El senyor del Casino

               L’any 1956, Joaquim Amat-Piniella tornava a Manresa –literàriament— convertit en el fantasma del conserge i administrador del Casino. El casino dels senyors (publicada el 1956, i que ara està a punt de recuperar l’editorial mallorquina Ensiola), feia un retrat mordaç, des del record i a partir d’una passejada d’aquell entranyable espectre per diferents espais del casino al llarg de tota una jornada –el guarda-roba, el vestíbul amb el piano, el saló de juntes, l’escala interior, la biblioteca, la sala de ball, la cafeteria, la terrassa enlairada, la sala de joc, el jardí i les pistes de tenis—, de la burgesia provinciana dels anys 30 en un lloc anomenat La Ciutat, fins que, amb l’esclat de la Guerra Civil, aquell món s’enfonsava i entrava en una decadència irreversible.

                L’any 2013, i més concretament el passat 21 de febrer, davant mateix de l’actual biblioteca i centre cultural del Casino de Manresa, amb tota la solemnitat que es mereixia l’acte i amb un deliciós espectacle del grup Gog i Magog, es va inaugurar el conjunt escultòric dedicat a Joaquim Amat-Piniella. L’obra l’ha promogut Òmnium Bages i es paga per subscripció popular. La inauguració va coincidir amb el tret de sortida dels actes que, al llarg del 2013, commemoraran el centenari del naixement de l’escriptor manresà.

                Un Amat-Piniella de bronze, assegut en una cadira “Tonet” i recolzat a la barana del Casino, té al davant una tauleta rodona, de terrassa de bar, amb una tassa de cafè a sobre. Just a l’altra banda hi ha una altra cadira, buida, que convida el passavolant vagarós a seure-hi i al turista ocasional a retratar-s’hi. L’escriptor es mira el Passeig amb naturalitat, com si el Casino fos encara el que va conèixer en l’època republicana; com si no hi hagués hagut una guerra fratricida pel mig, ni s’hagués produït el dramàtic exili que havia de culminar amb quatre anys i mig al camp nazi de Mauthausen; com si no hagués patit la misèria i la duresa del camp, ni hagués hagut de veure-hi morir alguns dels seus millors amics, ni hagués novel·lat la seva experiència mentre continuava exiliat a Andorra; com si no l’haguessin fet fora de la ciutat quan, als anys cinquanta, havia tornat per visitar una parada de llibres en català que, per Sant Jordi, s’instal·lava a Sant Doménec; com si no hagués hagut de passar els últims anys apartat de la vida pública i reclòs, cada vegada més, en ell mateix. Ramon Oms ha estat capaç, un altre cop, d’injectar una alenada d’ànima en un bocí de bronze i d’integrar una escultura seva en el paisatge urbà de la ciutat. Amat-Piniella ha tornat a Manresa per quedar-s’hi! I s’ha instal·lat, com no podia ser d’altra manera, davant del Casino dels senyors, en una posició elevada que li permetrà entregar-se a una de les activitats preferides dels escriptors: badar totes les hores del món, observar l’anar i venir de la vida ciutadana i prendre nota mental de tot el que s’esdevé al seu davant.

                L’Amat-Piniella de Ramon Oms és ara –com La ben plantada, de Clarà, que hi ha a la Bonavista; o el rei Pere III, obra de Ramon Majà a partir de les orientacions de Frederic Marès, davant de Crist Rei— un dels habitants permanents del Passeig. I tot gràcies a la voluntat de la ciutadania.

(Article publicat a Regió7 el dia dos de març de 2013)