Una
colla de joves, vinculats al col·lectiu Arran, es van tancar tres nits de gener
a la Biblioteca del Casino de Manresa per reivindicar que s’ampliï l’horari de
l’equipament i que s’hi habilitin més espais per a l’estudi. Després de la
tancada, van portar les seves reivindicacions al ple de l’Ajuntament. Feien les
seves demandes en nom de la igualtat d’oportunitats, perquè no tothom té, ni es
pot permetre, una sala a casa seva en condicions per clavar els colzes amb
tranquil·litat. La Regidoria de Cultura va entomar les peticions i va mostrar
predisposició a, com a mínim, habilitar una sala d’estudis al Casino abans
d’acabar aquest curs. Del tema dels horaris se n’haurà de parlar en un altre
moment, perquè el cost en personal, ara mateix, no es pot assumir.
Trobo
del tot legítimes les reivindicacions dels joves estudiants, i considero molt
important el paper que s’han adjudicat les biblioteques (també les no
universitàries) com a espai social per preparar els exàmens o fer treballs. No
s’ha d’oblidar, però, que les biblioteques (que d’entrada existien com a
dipòsit de llibres i, en tot cas, com a espai de lectura) van començar a
esdevenir zona d’estudi perquè oferien una àmplia possibilitat de consulta
bibliogràfica. Així, l’estudiant del segle XX tenia a l’abast la informació que
necessitava per confeccionar els treballs o completar els apunts. Ara, en
canvi, gràcies a internet, els alumnes dels instituts i de les universitats (i,
segurament, també, alguns dels seus professors) estan convençuts de tenir accés
a tota la informació que puguin necessitar, sense ni aixecar el cul de la
cadira, amb un ordinador portàtil o, si m’apureu, amb un smartphone entre els
dits.
Si
bé entenc que els temps han canviat, em dol comprovar, per una banda, com les
biblioteques es converteixen en simples (per més que necessàries) sales
d’estudi; i em dol encara més que els estudiants que les freqüenten, mentre en
reivindiquen una ampliació d’horaris, visquin d’esquena a les rengleres de
prestatges atapeïts de llibres que tenen al seu voltant i a dins dels quals,
probablement, hi ha la resposta a més d’una
pregunta important –important de veritat!—, de les que no surten a cap
examen acadèmic.(Article publicat a la revista El Pou de la gallina, en el número de febrer de 2015)
Hola Llorenç,
ResponEliminaMolt d'acord amb tot l'article, excepte en un petit detall que no acabo d'entedre. M'agradaria saber per què penses que les joves no utilitzem les biblioteques també per investigar i descobrir noves respostes (o preguntes).
Evidentment, internet ens ofereix un ventall infinit de possibilitats, però sovint de poca qualitat. La bilioteca segueix l'únic racò on podem explorar entre llibres i autores sense perdre'ns (tant) ni haver de maltractar més les nostres butxaques. I així ho fem (com a mínim, algunes).
Per altra banda, tampoc entenc per què remarques que som les estudiants, i no la societat en general, qui està donant l'esquena a tots aquest món. Em penso que aquesta distinció de rols no hauria d'anar per aquí.
Una abraçada.
Del baixíssim ús dels volums en paper que es floreixen a les prestatgeries de les biblioteques te'n pot parlar qualsevol bibliotecari. Naturalment, hi deu haver excepcions, fins i tot entre els estudiants, entre els quals vull pensar que encara n'hi ha amb esperit humanista.
ResponEliminaÉs veritat que centro la meva reflexió en els estudiants, perquè són els qui van protagonitzar la protesta de què parteix l'article. I és veritat que segur que hi ha (jo, m'hi compto) qui encara aprofita la infinitat de possibilitats que la biblioteca ofereix. Al capdavall, l'article (mal que sigui amb un punt de nostàlgia) justament vol reivindicar aquestes possibilitats.
Molt ben vist, i gràcies pel teu comentari intel·ligent.
Una abraçada.