La frase del dia

            Cada dia, poc abans de les nou del matí, a Catalunya Ràdio deixen anar una frase extreta de l’obra de Salvador Espriu. Són frases que ha triat el comissariat de l’any Espriu i que provenen dels seus poemes, narracions o assajos. Aquesta mateixa frase la podem trobar, també cada dia, al web del centenari  (www.anyespriu.cat) o a les primeres pàgines del diari Ara, i és repiulada a twitter per alguns devots del poeta de Santa Coloma de Farners. S’ha de reconèixer que n’hi ha algunes de molt encertades, perquè el creador del mite de Sinera acostumava a incloure, en els seus escrits, sentències brillants i contundents (“No se m’acudeix cap imbecilitat prou eficaç per replicar-te”, “Els qui volen dialogar de debò s’han d’afanyar en la penetració del pensament recíproc”, “Ningú, en voltar una roda, no gosaria precisar-ne el començament ni la fi”). Però el resultat és, tot sovint, desconcertant, perquè les frases del genial poeta no van ser pensades per ser llegides fora del context en què Espriu les va escriure (què se’n desprèn, per exemple, d’una frase com “Sou els millors”?). A més, l’atzar juga sovint a descontextualitzar-les deliberadament.

            El dia cinc d’abril, a l’hora de sempre, després de l’entrada habitual en què se sent la veu original del poeta recitant un dels versos de La pell de brau (“direm la veritat, sense repòs”), tothom qui escoltava el Matí de Catalunya Ràdio va poder sentir el següent: “Era tan honrat, tan bo, tan humil: s’acontentava amb la cinquena part del sou que li pertocava”. Res a dir, si no fos que al cap de trenta segons, el locutor, Manel Fuentes, anunciava els integrants de la tertúlia d’aquell matí, entre els quals hi havia, com cada divendres, Xavier Bru de Sala, l’home que (a banda de les col·laboracions en diversos mitjans, entre els quals hi ha aquella mateixa tertúlia) cobra cent vint-i-tres mil euros per coordinar l’any Espriu. És ben cert que de vegades l’atzar es carrega d’una ironia esmolada que, com deia Josep Pla, serveix “per desinflar els bufanúvols”.

(Article publicat a El Pou de la gallina, en el número de maig de 2013, que va sortir el dia de Sant Jordi)