Com
ja va passar fa dues temporades, el sant Jordi del 2014 els lectors de la
Catalunya Central (i naturalment, també, els d’arreu) tindrem una cita amb els
nostres narradors. El 2012 va ser el volum De
tot cor, que aplegava trenta-dos relats d’autors del Bages, del Berguedà,
de l’Anoia i del Solsonès; relats que tractaven el tema de l’amor des de les
perspectives més diverses i, en algun cas, insospitades.
Òmnium
Bages i l’editorial L’Albí tornen a apostar, de cara a la primavera vinent, pel
mateix format: recollir relats d’un bon grapat d’autors de la zona, d’edats que
van de la trentena a la vuitantena llarga, alguns d’àmplia trajectòria i
d’altres de més aviat desconeguts, amb estils ben variats. El tema, aquesta
vegada, és la llibertat. És un bon tema per a un any com el 2014, però cal
avisar (perquè ningú no es pensi que ensopegarà amb quaranta variacions de la
mateixa història) que, de la quarantena de relats que aplegarà el volum Tot és possible, les narracions que
giren al voltant de la llibertat dels pobles són una minoria, i encara, sovint,
en parlen més en sentit figurat, de forma al·legòrica, que no pas de manera
directa. Ben pocs, de fet, se centren en el desig de llibertat dels catalans. N’hi
ha que tracten el tema de la llibertat individual, sexual o en relació a algun
col·lectiu, com ara les dones; n’hi ha que especulen sobre els límits que ha de
tenir la llibertat, si és que n’ha de tenir; n’hi ha que reflexionen al voltant
del mateix concepte; n’hi ha sobre la llibertat a l’hora d’exercir la
creativitat artística; n’hi ha que critiquen les conseqüències de l’excés de
llibertat en algunes etapes de la vida; i n’hi ha que aborden el tema de la
llibertat a partir de la seva absència, com a les presons, en un segrest o a
causa de l’addicció a l’alcohol. En un parell de relats, fins i tot, apareix la
famosa estàtua.
El
dia 12 de desembre, al Celler Oller del Mas –i maridats, com no pot ser d’altra
manera, amb una copa de vi jove—, podran sentir-se alguns fragments d’aquests
més de quaranta relats. Tothom pot assistir-hi.
(Article publicat a la revista El Pou de la Gallina, en el número de desembre de 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada