El 2007, poc més d’un any
després d’haver rebut el Premi Bages de Cultura, quan va presentar Weekend amb Robinson Crusoe (publicada
per L’Albí), Josep Tomàs Cabot va anunciar que ja no escriuria més novel·les;
que, amb els anys que feia que s’hi dedicava, en ficció literària ja havia dit
tot el que havia de dir. En realitat, com ell mateix confessava en una nota al
final del llibre, aquell Weekend ja
partia d’un text que, havent estat redactat en una primera versió els anys
vuitanta, havia reescrit i actualitzat.
Que abandonés la literatura
de ficció, tanmateix, no vol pas dir que deixés de banda la creació literària.
L’any 2010, coincidint amb el seu
vuitantè aniversari, va publicar (un cop més a L’Albí) La feina feta, un llibre imprescindible per entendre la seva
dimensió com a escriptor i humanista. Es tracta d’unes “memòries professionals”:
més de sis-centes pàgines de lletra atapeïda, on l’autor repassa el seu pas per
diferents universitats, l’etapa al capdavant de la revista Historia y Vida, les col·laboracions periodístiques, la vintena de
llibres publicats o la relació amb diverses personalitats del món de la
cultura. Darrerament, a més, i gràcies a la col·laboració de Jaume Huch, editor
de L’Albí, Tomàs Cabot s’ha dedicat a revisar, polir i reescriure tres de les
seves novel·les més interessants, que ara apareixen publicades en un sol volum,
titulat El cercle tràgic. Es tracta
de la trilogia que repassa alguns episodis de la història social de Catalunya,
des de la Setmana Tràgica fins a l’esclat de la Guerra Civil.
Tenir l’oportunitat de
llegir (o rellegir) aquestes tres novel·les (Giravolt dels dies, 1986; Deu
visites al company absent, 1997; i Adéu,
Bakunin!, 1998) com si fossin una de sola és, us ho asseguro, una bona
manera, i una nova oportunitat, d’aproximar-se (si no ho havíeu fet encara) a
l’obra d’un autor a qui algun dia caldrà reconèixer com es mereix. Per a qui ja
coneixia (totalment o e part) la trilogia, enfrontar-se ara a El cercle tràgic pot ser una forma de
redescobrir (o, si voleu, corroborar) la capacitat narrativa de Tomàs Cabot, el
domini de l’estructura, el control sobre el temps i l’espai, la intensitat de
les situacions i els personatges memorables (és impossible oblidar la força i
la integritat de la Lliberta i del Bakunin!). Però, sobretot, rellegir El cercle tràgic és la millor manera de
percebre el missatge desencantat que hi ha al darrere dels tres llibres (ara
convertits en tres parts d’un mateix relat), una reflexió segons la qual la
història (tant la dels individus com la de les comunitats) és una successió de
“tràgics cercles vitals (···), com el de tantes persones, tants grups humans,
tants països, incapaços d’aclarir i resoldre el propi destí”.
A El cercle tràgic (que es presenta al Centre Cultural del Casino el
dia 20 de setembre) hi ha intriga, pinzellades d’història i reflexió social i
política. També hi ha situacions divertides que ens arrenquen un somriure i
altres d’un dramatisme sense concessions, que fan estremir. Però, sobretot, El cercle tràgic és una extraordinària
passejada per la peripècia vital d’uns personatges ben dibuixats, alguns d’ells
d’una integritat commovedora, enmig d’un món dominat per la hipocresia, l’egoisme,
l’odi i el dolor.
(Article publicat al diari Regió7 el dia 14 de setembre de 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada