La mort de Jordi Cussà ha revifat, en el sector literari, el debat sobre si algú que escriu i publica a les comarques interiors de Catalunya té les mateixes oportunitats que algú que ho fa des de Barcelona. Ara, per exemple, tothom reivindica l’obra de l’escriptor berguedà i es diria que tothom l’ha llegit, però la realitat és que l’èxit sempre el va esquivar, va publicar en moltes editorials i l’únic en qui sempre va trobar recer va ser en el seu amic, el també berguedà Jaume Huch, editor de l’Albí.
De la mateixa manera que el nacionalisme d’estat no es
considera a si mateix nacionalista, el centralisme metropolità diu que no és
centralista. De la mateixa manera que l’un accepta algunes particularitats
“regionals” o “territorials” com a part integral de la gran nació, l’altre
acostuma a prestar una atenció tangencial i condescendent quan la cultura
procedeix de la “perifèria”. Com si les obres “importants” haguessin de sortir
de l’entorn cultural i urbà barceloní, que és on (seguint aquest supòsit) hi ha
els grans escriptors, les grans editorials i els mitjans de comunicació
importants. La resta és folklore més o menys simpàtic. Si en l’àmbit esportiu,
per exemple, el nacionalisme d’estat sempre repeteix allò que no s’ha de barrejar
política i esport mentre les banderes estatals onegen en els Jocs Olímpics i
els atletes s’hi emboliquen amb orgull, en l’àmbit literari el centralisme
metropolità es reivindica com a nacional al mateix temps que ignora bona part
del que no es produeix o no es publica a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada