La felicitat

                Obedient, faig cas de les recomanacions que donen els organismes sanitaris, encapçalats per l’Organització Mundial de la Salut, i decideixo fer bondat. D’entrada, deixo de fumar. No vull acabar els meus dies amb els pulmons corcats i negres, com vaig veure en una exposició sobre el cos humà. Abandono, fins i tot, el cigarret de després de sopar, aquell que assaboria a la terrassa, relaxat, tot assolant el culet de vi que quedava a la copa al final de l’àpat, o mentre em prenia un cafè. El vi, és clar, també l’he hagut de reduir, com el cafè, per evitar possibles problemes d’hipertensió. D’ous ferrats i de fregitel·la en general ja fa temps que no en menjo, perquè a partir d’una certa edat cal vigilar que no augmenti el colesterol, si es vol evitar el risc de patir un infart. I el marisc també l’evito, naturalment, per esquivar els temuts atacs d’àcid úric.

                Ara, a més, segons l’últim informe de l’OMS, també hauré d’abandonar (o, si més no, reduir a quantitats irrisòries) la ingesta de llonganisses, botifarres i salsitxes (això que ara està de moda dir-ne carn processada) perquè es veu que hi ha evidències que provoquen càncer colorectal en un grau semblant a l’exposició a l’amiant o la ingesta dels productes agrícoles que contenen índexs elevats d’arsènic per culpa de l’aigua amb què han estat regats. I, de pas, eliminaré el consum de carns roges de vedella, porc o corder, perquè hi ha una alta probabilitat que siguin cancerígenes. Estic segur que si els caragols a la llauna fossin un aliment de consum generalitzat, també hi trobarien (en la carn del mol·lusc gasteròpode, o en la salsa amb què l’acompanyem) més d’una contraindicació sanitària. Per tant, per prevenció, els elimino de la meva dieta.

                Al final, em trobo amb un plat on hi ha unes quantes fulles d’enciam amb un tomàquet i una mica de pastanaga ratllada per sobre que, això sí, li dóna un color molt alegre. Tot procedent del cultiu ecològic, per descomptat. Hi afegeixo cogombre, ceba, quatre olives i potser un parell de ravenets. No hi poso ni fruits secs, ni un simple cep laminat, que són de mal digerir i, per tant, podrien afavorir problemes intestinals i hepàtics. L’amanida, al capdavall, no estaria tan malament si no fos que és idèntica a la d’ahir, i s’assembla massa a la d’abans d’ahir, i amb prou feines es diferencia de la del dia anterior. A més, l’he d’arranjar amb ben poca sal –si pot ser, gens— i sense abusar de l’oli, que encara que sigui verge i d’oliva arbequina de primera premsada pot ser també perjudicial en quantitats abundants. Em deprimeixo. Ploro de tristor i el psiquiatra, finalment, no pot mitigar el desconsol que m’empeny, desesperat, a llençar-me a la via del tren.

(Article publicat al suplement Lectura, del diari Segre, el dia 22 de novembre de 2015)