divendres, 11 de juliol del 2014

Nens i adults

                De vegades es qüestiona, o es menysté, l’existència de la literatura infantil i juvenil. Alguns bufanúvols exhibeixen l’argument que els nens i els joves haurien de formar-se en el camp literari a partir d’obres –clàssiques— que no hagin estat pensades per a ells però que puguin entendre. No és un mal plantejament. De tant en tant, però, un es troba amb l’agradable sorpresa d’ensopegar amb un text que, etiquetat com a infantil o juvenil, resulta estimulant a qualsevol edat. Així, si bé estic d’acord que la canalla ha de visitar el territori literari dels adults i ha de llegir, també, aquelles grans obres que no se’ls dirigeixen directament, de la mateixa manera seria necessari que els adults exploréssim de tant en tant uns llibres que, publicats en col·leccions de literatura infantil i juvenil, ens ofereixen històries d’una força lírica, dramàtica, èpica o còmica capaç de trasbalsar-nos tant –o més!— que Homer, Shakespeare o Kafka. L’illa del tresor és una gran novel·la, Alícia al país de les meravelles és una insuperable demostració d’enginy, Roald Dahl gasta perícia narrativa i considerable mala bava tant quan escriu per a joves com quan ho far per als grans.


                Un dels darrers llibres que ha publicat l’amic Pep Molist, El petó de Lili Marleen (Barcanova, 2014), té aquesta virtut. Molist ja va demostrar el seu interès per aquesta manera de veure la literatura quan va publicar l’assaig Dins el mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults (2008), on deia, per exemple que “allò que hem d’exigir a una obra destinada a la mainada és el mateix que exigirem a una obra per a la gent gran”. A El petó..., els nens hi trobaran la història d’un noiet que supera les pors gràcies a l’amistat que estableix amb un home que es dedica a fotografiar els moments feliços que viuen els altres. Els adults hi trobarem un text deliciós, d’una força literària sorprenent i evocadora, que a voltes ratlla el lirisme i que –com fan els clàssics de totes les èpoques— convida a la reflexió sobre l’esperança i el pas del temps.

(Article publicat en el número d'estiu de El Pou de la Gallina)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada