere –un altre!— en el procés de normalització lingüística.
(Article publicat a Regió7, el dia 24 de maig de 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada