De
vegades es qüestiona, o es menysté, l’existència de la literatura infantil i
juvenil. Alguns bufanúvols exhibeixen l’argument que els nens i els joves
haurien de formar-se en el camp literari a partir d’obres –clàssiques— que no
hagin estat pensades per a ells però que puguin entendre. No és un mal
plantejament. De tant en tant, però, un es troba amb l’agradable sorpresa
d’ensopegar amb un text que, etiquetat com a infantil o juvenil, resulta
estimulant a qualsevol edat. Així, si bé estic d’acord que la canalla ha de
visitar el territori literari dels adults i ha de llegir, també, aquelles grans
obres que no se’ls dirigeixen directament, de la mateixa manera seria necessari
que els adults exploréssim de tant en tant uns llibres que, publicats en
col·leccions de literatura infantil i juvenil, ens ofereixen històries d’una
força lírica, dramàtica, èpica o còmica capaç de trasbalsar-nos tant –o més!—
que Homer, Shakespeare o Kafka. L’illa
del tresor és una gran novel·la, Alícia
al país de les meravelles és una insuperable demostració d’enginy, Roald
Dahl gasta perícia narrativa i considerable mala bava tant quan escriu per a
joves com quan ho far per als grans.
(Article publicat en el número d'estiu de El Pou de la Gallina)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada