diumenge, 15 de setembre del 2013

El millor Tomàs Cabot

El 2007, poc més d’un any després d’haver rebut el Premi Bages de Cultura, quan va presentar Weekend amb Robinson Crusoe (publicada per L’Albí), Josep Tomàs Cabot va anunciar que ja no escriuria més novel·les; que, amb els anys que feia que s’hi dedicava, en ficció literària ja havia dit tot el que havia de dir. En realitat, com ell mateix confessava en una nota al final del llibre, aquell Weekend ja partia d’un text que, havent estat redactat en una primera versió els anys vuitanta, havia reescrit i actualitzat.
Que abandonés la literatura de ficció, tanmateix, no vol pas dir que deixés de banda la creació literària. L’any  2010, coincidint amb el seu vuitantè aniversari, va publicar (un cop més a L’Albí) La feina feta, un llibre imprescindible per entendre la seva dimensió com a escriptor i humanista. Es tracta d’unes “memòries professionals”: més de sis-centes pàgines de lletra atapeïda, on l’autor repassa el seu pas per diferents universitats, l’etapa al capdavant de la revista Historia y Vida, les col·laboracions periodístiques, la vintena de llibres publicats o la relació amb diverses personalitats del món de la cultura. Darrerament, a més, i gràcies a la col·laboració de Jaume Huch, editor de L’Albí, Tomàs Cabot s’ha dedicat a revisar, polir i reescriure tres de les seves novel·les més interessants, que ara apareixen publicades en un sol volum, titulat El cercle tràgic. Es tracta de la trilogia que repassa alguns episodis de la història social de Catalunya, des de la Setmana Tràgica fins a l’esclat de la Guerra Civil.



Tenir l’oportunitat de llegir (o rellegir) aquestes tres novel·les (Giravolt dels dies, 1986; Deu visites al company absent, 1997; i Adéu, Bakunin!, 1998) com si fossin una de sola és, us ho asseguro, una bona manera, i una nova oportunitat, d’aproximar-se (si no ho havíeu fet encara) a l’obra d’un autor a qui algun dia caldrà reconèixer com es mereix. Per a qui ja coneixia (totalment o e part) la trilogia, enfrontar-se ara a El cercle tràgic pot ser una forma de redescobrir (o, si voleu, corroborar) la capacitat narrativa de Tomàs Cabot, el domini de l’estructura, el control sobre el temps i l’espai, la intensitat de les situacions i els personatges memorables (és impossible oblidar la força i la integritat de la Lliberta i del Bakunin!). Però, sobretot, rellegir El cercle tràgic és la millor manera de percebre el missatge desencantat que hi ha al darrere dels tres llibres (ara convertits en tres parts d’un mateix relat), una reflexió segons la qual la història (tant la dels individus com la de les comunitats) és una successió de “tràgics cercles vitals (···), com el de tantes persones, tants grups humans, tants països, incapaços d’aclarir i resoldre el propi destí”.

A El cercle tràgic (que es presenta al Centre Cultural del Casino el dia 20 de setembre) hi ha intriga, pinzellades d’història i reflexió social i política. També hi ha situacions divertides que ens arrenquen un somriure i altres d’un dramatisme sense concessions, que fan estremir. Però, sobretot, El cercle tràgic és una extraordinària passejada per la peripècia vital d’uns personatges ben dibuixats, alguns d’ells d’una integritat commovedora, enmig d’un món dominat per la hipocresia, l’egoisme, l’odi i el dolor.

(Article publicat al diari Regió7 el dia 14 de setembre de 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada