Terra, mite, àngel

            El passat 27 de novembre es va presentar, a la sala d’actes del Casino de Manresa, el volum que recull els tres llibres de poemes que va publicar, durant la primera dècada del segle XXI, un dels poetes més importants de la literatura catalana contemporània, el guissonenc Jordi Pàmias. Terra, mite, àngel (Pagès editors, 2014) aplega, revisats, els textos que apareixien en els reculls Terra cansada (2004), Narcís i l’altre (2002) i La veu de l’àngel (2009). L’acte no va aplegar multituds, com ja és habitual en aquesta mena de trobades, però això no va impedir que els presents gaudíssim de la brillant anàlisi del llibre que va fer Jordi Estrada i de la lectura d’alguns poemes per part del propi autor. Entre el públic, la presència de poetes bagencs com Josep Fàbrega o Lluís Calderer certificava que Pàmias no és un escriptor qualsevol.

            Bastant –i, segurament, massa— desconegut fora dels cercles literaris ponentins (podríem dir que a Lleida, on des dels anys noranta s’ha viscut una excepcional fertilitat poètica, amb la presència d’autors consolidats, com Pere Rovira, Jaume Pont o Josep Maria Sala-Valldaura, i més joves, com Txema Martínez o Pere Pena, el paper de patriarca i pont generacional que ha jugat Jordi Pàmias ha estat d’una gran importància i, per tant, gaudeix d’una certa popularitat entre la gent amb inquietuds culturals), a Manresa vam tenir una mostra de la seva poesia aparentment senzilla, amb un llenguatge que fuig de les pretensions grandiloqüents d’aquells que no tenen gran cosa a dir, i que, en realitat, amaga una enorme profunditat, una subtilesa de gran precisió. Els poemes de Terra, mite, àngel permeten recuperar, o descobrir, la força poètica de Jordi Pàmias, capaç de sacsejar el lector amb dosis mesurades, nítides i sòbries de transcendència, introspecció, existencialisme o metafísica. Llegir-lo és passejar pel paisatge segarrenc que el va veure créixer, i és un viatge per diversos episodis de les mitologies hel·lènica i bíblica, on pren una importància cabdal el mite de Narcís i la filosofia de l’alteritat, i, en fi, és compartir una estona amb un escèptic bonhomiós, absolutament honest, que creu en la força redemptora de l’art i de la poesia.

(Article publicat a El Pou de la gallina, en el número de gener de 2015)